Més dolça, sucosa, vistosa i amb un major grau de conservació. Així es podrien definir a grans trets els resultats de conrear poma en una zona de muntanya, a més de 350 metres d’altitud. L’exemple es visualitza a la Vall del Llobregós, una àrea que està a cavall de les comarques de l'Anoia, Solsonès, Segarra i Noguera, on ja hi ha destinades 14 hectàrees a aquest conreu de muntanya. Ja fa gairebé una dècada, el 2014, que les cooperatives Fruits de Ponent d’Alcarràs i Agrària del Llobregós van iniciar el projecte amb la voluntat d’estendre el cultiu gràcies a la reconversió del terreny, que ha passat de secà a regadiu a través del canal Segarra-Garrigues.
L’objectiu de la iniciativa és superar les 100 hectàrees de superfície en un període de temps relativament curt. Mitjançant una poma de colors vius i que ofereix més rendibilitat al pagès, els impulsors del conreu de la poma de muntanya de la Vall del Llobregós volen atreure nous agricultors per revitalitzar la zona.
Els impulsors del conreu de la poma de muntanya de la Vall del Llobregós volen atreure nous agricultors per revitalitzar la zona
Una de les entitats que més ha estat treballant per desplegar aquest projecte és l'Associació Cooperació Rural pel Desenvolupament (Acord). El seu president, Antoni Pujol, destaca “l’alta productivitat de les finques, el que pot esdevenir un motiu perquè els productors de la zona apostin per al cultiu de la poma de muntanya”. Així, aquesta pot assolir entre 12.000 i 14.000 euros de marge net per hectàrea, calculat sobre un preu de 50 cèntims el quilo. Cada hectàrea pot produir entre 50 i 60 tones de pomes.
El paper de les dones, a la Vall del Llobregós
Acord creu que la poma de muntanya, atesa la seva qualitat i valor afegit, pot ajudar al desenvolupament rural de la zona de la Vall del Llobregós i ampliar-se a tota la zona de regadiu del sector 1 i 2 del canal Segarra-Garrigues. En el creixement del projecte, tenen un rol fonamental les dones, que han apostat per fer créixer les plantacions. És el cas de Lourdes Cuadrat, una jove acabada d’incorporar al món agrícola, que veu en el projecte un avantatge per conciliar la vida laboral i la familiar.
El cas més paradigmàtic de la implicació de les dones al projecte és de Maria Casoliva, responsable del grup de treball de la Dona Rural i de la Poma de muntanya d’Acord, que entre Sanaüja (la Segarra) i Ribelles (la Noguera) té plantades 10 hectàrees de poma. A més, Casoliva, com a presidenta de la Cooperativa Agrària del Llobregós, que forma part de Fruits de Ponent, facilita la comercialització de la fruita.
S’ha dut a terme una recerca per estudiar les millors estratègies de reg per tal d’aplicar l’aigua de manera eficient
El projecte de la poma de muntanya de la Vall del Llobregós té un component innovador en el fet que s’ha dut a terme una recerca per estudiar les millors estratègies de reg per tal d’aplicar l’aigua de manera eficient amb l’objectiu d’aconseguir un producte de major qualitat organolèptica, en funció de cada varietat, en una zona on no existia cap mena d’experiència en reg d’arbres fruiters. En aquest procés, ha tingut un paper cabdal l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Els impulsors de la iniciativa confien a ampliar la zona de cultiu de la poma de muntanya de la Vall del Llobregós i garantir un lloc en el mercat i un preu amb valor afegit adient amb l’alta qualitat organolèptica que ofereixen les produccions d’aquest indret. Des de l’any 2014, una finca pilot ubicada a Ribelles ha servit per estudiar quines varietats són més idònies, com cal podar els arbres o com aquests s'han de protegir de les gelades i altres afectacions meteorològiques. La vall té una àrea potencial de 3.000 hectàrees i l'objectiu de Fruits de Ponent és arribar a plantar fruiters en unes 100 o 200 hectàrees. De moment, se’n comptabilitzen 14, repartides entre Vilanova de l'Aguda (Noguera) i Sanaüja (Segarra).