Miguel Planas Arruti és CEO i fundador d'Iris Venture Builder, companyia especialitzada a crear nous models de negoci tecnològics B2B (business to business), de ciberseguretat, cloud i digitalització. Des d'Iris ha llançat diversos projectes, entre els quals destaquen Nubalia (2010), la primera integradora de cloud a Espanya, que més tard va ser comprada pel grup francès Devoteam; Tranxfer (2013), empresa de ciberseguridad en la qual Planas exerceix de president semi executiu; i Ucloud (2018), primer integrador digital de tecnologies cloud a escala mundial per facilitar l'elecció, compra i implantació d'aplicacions al núvol. També és membre de la Junta Directiva de Devoteam.
Per què vau vendre Nubalia a Devoteam?
Devoteam és un grup multinacional francès que va néixer durant la pandèmia, durant el primer desconfinament, com a conseqüència de l'explosió del teletreball i el núvol. En un mateix mes em van cridar 15 companyies importants per comprar Nubalia, i això que no estava en venda. Però m'ho vaig prendre com un senyal.
I vaig escollir Devoteam, que no era la major d'aquestes companyies, però sí era important i cotitzava en borsa. I ho vaig fer perquè em van agradar els seus alts executius i propietaris, i perquè vaig poder veure que la cultura de la seva companyia encaixava amb la nostra cultura.
Llavors, per a tu un dels elements clau en la venda d'una empresa és la cultura?
Per a mi l'element clau quan vens una companyia és l'encaix de la cultura. No cal mirar el curt termini -i qui m'ofereix més-, sino qui serà el millor comprador. En aquest cas de Nubalia, a més, era important perquè tenia decidit que no vendria la totalitat i, per tant, els compradors anaven a ser els meus socis durant dos o més anys. I així ha estat perquè, de fet, encara sóc a la companyia com a conseller molt actiu.
"L'element clau quan vens una companyia és l'encaix de la cultura"
I no ha estat l'única operació que has fet amb ells.
Exacte, també els hi vaig vendre Necsia, on també m'he quedat assessorant.
A la teva carrera has compaginat dos vessants, la d'empresari i el d'emprenedor.
Així és. Dues paraules semblants que no signifiquen el mateix. En el meu cas, exerceixo les dues funcions encara que, si hagués de quedar-me amb una de les dues paraules, em quedaria amb la d'empresari.
Les empreses tenen diferents cicles i és important que el CEO s'adeqüi a cada fase. Hi ha un CEO per a la fase inicial, la de startup, un altre per a la fase de scale-up, per a creixements exponencials, o un CEO per a la fase de creixement més vegetatiu o per treure la companyia a borsa. És complicat trobar un CEO per a tots els cicles.
Quines diferències creus que han de tenir aquests CEO?
A la primera fase, es necessita valentia i gosadia, trobar un primer equip germen i, súper important, aconseguir els primers clients. En aquesta primera fase també has de saber pivotar, que jo li dic entendre el moment (momentum) de la companyia i el mercat.
En la fase de creixement t'enfrontes moltes vegades a l'expansió internacional. Has de saber gestionar una companyia amb un organigrama més sòlid, en el qual no tots fan de tot. També s'han de començar a veure bones pràctiques i ordre, la qual cosa no està exigit a la fase de startup. S'ha de vetllar per l'ordre, sense abandonar l'actitud emprenedora.
I a la fase creixement més orgànic ja no és tan important el topline i es necessita un perfil de gestor, possiblement menys comercial i més financer.
I la figura del president?
El mateix. En una primera i segona fase bàsicament fa una mica de cocció i recolzament en la cerca de finançament, per exemple. El CEO ha de ser-hi sempre, full time, estar dins de la tempesta, i el chairman, en canvi, ha d'estar atent als moviments, amb certa distància. Però en una tercera fase el chairman normalment ha de bregar intensament amb auditors, amb la banca o amb fons d'inversió.
En els teus equips sempre hi ha molta gent jove. Com és?
És una aposta, un model. Tenim un model basat en valors. Tres primers: ambició, excel·lència i innovació. I tres valors més, igual d'importants, que estan més relacionats amb l'emocional: empatia, transparència i confiança. Busquem el balanç entre aquests tres valors hard i aquests tres valors soft. I al mercat laboral és més fàcil que els adquireixi algú nou, que no algú que vingui d'una altra empresa, en la qual haurà adquirit altres valors.
"El talent jove cal fusionar-ho amb perfils sènior per tenir en l'equip una mescla entre energia i experiència"
Fa temps vam desenvolupar un programa de talent en el qual fitxem a gent brillant en l'últim curs d'universitat i els preparem per arribar a ser, almenys, COO sinó CEO. Ara bé, pensem que aquest talent cal fusionar-ho amb perfils sènior per tenir a l'equip una mescla entre energia i experiència.
Què li aconsellaries a qui estigui emprenent?
Tenir una estratègia flexible: el que no funciona d'una banda, pot funcionar per una altra. També tenir a un equip capaç d'actuar ràpid.
Des de la teva faceta com a inversor, què tens en compte a l'hora d'invertir en empreses?
Hi ha un clàssic que és que l'equip de la empresa invertida és tan important com la idea. També intentem treure la part del relat, la part de postureo i el màrqueting. Per exemple, ara li diem ciberseguretat a qualsevol cosa…
"No totes les idees bones trobaran diners o mercat"
També tenim en compte que no totes les idees bones trobaran diners o mercat. Aquí sí que mirem les modes, invertim en empreses en les quals sabem que després tindran rondes importants.
Participes de manera activa en l'ecosistema emprenedor. De fet, ets un dels fundadors del Tech Barcelona i estàs en el seu consell. Com va sorgir?
La iniciativa va ser de Miguel Vicente, ajudat i recolzat per Ignasi Costas, director general de RCD, Carlos Blanco, fundador i president de Nuclio, i jo mateix. Crec que vam ser el nucli més dur. I encara sort que se'ns va ocórrer muntar Tech Barcelona, veient tot el que ha passat política, social i econòmicament a Catalunya aquests últims anys.
En alguns sectors, Barcelona ha perdut el tren, que s'ha anat a un altre lloc. Però no ha passat el mateix en el sector tecnològic. La idea, de fet, va néixer arran de la primera crisi que vivim, la immobiliària. A un grup d'emprenedors ens va preocupar que es va produir algun ajust important industrial a Barcelona, en sectors consolidats tradicionalment, i vam dir: "escolta, hem d'aconseguir que Barcelona sigui un pol d'atracció de persones en l'àmbit tecnològic. Professionals tant catalans com espanyols i europeus, de tot el món". No podia ser que una ciutat tan important només pivotés en el turisme.
Què hauries fet diferent?
Igual podríem haver sigut més agressius amb la inversió, però en aquest sentit, un dels eixos en els quals pivotàvem és que no volíem dependre de cap administració, i això significava renunciar a algunes ajudes. Igual ens hagués permès invertir més. Però vaja, jo diria que ho estem fent i ho hem fet força bé, tenint en compte que hi ha una sèrie de persones més enllà de les quatre o cinc del principi, que hi dediquem bastant temps de manera desinteressada. I s'ha anat formant a poc a poc un equip professional dirigit per Miguel Martí que funciona molt bé.
"Podríem haver sigut més agressius amb la inversió, però no volíem dependre de cap administració"
Si no creix més, jo donaria la culpa una mica a l'administració pública. El nostre model es basa a aprofitar edificis oficials que estan buits per donar-li un dinamisme a l'edifici i al barri. Per tant, si ens cedeixen un edifici, després cal invertir per reformar-ho i gestionar-ho. El Port de Barcelona, per exemple, ens va ajudar molt al principi amb el Pier01; i crec que ha faltat visió per part d'altres administracions. El mateix que va fer el Port ho podrien haver fet unes altres.
Una pregunta més personal: alguna vegada has comentat que en dos o tres anys voldries fer un pas enrere professionalment. Per què?
Primer perquè tota aquesta gent jove que comentàvem es va fent gran i ja comença a tenir edats en les quals poden assumir més responsabilitat. A mi em toca un paper cada vegada menys executiu i més de conseller. Aquest és el paper que em toca també per edat. I crec que això també ens permetrà entrar en una nova fase i ampliar el canó amb més projectes. El mateix faran també alguns dels CEO d'aquestes empreses, que deixaran lloc a la gent jove per poder ampliar el camí.