Judit Giró: “El que més em diverteix com a enginyera és que m’expliquin problemes”

La fundadora de The Blue Box reivindica la importància de la salut femenina, el poder de la prevenció i la dessaturació dels hospitals

Judit Giró ha rebut diversos guardons, entre ells el premi Fidem 2023 a la millor innovació | Dyson Judit Giró ha rebut diversos guardons, entre ells el premi Fidem 2023 a la millor innovació | Dyson

Graduada en Enginyera Biomèdica per la Universitat de Barcelona, Judit Giró (Vallmoll, 1996) té un màster en Sistemes Ciberfísics Integrats per la Universitat de Califòrnia. Durant els seus estudis a Barcelona, va conèixer un gos que olorava l'alè dels pacients i bordava si els pacients tenien càncer de pulmó, cosa que la va portar a pensar que, si la biologia té una manera de fer-ho, els enginyers també podrien construir un dispositiu amb aquest principi. Va ser a Califòrnia on va conèixer en Billy, un informàtic de Taiwan amb qui va crear The Blue Box, un dispositiu biomèdic impulsat per intel·ligència artificial i dissenyat a partir del sistema olfactiu i les neurones olfactives d'un gos. Està destinat a realitzar un test de càncer de mama a casa de manera no invasiva, no irradiant, no costosa, específica i fàcil d'usar. Una emprenedora que ha rebut diversos guardons, entre ells el premi Fidem 2023 a la millor innovació i, el més important, no té pèls a la llengua: "La bona sort no existeix, l'has de fabricar".

Una trajectòria professional plena de reptes i superacions des de la universitat fins a l’actualitat, amb tan sols 27 anys. Quina és la seva carta de presentació?

M’agrada definir-me com una enginyera biomèdica que té la sort de treballar amb la millor màquina que existeix del món: el cos humà. Agafo dades que ja figuren al nostre organisme i que, malauradament, ningú les fa servir. Posteriorment, les transformem en “coneixement potent” per detectar si algú té càncer de mama.

Un coneixement que la va portar a crear de The Blue Box, un aparell biomèdic capaç de detectar si es pateix càncer de mama analitzant l'orina. Com ha arribat fins aquí?

Quan vaig estudiar la carrera d’Enginyeria Biomèdica tenia molt contacte amb els metges de l’Hospital Clínic de Barcelona i sempre aprofitaven per comentar-nos algunes “ineficiències” que existien al seu lloc de treball. I, sincerament, el que més et diverteix com a enginyera és que t’expliquin problemes (riu). I, sobretot, trobar la solució.

Una de les assignatures que més em va agradar de la universitat, tenia a veure amb els models biomèdics. Era agafar el cos humà -en què hi ha processos biològics complexos amb molts paràmetres al mateix temps- i traduir-la a les matemàtiques. La biologia és poesia, mentre que les matemàtiques són números. Però, quan s’aconsegueix la traducció, es poden resoldre molts problemes.

The Blue Box preveu comercialitzar el producte durant el 2025 | Dyson
L'impulsora de The Blue Box preveu comercialitzar el producte durant el 2025 | Dyson

I d’aquí a quantificar el cos humà.

Sempre he tingut una frustració amb els pocs lectors que existeixen del cos humà, ja que el nostre organisme té paràmetres que ens poden alertar de malalties quan hi som a temps de solucionar-les i per aplicar un tractament efectiu. Amb la metàstasi ja és molt més complex.

Quan estava a la universitat The Lancet va publicar un article sobre una dona del Regne Unit que tenia un gos que no li parava d’olorar el braç i la cama. La dona va voler anar al metge davant d’aquest succés i li van diagnosticar que tenia una piga cancerígena. També hi ha l’exemple de l’Hospital Clínic, que va ser un centre pioner a entrenar gossos per detectar el càncer de pulmó. Per tant, el disseny que busquem els enginyers ja existeix i està en la natura. I el més important: traduir-ho amb un producte. I d’aquí The Blue Box.

"La biologia és poesia, mentre que les matemàtiques són números. Però, quan s’aconsegueix la traducció, es poden resoldre molts problemes"

El funcionament de The Blue Box és senzill: només s'ha d'introduir a “una caixa” una mostra d'orina i en qüestió de minuts se sap si es pateix càncer de mama o no. Què hi ha a darrere?

Hi ha un model d’intel·ligència artificial i, a més, hem transformat el “nas del gos” en una placa electrònica amb sensors. El “cervell” és el software, mentre que el “nas físic” és el hardware. Vaig voler crear una prova de concepte durant el meu Treball Final de Grau (TFG) de la carrera i va funcionar. D’aquí la meva formació posterior a Califòrnia per aprendre sobre sistemes integrats per crear la meva empresa.

La sensibilitat del dispositiu The Blue Box és del 88% | Dyson
La sensibilitat del dispositiu The Blue Box és del 88% | Dyson

Amb el pas dels mesos va ampliar l’equip i l’expansió, entre la ciutat comtal, Califòrnia i Taiwan. Amb quants membres compteu i com preveieu la comercialització del producte?

Comptem amb cinc treballadors, molts mentors que són scientific advisors, també clinical advisors i el suport de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Califòrnia. Durant el 2023 vam fer estudis preclínics als hospitals d’Espanya i vam analitzar a 500 dones i, com a resultat, va sortir que la sensibilitat de The Blue Box és del 88%, molt més superior a la d’una mamografia. I, en el cas de les dones de menys de 55 anys en què la mamografia funciona “malament” en elles, és un 30% superior. Si una noia jove té càncer de mama en aquests moments, és més fàcil que ho detecti abans The Blue Box que una mamografia. Durant el 2024 treballarem amb les regulacions pertinents i, si tot va bé, aconseguirem la comercialització del producte el 2025.

"Un euro invertit en prevenció, equival a deu euros invertits en curar"

Un producte econòmic, deu vegades menys del que suposa fer una sola mamografia.

Un cop es comercialitzi The Blue Box, estarà als hospitals i a les llars i un test hauria de costar al voltant dels 47 euros.

Lamentablement una de cada vuit dones serà diagnosticada amb un càncer de mama al llarg de la seva vida. En el seu cas va ser la seva mare, quan vostè estava acabant la carrera. Per què considera que la medicina del futur se centrarà més en prevenir que en curar?

Un euro invertit en prevenció, equival a deu euros invertits en curar. Per millorar la prevenció s’han d’implementar sistemes de screening poblacional i s’ha de fer de forma prospectiva. Per tant, a vegades és un canvi conceptual i no és només dir-ho, sinó que s’ha de canviar com evoluciona la medicina.

Els metges són professionals molt formats que faran que no ens morim. Hauríem de posar focus en la prevenció, per deixar que els metges brillin amb casos impossibles. S’han de treure els pacients sans de l’hospital i estar als caps i a l’atenció primària. Per exemple, The Blue Box pot ajudar amb la dessaturació del sistema sanitari, a causa de la falta de personal. A més, com és un test molt fàcil de fer es pot moure la prevenció del càncer de mama als centres d’atenció primària. De manera que a l’hospital només hi arribarien aquelles dones que tenen alta sospita de càncer de mama i els metges podrien treballar millor.

La fundadora de The Blue Box reivindica la importància de la salut femenina | Dyson
La fundadora de The Blue Box reivindica la importància de la salut femenina | Dyson

Per què la salut femenina és la gran oblidada? Es parla de les vacunes de la covid-19 i els efectes en la menstruació de les dones, per exemple.

Hi ha molts motius pels quals la salut femenina és la gran oblidada. De fet, em va xocar molt quan vaig assistir a la fira mèdica de Düsseldorf (Alemanya) que no hi ha tanta innovació en medicina com sembla. La potencialitat és molt gran i hi ha gent investigant, però la innovació és molt lenta. En aquests moments hi ha dos motius que ho expliquen. El primer, la indústria mèdica és impermeable a la innovació, però ho ha de ser perquè els estàndards de qualitat han de ser molts alts. El segon fet: molta innovació sorgeix a les startups i molts gegants de la medicina compren a empreses emergents que estan innovant i això fa que depenguin del que decideixen fer els fundadors.

"The Blue Box pot ajudar amb la dessaturació del sistema sanitari a causa de la falta de personal"

Hi ha moltes barreres per ser emprenedora, sobretot perquè moltes d’elles -o persones del seu voltant- han patit el problema de salut pertinent que volen "curar". Per tant, molta salut femenina la fan dones, mentre elles tenen accés a un percentatge molt petit de capital perquè la majoria d'ell està en mans d’inversors masculins. Hi ha una estadística que afirma que si ets una emprenedora dona i el teu primer inversor és un home, és més fàcil d’aconseguir capital. Finalment, costa d’invertir en empreses liderades per dones, tot i que s’està revertint la tendència. A més, invertir en un mercat en què hi ha pocs inversors pot arribar a ser molt rentable.

L’he escoltat en aparicions públiques comentar que "la bona sort no existeix, l'has de fabricar". Quina ha estat la gran lliçó que ha rebut en l’àmbit professional?

He après que l’equip ho és tot i s’ha de dedicar molt d’esforç i recursos perquè la gestió del personal funcioni i pugui repercutir en l’èxit d’una empresa emergent.

Anna N. Schlegel i Judit Giró, premis Fidem 2023 a la tecnologia i la innovació. També ha rebut el premi a millor iniciativa empresarial de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) o el premi a millor startup de Ciència de la Barcelona New Economy Week. Si l’entrevisto en cinc anys, on li agradaria estar?

M’agradaria saturar gran part del mercat europeu, dels Estats Units i d’altres països i que no només fos de prevenció del càncer de mama, sinó de detecció global de càncer. El més interessant del nostre projecte és que no som un simple test, sinó que som una plataforma de detecció de càncer a partir de fluids humans. I qui sap, poder detectar càncers de mama, endometri o d'altres tumors.

Creu que seria possible?

Ara mateix no puc dir un sí rotund perquè cal investigació científica. Basant-nos en la biografia publicada som optimistes en aquest sentit (somriu).

Qüestionari breu:

Qui l’inspira? Seguir els emprenedors que creuen en el seu projecte i que no fan cas de qui els hi diu que "no funcionarà”.

Últim llibre: La Fundación d'Isaac Asimov.

Un esport: El patinatge sobre rodes.

Hobby preferit: La vida social.

Si tingués 18 anys, quina carrera li agradaria estudiar? Tornaria a estudiar el mateix. Em va encantar.

El millor consell professional: "No has de fer res més que entendre el mercat". La meva feina és entendre la gent.

El millor racó de Barcelona: Passejar pel carrer Enric Granados 

Més informació
L'invent català que amb una prova d'orina detecta el càncer de pit
Sara Berbel: “El colideratge no és ben vist en els sectors més poderosos”
Cinc startups catalanes punteres en el sector del healthcare
Avui et destaquem
El més llegit