Lladres al supermercat

Tota empresa sap que existeix però tothom la nega. Hi ha productes que simplement desapareixen, com si mai no haguessin existit, però que figuren en albarans o en els comptes dels negocis. Llaunes de tonyina, pots de llet o paquets d'arròs que, tot i estar comptabilitzats a l'inventari, ningú els aconsegueix trobar. I és que l'afectació més grossa la registren els grans supermercats: amb un inventari tan ampli i molts metres quadrats de sala de venda, és força complicat poder controlar-ho tot.

La realitat és que centenars de productes es perden cada any en el recorregut que fan des del magatzem a la botiga. Fins i tot, desapareixen al mateix establiment. Coneguda com la "pèrdua desconeguda", Pere Garcia, col·laborador del departament logístic de Dia i Carrefour, situa el volum acceptable en un 0,05%, tot i que en alguns casos es registren xifres superiors que cal resoldre. Aquesta dada estableix el llindar mínim per garantir que l'empresa sigui rendible i, per tant, garantir-ne la viabilitat.

"En el transport, el producte pot caure a terra i trencar-se, o a la mateixa botiga, i en aquest punt se sap què ha passat, com, i quan, i es registra", explica el també professor del postgrau de Logística Integral de l'escola universitària Euncet. Ara bé, hi ha situacions en què el producte, senzillament, desapareix. "Pot ser per un error d'administració, que permet localitzar-lo, però acostuma a ser per una raó externa o interna", explica Garcia.

La desaparició en la cadena de venda
El primer cas es dóna quan algú de fora de la casa s'endú alguna cosa. Aquí hi ha un ampli ventall d'opcions. "Els principals són l'error humà, en què algú en el procés s'ha equivocat en el moment d'etiquetar, el robatori en el procés de transport, o que a l'hora de cobrar la caixera no cobri tots els productes expressament", explica Garcia.

En el segon, la gent de casa, els treballadors, són els responsables de la pèrdua de manera conscient. Des d'un empleat que agafa una peça per menjar-se-la sense que figuri en la comptabilitat de l'empresa, fins a no cobrar algun producte de manera intencionada.

El tipus de botiga farà dependre, i molt, la manera com es dóna aquesta pèrdua i el moment en què es registra. Les botigues pròpies tenen mecanismes de funcionament diferents de les franquícies, i que fan que es pugui identificar el responsable més ràpidament. En el primer cas es fan comandes segons els dies assignats, mentre que en el segon hi ha una rigidesa que fa que es sol·licitin els productes quan hi ha disponibilitat econòmica.

"La pèrdua desconeguda és diferent en aquests dos casos perquè en les franquícies hi ha un control sobre la mercaderia quan aquesta arriba, mentre que en el cas de les botigues pròpies no es fa el registre fins que no es disposa en les prestatgeries", assenyala Garcia.

Logística, el departament feble
"En una cadena amb 200 establiments hi ha molts fronts, i habitualment el logístic és sempre el punt més feble", assegura Garcia. Aquesta debilitat se situa, doncs, en el magatzem, a qui la botiga li demana comptes quan detecta algun problema amb els productes servits. "És un error habitual, donat que en molts casos són els clients que roben el producte de la botiga. Al final el que s'ha d'aconseguir és que botiga i magatzem sumin i no s'enfrontin", afegeix.

"En una cadena normal se solen tenir entre 18.000 i 20.000 referències, on el valor mitjà de cada caixa d'embalatge serà d'uns 10 euros, aproximadament, per aquest motiu és molt important tenir-ho tot controlat", explica Garcia.

Detectar el robatori in situ
Hi ha diferents opcions que permetran reduir el volum de pèrdua desconeguda, des dels més senzills, que impliquen conscienciar els treballadors, fins a aplicar la tecnologia disponible. Tot plegat, però, dependrà de la capacitat econòmica i de la voluntat de despesa que tingui l'empresa. Una primera mesura passa perquè la feina es faci des de la sala de vendes per evitar robatoris i despeses no comptabilitzades. Aquí els treballadors hi tenen un paper important.

No fer màniga ampla també és important. "Si ets a la línia de caixa i vas sentint el bip de cobrament tot va en ordre, però si hi ha algun producte que no es passa pot ser o que hi hagi algun error en el codi o que la caixera estigui passant productes sense cobrar-los", afegeix l'expert.

Els productes més cars solen ser els més llaminers. Per això una de les mesures demanen instal·lar dispositius als objectes, com ara productes de cosmètica o licors, que si es roben, sonaran a la sortida i delataran els lladres. Un altre mecanisme de control implica instal·lar càmeres que enregistrin tots els moviments a les àrees més sensibles de la botiga o miralls que no deixin cap racó amagat. "Això, però, no és un remei definitiu, perquè igualment es poden robar objectes amagant-los sota una faldilla, i aquí és molt difícil de detectar", afegeix Garcia.

Però, l'expert adverteix, que els mecanismes que s'apliquin per resoldre la problemàtica no donaran resultats d'un dia per l'altre. "És un procés que s'allarga entre 12 i 18 mesos, no es tindran resultats en quatre dies. 15 mesos després es començarà a notar una millora, i als 18 es veurà com les accions comencen a reduir el volum de pèrdues", diu Garcia. "És un procés lent, com aprimar-se", sentencia.