Josep Piqué Camps ha mort aquest dijous en un hospital de Madrid a l’edat de 68 anys. En el seu perfil de Twitter, es presentava com a expert en geopolítica, autor de Cambio de era i El Mundo que nos viene, a banda de CEO i director de la revista Política Exterior. Però era molt més que un especialista en geopolítica perquè, en el moment del seu decés, encara era conseller de Seat, Volkswagen Navarra, Amadeus i Mapfre Internacional i mai s’havia desvinculat de la política que el va portar a ser un dels ministres puntals dels governs de José María Aznar.
Josep Piqué (Vilanova i la Geltrú, 1955 - Madrid, 2023) encara tenia prèdica dins del PP. Sintonitzava més amb Alberto Núñez Feijóo que amb el seu antecessor Pablo Casado. El juliol passat, quan Feijóo va venir a Barcelona per presidir la gala dels empresaris gallecs a Catalunya, va arribar tard perquè abans es va reunir una bona estona amb Piqué. Aquest últim va deixar un tuit revelador fixat en el seu compte, amb una frase que va dir el març passat en una entrevista a El Español: “Feijóo diu que si no guanya se’n va, Casado es va preocupar més per continuar que per guanyar”. Doncs això, Piqué mai va abandonar la política tot i que, des de feia anys, exercia com d’escriptor, conferenciant i home d’empresa.
De tots els càrrecs, tenia estima pel de president d’ITP Aero, fabricant de motors d’aviació que va formar part de Rolls Royce
De tots els càrrecs que acumulava, per presentar-se a les xarxes socials, fa un parell d’anys va escollir el de president d’ITP Aero, un fabricant de motors aeronàutics amb seu a Zamudio (Biscaia) que va formar part del grup Rolls-Royce fins a la seva venda al fons Bain Capital el setembre passat. No va escollir aquest càrrec a l’atzar per presentar-se. Piqué tenia una debilitat pel sector aeronàutic des del seu pas pels consells d’administració de Vueling –en va ser el president–, Aena o EADS (Airbus). En l’actualitat, encara presidia MBDA España, dedicada al sector de la defensa, i Aviation Pasiphae, una consultora d’empreses d’aviació que, a la vegada, és accionista de Air City Madrid Sur. Aquesta última promou el projecte d’un segon aeroport comercial a la capital espanyola.
En l’actualitat, encara era conseller de Seat i de Volkswagen Navarra. En el seu moment, també es va centrar en el sector de la construcció, especialment a traves del OHL (actualment, OHLA) quan era propietat de Juan Miguel Villar Mir. I va fer diverses incursions en el sector financer. Ha passat per Alantra, va crear la consultora Pangea 21 –juntament amb els seus amics Pedro Farreras (expresident de la SEPI) i Miquel Nadal (exsecretari del Ministeri d’Assumptes Exteriors quan ell era ministre)– i, fins i tot, va ser consultor de GVC Gaesco. Al capdavant d’aquesta última hi ha Àngels Vallvé, esposa de Joan Hortalà, expresident de la Borsa de Barcelona, exconseller de la Generalitat i primer mentor en la carrera de Piqué. Precisament, aquest últim va fitxar Piqué com a director general d’Indústria (1986-1988) del govern de Jordi Pujol.
Com a directiu empresarial, Piqué es va formar a la química Ercros, que va arribar a presidir. D’aquesta etapa va venir el seu primer problema judicial, si bé la jutgessa Teresa Palacios de l’Audiència Nacional va arxivar-lo el 2004: la suposada venda fraudulenta d’Ertoil. En el seu currículum empresarial també destaca el seu pas pels consells d’Abengoa, Ezentis, Applus Services, Atrys Healt, Plasma Biotech, Grupo Empresarial San José, Tres60 Audiovisuales, de la immobiliària Mixta África o de la consultora Pangea XXI.
Aznar va fitxar Piqué com a independent, però aviat es va convertir en un referent dels populars
En política, quan es va incorporar al govern d’Aznar ho va fer com a independent si bé, posteriorment, es va treure el carnet del partit. Aleshores, moltes informacions periodístiques li van atribuir unes simpaties per l’esquerra en la seva època universitària que mai es van aclarir. Piqué es va fer càrrec de tres carteres ministerials: Indústria (1996-2000) –de 1998 a 2.000 també va exercir de portaveu del Govern–, Assumptes Exteriors (2000-2002) i de Ciència i Tecnologia (2002-2003). Després, va presidir el Partit Popular de Catalunya (2003-2007), pel qual en va ser candidat a la Generalitat, en les eleccions del 2003, i diputat al Parlament de Catalunya. Va fracassar en l’intent del que es va descriure com a “gir catalanista” del partit a Catalunya. Finalment, va deixar la política activa coincidint amb una confrontació amb Ángel Acebes quan aquest era el secretari general del PP a Espanya.
Aleshores va tornar a l’empresa, però sense desvincular-se del tot de la política. El 2019 va entrar a la junta de Societat Civil Catalana (SCC), si bé no va participar en la roda de premsa en què es va anunciar el nomenament ni va significar-se en la gestió de la entitat. Temps després va desaparèixer de la junta. També va participar en diverses fundacions i associacions. Destaca que va ser president del Cercle d’Economia (2011-2013).
Ha escrit diversos llibres sobre geopolítica. Destaca El mundo que nos viene (Deusto, 2018). Participa en nombroses conferències sobre aspectes de la política i l’economia internacional, que no amaga que és el que més l’interessa, i l’estiu passat va concedir unes declaracions a VIA Empresa sobre aquesta matèria.
És fill de Josep Piqué Tetas (1928-2017), regidor de Vilanova i la Geltrú en els últims anys del franquisme i alcalde en l’etapa posterior (1976-1979). Es va casar dues vegades. Amb la seva primera esposa, Margarita Montaner, ginecòloga especialitzada en planificació familiar, va tenir tres fills. El 2009 es va casar amb la periodista María Gloria Fernández-Lomana García (Madrid, 1959), coneguda per Gloria Lomana, que va ser cap d’informatius d’Antena 3.