Aquest dimecres la candidatura de Va d'Empresa, amb Josep Santacreu al capdavant, s'imposava a la d'Eines de País, aconseguint 26 de les 52 cadires que s'escullen per sufragi i que componen el ple cameral, juntament amb les 6 designades per les patronals i les altres dues 'cadires de plata', ocupades per les dues empreses que estiguin disposades a pagar fins a 150.000 euros anuals (durant quatre anys) per tenir veu i vot al ple. Eines de País ha assolit en aquestes eleccions 21 epígrafs, quedant els 5 restants -que sumen 52- en mans d'empreses independents, que durant les eleccions no han volgut posicionar-se amb cap candidatura, encara que a porta tancada moltes d'elles estan decantant la balança cap a l'equip de Santacreu.
Malgrat que des d'Eines de País encara no volen estripar les cartes i volen "obrir un període de diàleg i negociació", els possibles balls de cadires semblen indicar que Santacreu serà el proper president a la Cambra de Comerç de Barcelona. Assistim al despatx d'Enric Jové, cap de campanya de Va d'Empresa, per parlar amb Josep Santacreu sobre els resultats de les eleccions, el naixement de la seva candidatura i els plans que té en ment executar al capdavant de la Cambra de Barcelona.
Primer de tot, enhorabona.
Gràcies.
Ens ho heu posat una mica difícil als mitjans, eh?
Per què?
No ens heu escollit com a lloc de debat o canal de difusió. Heu escollit un altre tipus de campanya comunicativa.
Crèiem que el que tocava era apropar-nos als empresaris, presentar els membres de la candidatura -qui som, d’on venim-, explicar què volem fer i, si mereixíem confiança, això mobilitzaria el vot, que no és senzill. La major part dels empresaris dels 490.000 potencials votants no saben que són membres de la Cambra, ni que poden votar o perquè serveix la Cambra. Ens semblava que l’estratègia no havia de basar-se en fer soroll ni màrqueting, sinó en picar portes.
I té mèrit fins on hem arribat, tenint en compte quan vam començar: el 6 de maig. A la sala d’allà (assenyala una sala de reunions de l’empresa McCann), acompanyats d’aquest lema que hi ha a la paret "It’s only rock and roll".
Com va ser aquella reunió?
Vam omplir la paret de papers i post-its. Vam agafar 52 papers, que representaven els 52 epígrafs i vam començar a enganxar-hi post-its, amb el nom d’associacions, gremis, empreses i professionals que els poguessin representar. Després ho vam digitalitzar, però jo vaig mantenir els post-its a la meva carpeta i els anava traient a les reunions. Sóc boomer.
Qui éreu?
El nucli. La Martina Font (Font Packaging Group), l’Eloi Planes (Fluidra ), l’Oriol Guixà (La Farga), l’Enric Jové (McCann), el Miquel Martí (Moventia) i jo. Després s’hi va anar afegint més gent.
Us esperàveu aquest resultat?
El desitjàvem, però pensàvem que aniríem més justos.
Us ha agafat per sorpresa el resultat d’algun dels epígrafs?
Alguns ens ha dolgut no haver-los guanyat. Ens sorprèn no haver guanyat Colonial. O dels independents, Bonpreu. Aquests són potser els més cridaners, però es fa difícil escollir-ne alguns, perquè tots han fet molt bona campanya. També hem de tenir en compte que hi ha epígrafs que s’han decidit per una diferència de menys del 5% dels vots.
Anomenes Bonpreu, però era un candidat independent, que no anava a la vostra llista.
Nosaltres presentàvem 46 candidats dels 52 epígrafs perquè vam decidir que en alguns epígrafs hi havia candidats independents, que no volien estar dins de cap candidatura, que representaven el millor candidat per aquell epígraf. Per tant, que hagi perdut Bonpreu per a nosaltres també és una llàstima.
"Tenim garantit suficient suport per obtenir la majoria"
Ara és moment d’asseure’s amb els independents.
No cal perquè ja ho hem fet. Tenim garantit suficient suport per obtenir la majoria. O sigui que com a tal no cal parlar, encara que sí, en veritat hi parlem cada dia. Hem anat molt junts: amb alguns d’una manera més explícita i d’altres han volgut preservar certa discreció, però tenim el seu suport garantit.
I amb les patronals?
Creiem que amb la proposta que representa la nostra candidatura no hauríem de tenir cap problema per comptar amb el seu suport.
En aquest primer matí posteleccions heu tingut algun contacte amb Eines de País?
De moment, no he rebut cap trucada ni missatge de les persones que estan al capdavant d’Eines de País.
Què et va portar a prendre la decisió de presentar-t’hi, fa quatre mesos?
El principal motiu és que no vaig saber dir que no als amics que m’ho van demanar. Me’ls estimo i els respecto molt. I si ho veien tan clar, i no tenia jo arguments personals per negar-m’hi, ho havia de fer.
Tot l’equip ha treballat molt: tant el nucli dur com els candidats. I és increïble el que han fet, especialment els del nucli, tenint en compte que en aquests moments estan dirigint grans empreses i tenen grans responsabilitats empresarials. Aquesta mateixa setmana, per posar-vos un exemple, el Josep Ametller i l’Eloi Planes, han estat fent campanya des de l’estranger, un des dels Estats Units i l’altre des del Canadà. Fent trucades, contactant empresaris, assistint a reunions…
En quin moment personal o professional estaves?
Estava en un moment en què ho podia fer. Estava a punt de posar-me amb nous projectes, però no ho havia fet encara.
Estic implicat en molts temes socials i ambientals i presideixo diverses fundacions, patronats i consells assessors, i volia dedicar-hi més temps a tot aquest vessant. També un parell d’amics m’havien demanat que els ajudés a desenvolupar les seves idees de negoci.
Eren opcions empresarials retribuïdes?
Sí.
"La presidència de la Cambra no ha de ser un lloc per a jubilats, sinó per als millors empresaris del país"
La presidència de la Cambra hauria de ser retribuïda?
No. Mai. La presidència de la Cambra és un acte de servei al país, que dura un temps determinat. A qui sí que se’ls ha de retribuir són als professionals que treballen a la Cambra, que han d’executar i portar el dia a dia.
Jo ja he dit que si sóc president, ho seré en un període de temps limitat, màxim quatre anys. De fet, tinc algunes persones que m’han promès que no em pressionaran per quedar-m'hi un cop passin aquests quatre anys.
De fet, sé que la primera etapa serà molt intensa quant a dedicació, però un dels meus objectius és deixar la Cambra de manera que un empresari, amb un exercici de nivell, pugui ser president de la Cambra sense una dedicació a full time. Que estigui prou estructurada perquè un empresari pugui dedicar-hi un temps de la seva vida sense haver de deixar-ho tot. La presidència de la Cambra no ha de ser un lloc per a jubilats, sinó per als millors empresaris del país. I hem d’organitzar l’estructura perquè això sigui possible.
Quin creus que han estat el gran encert i la gran equivocació d’Eines de País en aquests quatre anys?
Tothom ha de reconèixer l’esforç que han fet i hem de saber valorar quan un ciutadà dedica part del seu temps a una entitat pública o semipública. És molt fàcil quedar-se a casa i criticar. Ells, amb la seva mirada, van intentar fer-ho el millor possible i se’ls hi ha d’agrair. I han fet coses bones: com la mirada d’aproximació al territori o tota l’aposta digital. El que no farem és tirar per la borda tot el que s’ha fet, sino intentar, en positiu, millorar allò que es pugui.
Com per exemple?
El concepte clau de la nostra proposta és establir ponts. Que totes les sensibilitats sentin la Cambra casa seva i no que sentin que la Cambra està governada per una visió concreta de la vida, no només em refereixo a l'àmbit polític.
"El concepte clau de la nostra proposta és establir ponts. Que totes les sensibilitats sentin la Cambra casa seva"
Quines serien les prioritats del nou mandat?
Com a qualsevol organització, els canvis comencen per dins. El primer serà parlar molt amb els professionals de la casa i els membres de la candidatura, en sentit ampli. També parlar amb els membres que han sortit d’altres candidatures, per si es volen incorporar, i entre tots dissenyar el futur de la Cambra. Creiem que no hi ha cap situació d’emergència que requereixi prendre cap decisió ara. Ens preocupa una mica la tendència econòmica de la Cambra, perquè cada any els resultats han sigut pitjors, però no perdem la son. Ho resoldrem.
Primer, treballarem amb l’equip de dins, per fer un pla de quatre anys que ens porti al final d’aquesta legislatura a estar orgullosos del que hem fet. Volem tenir la millor cambra de comerç del món.