Joan Gil és periodista de professió i té una dilatada experiència en l'àmbit televisiu i en la direcció publicitària. Amb el pas dels anys, la seva trajectòria professional ha fet un gir de 180 graus i ha apostat per la tecnologia i l'emprenedoria, sent CEO i cofundador de Cube Technology & myHEALTH Watcher, àmpliament premiada, però que ha arribat a la seva fi. Confessa que la seva gran passió és explicar "històries amb valors" d’arreu del món. Entre els grans aprenentatges destaca treballar amb el Mago Pop (que ara triomfa als Estats Units) i entrar en contacte amb Stephen Hawking.
Li agrada parlar de l'èxit i el fracàs durant la seva trajectòria professional. Per què aquest èmfasi?
M'agrada considerar-me un supervivent. A la vida he conegut a molta gent, he tingut moltes experiències i he après a equivocar-me moltíssim, com un bèstia (riu). La vida és caure i aprendre a aixecar-se.
I suposo que gran part del discurs es deu a la seva última etapa d’emprenedor amb myHEALTH Watcher, l'aplicació per conèixer què mengem.
myHEALTH Watcher és una aplicació que et permet escanejar el codi de barres dels productes que vols comprar i d'acord amb el teu perfil recomana si et convenen o no. Sincerament, he tingut una gran inquietud científica i m'atreia saber com estan fets els aliments. Per aquest motiu, considero que puc incidir en millorar el benestar de les persones i demostrar-me a mi mateix que podria ser capaç d'investigar en el sector de la salut (que no és el meu) i de fer-ho amb èxit.
Sincerament, la tecnologia ha d'estar al servei de les persones i sovint sento que està al servei de la burocràcia i de les estructures de poder.
"No podem pretendre que un emprenedor, per haver tingut una idea i ser capaç de renunciar a moltes coses, fracassi perquè no és l'Steve Jobs català”
Malauradament, myHEALTH Watcher no ha funcionat per les inversions.
Estic molt orgullós de tot l'equip, de poder definir un producte, d'aprendre des de zero i haver aconseguit renom en un sector com el de la salut. Fins i tot el 2018 vam ser premiats com a projecte més disruptiu per la Universitat de Vic (UVIC). Tanmateix, els usuaris han de voler pagar pel teu producte i, en el nostre cas, no vam aconseguir la fase de monetització. Els inversors van arribar fins on podien arribar i ha acabat sent una experiència més.
Quin és l'aprenentatge més important que s'ha endut?
L’aprenentatge més rellevant és el respecte a l'emprenedor, una persona que se l’ha de cuidar molt. Considero que a vegades es frivolitza amb la seva figura i es pretén que l'emprenedor sigui un "showman americà" i ens oblidem de la nostra cultura. No podem pretendre que un emprenedor, per haver tingut una idea i ser capaç de renunciar a moltes coses, fracassi perquè no és "l'Steve Jobs català”.
És crucial que un emprenedor no pensi que ha descobert la gallina dels ous d'or, perquè això és una cosa que d'entrada no existeix. I que aprenguin a compartir molt i a allunyar-se de la soledat. I si no surt del tot bé, no s'acaba el món.
I sobretot: desconfia de les persones que et diguin que tot és possible. I que tot està a les teves mans perquè sigui possible. Pots posar molt de la teva part, esforçar-te, aprendre, però no tot està a les teves mans, ja que hi ha coses que depenen dels altres i no pots controlar.
Totalment. Hi ha vida després de no haver aconseguit un èxit en un projecte d'emprenedoria.
En el meu cas vaig fer una aposta personal i vaig deixar el meu ofici de publicista i d'explicar històries per poder-me dedicar per complet al projecte de myHEALTH Watcher. Quan no funciona la teva aposta et preguntes "i ara què?". L'equip s'acaba recol·locant i treballa en altres llocs, no és tan greu. I en el meu cas, és veritat que potser he "cremat la meva imatge", ja que he intervingut en moltes taules rodones i he treballat de forma transversal en un sector.
Simplement caus i et tornes a aixecar. Considero que seria bonic que l'entorn reconeixes l'aposta que has fet i el mèrit d'arriscar-se.
"Desconfia de les persones que et diguin que tot és possible"
I, per sort, ha pogut tornar al seu antic sector que no tocava des del 2017 i que ha gaudit molt.
La veritat és que sempre hi he sigut d'alguna forma o altre, sigui gravant vídeos com a hobby o per amics. Si tens talent per explicar històries, sempre podràs treballar. I gaudir de les possibilitats que t'ofereix una feina de viatjar, de viure el dia a dia de moltes cultures diferents.
El que més em sorprèn últimament és la figura del nòmada digital. Potser estàs comprant un cafè a la ciutat comtal i al costat hi ha una persona de Sydney i acabes establint un lligam i engegant un projecte.
Entre els nous projectes confessa que en té de relacionats amb la Fundació Fluidra, de la multinacional catalana de les piscines. Què em pot dir?
Em fan molta il·lusió tots els projectes de present i futur, ja que el de la Fundació Fluidra es porta a terme al Dakar (Senegal) per ensenyar a tots els infants a nedar. Cada any hi ha milers de persones que s’ofeguen perquè no saben nedar. No hi ha piscines, ni classes de natació, això que aquí sembla tan normal. En aquests moments estic treballant en un llarg metratge basat en els fets ocurreguts a la tanca de Melilla el juny de 2022.
"És una pena no tenir dues vides, perquè la segona podria ser increïble"
I ja per acabar, ha decidit anar a viure al Pirineu, deixar on vivia fins ara i viure una vida totalment diferent. Crec que és interessant també saber aquesta decisió i què ha comportat i per què.
Tinc una visió una mica personal de com evolucionarem. I penso que el sistema que tenim actualment està caducant. Llavors està caducant perquè és insostenible, a causa de la mala gestió dels recursos, inclús l'aigua, que és bàsic per viure. Amb la meva parella estem vivint a Estamariu, un poble en què només viuen 130 habitants. Tens una sensació de comunitat, on la gent s'ajuda.
Un missatge final.
Penso que és un luxe poder equivocar-se (somriu). I cada vegada que t'equivoques aprens moltíssims. És una pena no tenir dues vides, perquè la segona podria ser increïble.