La nansa d’una bossa, l’ambientador d’un cotxe, del qual es produeixen sis milions d’unitats a l’any, una sabata, una cadira, la gandula d’una platja, els tancaments de les caixes de vi i cava, les proteccions dels camps de conreu. Són objectes que utilitzem en el dia a dia i que, sense adonar-nos, estan formats per cordons i fils que completen i complementen la seva funció o fan un paper decoratiu. Molts d’ells, concretament més de 400.000 al dia, els fabrica la companyia familiar La Industrial Algodonera (Liasa) des de La Selva del Camp. La firma tarragonina, que actualment està gestionada per la quarta generació, ha reorientat darrerament la seva activitat al sector del packaging, subministrant els cordons de les bosses de paper per grans marques com Chanel, Louis Vuitton, Ferrero, Mercadona o Lidl. Per fer un salt endavant productiu, Liasa ha rebut un préstec ICF Lidera Internacionalització de 300.000 euros de l'Institut Català de Finances (ICF). El préstec de la banca pública de promoció de la Generalitat de Catalunya ofereix condicions avantatjoses, gràcies a la bonificació de tipus d’Acció, a aquelles empreses catalanes que necessiten finançament per expandir la seva activitat a nous mercats o reforçar la seva presència internacional.
Nascuda el 1918, Liasa s’ha convertit en un referent en la fabricació de cordons tradicionals i els elàstics, avançant sempre cap a la innovació com els recents cordons trenats de paper, que permeten reciclar tot el material que conforma una bossa, cordons inclosos. Actualment, la companyia familiar exporta a 55 països dels cinc continents. El conseller delegat de Liasa, Jaime Cabré, explica que “la base de la nostra trajectòria es basa en la cerca de solucions diferenciadores a través de les 500 màquines diferents de les quals disposem, el que ens atorga una visió d’experts i líders en investigacions.
El conseller delegat de Liasa, Jaime Cabré, explica que “la base de la nostra trajectòria es basa en la cerca de solucions diferenciadores a través de les 500 màquines diferents de les quals disposem, el que ens atorga una visió d’experts i líders en investigacions
Els orígens de Liasa es remunten a finals del segle XIX i tenen com a figura clau, la d’una dona, Amparo Cogul, besàvia de Jaime Cabré, que ja es dedicava a la fabricació de gènere de punt per encàrrec, com ara mitges, mitjons i corbates. Adaptar-se al mercat i reorientar de forma natural la producció són dos dels trets que han caracteritzat aquest camí. Ara, la companyia, que té més de 70 treballadors, factura uns cinc milions d’euros anuals i exporta un 50% de la producció.
De les sabates al packaging
Aquesta adaptació a les necessitats del mercat ha sigut el fil conductor de Liasa. Dels gèneres de punt de la besàvia de Jaime Cabré, s’ha passat als fils de cosir, les metxes pels encenedors, els cordons de les sabates, les cintes per a les cortines o els cordons per la confecció o el packaging pels envasos o els recobriments per l’agricultura, que ja suposa un 30% del negoci. Cabré exemplifica el canvi d’enfocament de la companyia. “Als anys 80 del segle XX, els cordons suposaven el 80% de les vendes, ara només representen un 1%”.
La sostenibilitat, la innovació i la digitalització són els eixos que acompanyen Liasa. En aquest aspecte, la firma ha digitalitzat un 50% de la fàbrica de La Selva del Camp, ha instal·lat plaques solars, que produeixen el 30% del consum energètic de la planta, alhora que aposta per elaborar materials amb menys petjada de carboni i menys despesa energètica. L’any passat, l’empresa va rebre el premi Pime de l’Any de Tarragona, un guardó concedir pel Banc de Santander i la Cambra de Comerç de Tarragona.
A les instal·lacions de la Selva del Camp, arriben les bobines de fil i allà es fabriquen els cordons. Per impulsar aquesta innovació constant, Jaime Cabré detalla la importància del finançament de l’ICF. Aquest té l’objectiu de facilitar el pla d’expansió internacional de l’empresa, centrat en tres sectors: packaging, agricultura i ambientadors per a cotxes. El projecte suposa més mercats, més activitat i més llocs de treball.
Una solució financera a les necessitats empresarials
“De seguida van entendre les nostres necessitats per finançar maquinaria i disposar de circulant”. Així planteja el conseller delegat de Liasa la relació amb l’ICF. “Gràcies a les bones condicions financeres, hem pogut fer un salt qualitatiu en innovació i incrementar la producció dels nostres materials”. De fet, Cabré valora el treball conjunt de l’ICF i Acció per satisfer les inquietuds del teixit empresarial a la cerca de finançament.
Respecte al préstec de l'ICF, Liasa afirma que "gràcies a les bones condicions financeres, hem pogut fer un salt qualitatiu en innovació i incrementar la producció dels nostres materials”
El cas de Liasa reflecteix una realitat cada vegada més habitual en la indústria catalana: la necessitat de trobar instruments financers adaptats a projectes amb alt component innovador. Les empreses no només necessiten finançament per créixer, sinó també per transformar-se. I aquesta transformació requereix terminis llargs, flexibilitat i comprensió del model industrial.
Jaime Cabré resumeix la filosofia de Liasa, assegurant que “existim per crear noves solucions. Escolto el mercat, detecto necessitats i innovo per no perdre oportunitats i desaparèixer”. Així, afegeix que “cerquem nous mercats on hi hagi alguna cosa per lligar o estirar”. Liasa crea un producte nou cada setmana, assolint els 50 l’any passat. Durant els seus 108 anys d’història, ha comercialitzat més d’un milió.