Jordi Herreruela (Sabadell, 1973) va estudiar informàtica i telecomunicacions. Mentre vivia a Mataró va entrar en contacte amb Clap - que era una cooperativa - i va participar en el projecte Cases de la Música, per assumir la direcció del Cruïlla el 2008 per convertir-lo en un dels festivals de referència a Catalunya. Es declara amant de la Barcelona més creativa i diversa i reivindica des de la fundació Barcelona Music Lab (BML) posicionar la ciutat comtal com l'epicentre mundial de la innovació en la indústria musical.
Afirma en reiterades ocasions que les estructures globals haurien d’entendre que en la cultura local també hi ha un gran negoci, com pot ser el Festival Cruïlla. Pot detallar-ho més?
La clau de tot plegat és tenir un projecte local amb potència suficient per competir globalment. És a dir, no s'ha d'anar en contra de la globalització, sinó entendre que estem formats de cultures minoritàries a tot Europa i arreu del món. Per tant, evidentment que es pot fer negoci. I el Festival Cruïlla és el gran exemple.
Per tant, quines són les claus de l'èxit del Festival Cruïlla?
Sense cap mena de dubte és el festival de l'estiu i s'ha convertit en la nostra identitat. De fet, el Cruïlla és la marca comercial més coneguda, mentre que l'empresa es diu Barcelona Events Musicals. Tot té a veure amb tres decisions estratègiques que vam prendre al principi de tot. La primera, posar el focus en el públic local, ja que a la ciutat comtal ja existia el Primavera Sound i el Sonar que compten amb nombrosa presència internacional. Molts ens van acusar de tenir una gran mancança i amb el temps hem demostrat que és la nostra principal virtut. D'aquí hem fet diversos cicles del Cruïlla, des de la tardor a la primavera. També incloem espectacles d'humor i altres fenòmens artístics.
Herreruela: "Els esdeveniments musicals de Catalunya tenen el mateix nivell que el Mobile World Congress o la Fórmula 1"
Pel que fa a la segona decisió que vam prendre, es tracta de ser un festival no temàtic. Un festival divers, cultural, cosmopolita i amb cura per la cultura local. En realitat, una cruïlla és un creuament de carrers, és un punt de trobada. Pel que fa a la tercera decisió té a veure amb l'experiència d'usuari. No volíem ser els més grans, sinó els millors.
L'usuari al centre de tot.
Totalment. Quan compraves un disc fa anys era una inversió perquè tenies un ventall d'oportunitats (somriu). Després l'escoltaves sencer i et converties en un gran fan de l'artista, ja que et coneixies totes les cançons. I en realitat els festivals que funcionen són els que es dirigeixen al públic més fan, com ara de música indie, rock independent, electrònica o reggaeton. A més, a molts d'ells no els importa agafar un avió, fer molts quilòmetres a la carretera, dormir en un càmping o menjar malament. Una experiència molt incòmoda, sincerament.
En canvi, el Cruïlla és un festival que neix a l'època de Spotify, en què canvia la manera de consumir música. A vegades escoltem llistes de l'aplicació que ens agraden i que sovint no sabem qui és l'artista. En aquests moments s'escolta molta música i més variada que mai. A més, considero que molta gent escolta música al llarg de la seva setmana, però que no contempla anar a festivals.
Herreruela: "En la innovació tecnològica i en la sostenibilitat les solucions no seran individuals, sinó col·lectives"
I llavors es tracta de seduir-los?
Sí. Nosaltres visualitzem un festival per la gent que no va a festivals. On l'experiència és bona, on no has de fer cues, pots sopar bé, hi ha sistemes de pagament, els lavabos estan nets, pots tornar amb transport públic o taxi a casa i hi ha comoditat. I la clau de tot plegat és posar un límit d'aforament, que en aquest cas és de 25.000 persones per dia. Un altre factor consisteix en incorporar la responsabilitat mediambiental com un factor determinant. La programació musical és vital, però hi ha molts altres elements que giren al voltant d'ella i marquen la diferència. Per tant, evidentment que els artistes són importants, però també el públic que paga les entrades i la seva experiència.
I també parla de descentralitzar els festivals.
Fa uns mesos vam engegar el Cruïlla DO Terra Alta a Batea, a la comarca de la Terra Alta. Fora de Barcelona i de l'Empordà hi ha entorns meravellosos i espais únics que permeten combinar la música amb el producte gastronòmic.
El Cruïlla és l'element més mediàtic, però també esteu apostant per altre projectes?
Recentment hem engegat una agència de representació d'artistes que es diu Talent Barcelona i acompanyem artistes de la talla de Pau Vallvé, La La Love You, Nena Daconte i 31 Fam. També apostem per l'humor - com he esmentat anteriorment- en què hi ha grans oportunats amb els mònolegs de tamboret i a peu de micròfon.
Finalment, l'última projecte mediàtic té a veure amb l'aposta per la fundació Barcelona Music Lab (BML), amb moltes cares conegudes. Com pot impactar en la indústria musical?
Barcelona Music Lab és una fundació creada per quatre patrons: Genís Roca, president de la Fundació.cat; Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center; Enric Jové, CEO de l’agència McCann i un servidor. Compartim la visió d'una música com a cas d'early adopter de qualsevol tecnologia emergent. És a dir, sempre que apareix una nova tecnologia, el primer cas d'ús és la música. Segurament és la més universal de totes les activitats que hi ha, mentre el 90% de la població escolta música amb regularitat. De fet, hi ha moltíssima més gent escoltant música que veient fútbol.
Herreruela: "Volem posicionar Barcelona com l'epicentre mundial de la innovació en la indústria musical"
Últimament es parla del cotxe elèctric, de l'hidrogen líquid i de l'impuls de Catalunya. Hi ha un lideratge que no tenim a cap travessa i és el de la creativitat que tenim a Barcelona o al nostre país i en l'àmbit internacional ens ho destaquen molt. Seré sincer: es visualitza els esdeveniments musicals de Catalunya al mateix nivell del Mobile World Congress o la Fórmula 1. De fet, les grans ciutats tenen només un festival, mentre Barcelona en té 4. En la innovació tecnològica i en la sostenibilitat les solucions no seran individuals, les solucions seran col·lectives.
Finalment, hem estat negociant amb el govern espanyol aconseguir una línia de 160 milions d'euros en crèdits per al sector musical i sembla que anirà per bon camí. Som un país amb poca tradició de finançar indústries creatives. Per tant, volem posicionar Barcelona com l'epicentre mundial de la innovació en la indústria musical. Són objectius grans i ambiciosos, però valdrà la pena.