Laboral i pensions: les batalles econòmiques del nou Govern espanyol

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'enfronta a la derogació de la reforma laboral i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivà, a l'estat de les pensions

El nou Govern espanyol, que s'enfrontarà a la reforma de les pensions i la derogació de la reforma laboral del PP | Europa Press El nou Govern espanyol, que s'enfrontarà a la reforma de les pensions i la derogació de la reforma laboral del PP | Europa Press

El nou Govern espanyol té, entre els reptes econòmics més destacats, dos de cabdals: el mercat laboral i la reforma de les pensions. Al primer s'hi enfrontarà la nova ministra de Treball, Yolanda Díaz, mentre que del segon se'n farà càrrec José Luis Escrivà, el ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions.   

La derogació de la reforma laboral del PP del 2012 és un dels principals punts d'acord entre el PSOE i Unides-Podem, però s'haurà de materialitzar en un context d'alentiment de l'economia i, també, de la creació d'ocupació. Entre els canvis que suposarà complir la promesa de derogar de forma completa la reforma laboral de Mariano Rajoy destaca la prioritat del conveni sectorial sobre el d'empresa. A més, la vigència dels convenis serà indefinida. El compromís també inclou eliminar els comiats per baixes reincidents, un tema que està especialment d'actualitat perquè el Tribunal Constitucional ho ha avalat recentment.    

Una de les primeres mesures que es preveu que aprovarà la ministra d'Unides-Podem serà l'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Tot i que encara no hi ha consens sobre la xifra que s'establirà, es parla que serà d'entre 1.000 i 1.200 euros mensuals. Sobre aquest tema, l'acord del Govern de coalició només contempla el compromís de pujar un 60% el salari mitjà net en acabar la legislatura. 

Més info: Les propostes econòmiques del nou Govern de coalició

El paper de la patronal CEOE ha estat, abans de començar la legislatura, molt bel·ligerant. De fet, l'organització s'ha mostrat contrària a l'increment de l'SMI, ja que creu que l'últim que es va aplicar -l'any passat- ha contribuït a frenar l'ocupació. A més, la CEOE ha considerat obertament que el pacte de Govern és més proper al "populisme" que a "l'ortodòxia econòmica", una opinió que comparteix amb la patronal de les petites i mitjanes empreses, Cepyme. 

La reforma de l'Estatut dels Treballadors és un altre dels reptes per a Díaz, amb l'objectiu d'incorporar les noves formes de feina que es crearan arrel de la digitalització, la robotització i l'economia sostenible. Les xifres actuals de l'àmbit laboral deixen una situació complicada en un context de desacceleració econòmica generalitzat. 

El nombre de desocupats se situa en 19,9 milions, fet que suposa que encara no s'hagin recuperat els nivells previs a la crisi. La taxa de generació d'ocupació és inferior al 2% anual i entre les principals disfuncions del mercat laboral destaquen l'alta temporalitat (un 26,6% dels contractes), la taxa elevada d'ocupació a temps parcial (un 14%) i el nivell d'atur, del 13,9%, el segon més alt de la Unió Europea. 

Les pensions, la primera mesura

Al primer Consell de Ministres ja s'ha parlat de les pensions. De fet, la primera mesura del nou Govern ha estat aprovar un augment de les pensions d'un 0,9%. La decisió no inclou la pujada de les pensions més baixes, un altre dels compromisos de la coalició, que es deixa per a més endavant. Però això s'emmarca en una reforma de tot el sistema de pensions, a la qual s'haurà d'enfrontar el ministre Escrivà. Aquesta, ha d'assegurar la sostenibilitat del model i ha de comptar amb un ampli consens.  

Actualitzar les bases de cotització a la Seguretat Social serà una altra de les feines que tindrà Escrivà, a més de la reforma del règim dels autònoms i el sistema de prestacions per desocupació. Per a aquestes mesures, s'hauran de coordinar els ministeris de Díaz i Escrivà.  

En l'àmbit de la inclusió, s'espera l'entrada en vigor de l'ingrés mínim vital, en línia amb la renda garantida de ciutadania de la Generalitat. Escrivà serà el responsable de gestionar els fluxos migratoris, l'acollida humanitària i les sol·licituds d'asil, mentre continua el drama en el Mediterrani. De fet, una de les primeres crisis de l'anterior executiu de Pedro Sánchez quan va arribar al poder després de prosperar la moció de censura contra Rajoy va ser la del vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms. 

Més informació
Una carta als Reis, un desig i revés al 'sorpasso' per al 2020
L'empresariat demana "estabilitat" al nou Govern central
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit