"El que fem amb les persones usuàries és acompanyar-les per construir el seu projecte professional", explicava recentment NeusPalos, cap de l'àrea laboral de l'Associació Catalana per a la Integració i el Desenvolupament Humà (AcidH). Si bé els objectius finals d'una formació transversal i holística en l'àmbit de la inclusió al món del treball per a persones amb discapacitat intel·lectual és principalment laboral, les possibilitats d'un procés reeixit van encara més enllà. Sovint, quan es parla amb les persones tècniques que acompanyen i donen suport als usuaris en la seva recerca de feina, el punt de vista és més ambiciós, més personal. Els mateixos treballadors coincideixen, de fet, en la profunditat de la capacitat transformadora que pot tenir una estratègia d'inserció adient, acurada i que adreci les necessitats, desitjos i vocacions al mateix temps que les competències. La dirigent de l'entitat barcelonina en parla com una "perspectiva holística", una visió transversal que aposta per aprenentatges més enllà de les rutines tècniques i que, per aquest afany, assoleix molt més que la de seu rellevant fita del contracte fix.
L'experiència de JordiGutiérrez, actualment treballador del Zoo de Barcelona, n'és bon exemple. Segons explica, l'entitat va posar, des de la seva entrada al programa, un especial focus en la definició del seu perfil laboral des de les seves preferències. "Des de petit sempre em van agradar les ciències naturals", detalla Gutiérrez. Tant és així, de fet, que durant el darrer curs de la seva etapa escolar, finalitza una formació com a cuidador d'animals salvatges; que li va proporcionar una primera experiència laboral amb unes pràctiques a l'Aquàrium, on ja va fer algunes de les tasques que porta a terme al Zoo, com l'alimentació dels animals.
L'aproximació personalitzada que posi al centre de la recerca de feina els interessos i competències dels usuaris esdevé clau per a l'èxit de les insercions
Després del seu pas pel programa Singulars de l'entitat, que combina la recerca d'una feina amb la formació en competències transversals, tant aplicables al món laboral com personal, enceta unes pràctiques al recinte municipal, en primera instància al magatzem, encarregat de la preparació del menjar per diversos animals. Uns mesos després d'acabar les pràctiques, s'incorpora amb un contracte laboral a la plantilla, i les seves tasques escalen; actualment s'encarrega de la cura d'animals diversos, entre ells la Tortuga Gegant d'Aldabra, una espècie vulnerable de què el Zoo té un exemplar de 87 anys anomenat Mahé, per una de les illes principals de l'arxipèlag de les Seychelles. És el mateix Gutiérrez, de fet, qui comunica als coordinadors la seva experiència com a cuidador, i la voluntat de tenir més contacte amb els animals, un indicatiu de la "independència" que explica haver adquirit a la formació competencial. Tant és així, de fet, que presentarà en societat la seva experiència en inclusió laboral en l'àmbit dels zookepers davant un congrés internacional del sector que se celebrarà a Barcelona.
El creixement professional, així, és una porta més que oberta per als treballadors en processos d'inclusió laboral com aquests. Xenia Galtes, actualment auxiliar a un dels obradors de la cadena de forns de pa Baluard, comptava amb prop de dècada i mitja d'experiència al sector i, després d'algunes insercions fallides –a voltes per un mal encaix amb les tasques, d'altres per conflictes amb el personal o la direcció, com lamenta la tècnica que l'ha acompanyat en el procés– Galtes aterra a l'empresa com a encarregada del producte d'impuls. Tot i haver treballat de cara al públic, reconeix "sentir-se millor fent feina al darrere", en contacte amb els companys i la producció però no tant amb la venda. Constatada la "bona relació amb l'empresa", Galtes pretén continuar el seu desenvolupament dins la mateixa vertical. "Vull provar coses noves més endavant; potser fer un pastís, o una coca", projecta. El camí, fins ara, ha estat àgil: tot i que s'ofereix el suport necessari, les hores a una feina similar fan de Galtes una treballadora "molt autònoma, tant en les seves tasques com en les relacions laborals". "Ha esdevingut una més de l'equip; i de fet part essencial", remarca la tècnica.
Encaix vocacional
En moltes de les recents insercions exitoses de l'entitat s'observa el factor vocacional a l'hora de cercar el millor encaix laboral –sempre, recorden les tècniques, que les condicions laborals de cada usuari ho permetin, en tant que "de vegades trobar treball és urgent" i s'han de fer certes renúncies–. MariaValls, sabadellenca, és actualment gericultora a la Fundació Vella Terra, i recorda que ja des de petita fins i tot l'entorn familiar reconeixia l'atracció cap al sector de les cures. "Quan els meus pares parlen amb la gent, sempre diuen que la vocació de la seva filla és cuidar la gent gran; em surt natural", celebra Valls. Talment com Gutiérrez, té una formació prèvia en atenció sociosanitària, i havia exercit durant anys dins de la mateixa família, cuidant la seva àvia.
Valls: "Quan els meus pares parlen amb la gent, sempre diuen que la vocació de la seva filla és cuidar la gent gran; em surt natural"
L'estructura de coneixement i experiència va fer de la transició a la nova feina un procés àgil. Després de quatre mesos, així, el suport de la tècnica de l'entitat s'ha reduït. "Durant les primeres setmanes, hi anava cada dia; ara s'han sorprès amb la bona adaptació", explica, tot i que l'acompanyament continua. "Veig que no estic sola, que puc demanar ajuda si la necessito", subratlla Valls. La metodologia de treball amb suport, així, s'allarga més enllà de la inserció; i l'atenció de l'organització a les persones usuàries s'allarga durant tota la vida laboral, com expliquen les tècniques.
Un cas similar és el de MiquelSerra, acomodador al Teatre Goya. Actor amateur, amb nombroses produccions locals a les seves espatlles, les treballadores d'AcidH reconeixen des de bon principi que "treballar al món de les arts escèniques era el seu somni". Havent enllestit tant l'ESO com el PFI, Serra entra al programa Singulars i en poc temps s'incorpora a la plantilla de l'operadora teatral Focus com a voluntari, amb un conveni especial, una relació que ja s'ha transformat en laboral, com en la resta de casos, amb un contracte indefinit. Recorda des de bon principi, de fet, una atenció individualitzada amb les tècniques d'inserció, mitjançant tutories i reunions, en què s'estableix la relació entre preferències i competències per dibuixar conjuntament un full de ruta conjunt. Es tracta d'un procediment que, segons el mateix Serra, que aporta "tranquil·litat", tant abans de la incorporació al lloc de treball com durant les primeres preses de contacte. La seva promoció dins el Teatre, de fet, ha transcendit el pati de butaques.
Una aproximació personalitzada i centrada en l'usuari es fa essencial per a l'èxit de qualsevol inserció; el contrari acaba sent problemàtic. Abans de l'entrada en aquest programa, Gutiérrez recorda haver passat per altres entitats on la seva experiència –i vocació, com explica– no havia estat al centre de l'estratègia. Recorda, de fet, que en anteriors ocasions l'havien avisat que "no estava preparat" per una inserció laboral a un entorn com el Zoo, tot i comptar amb una titulació que acreditava els seus coneixements tècnics i pràctics i experiència en la cura d'animals. Crític amb aquesta aproximació, lamenta experiències, que la persona tècnica que l'ha acompanyat durant el procés ratifica, en què "l'havien tractat com un moble"; en què la recerca de feina es feia de manera quasi industrial, sense treballar ni tenir en compte ni competències ni preferències laborals. La diferència entre aproximacions, subratlla Gutiérrez, és substancial
Assistència laboral completa
Com confirma una de les tècniques de l'entitat, si bé la tasca principal és la inserció i l'acompanyament mitjançant aquesta metodologia de treball amb suport, els processos passen també per cercar les millors condicions possibles per als usuaris un cop ja estan contractats. Recorda Gutiérrez, de fet, que és la mateixa organització la que negocia la possibilitat de fer pauses per contracte que no li correspondrien pel seu horari, en tant que roman a mitja jornada. L'experiència és similar entre la resta de persones usuàries. Valls, així, recorda haver estat en contacte amb la tècnica que l'acompanyava en la recerca de feina per discutir ofertes, i descartar algunes amb exigències horàries excessives. El contracte actual a Vella Terra és de quatre hores diàries, "unes hores molt ben aprofitades", recalca. Més enllà, però, Valls es veu capacitada per negociar l'assignació de més hores, en tant que el suport directe tant de la tècnica d'AcidH com de la seva referent a la fundació s'ha anat retirant per la seva autonomia. "Em veuen bé, i tinc moltes ganes d'aprendre", declara.
Els treballadors consideren la millora en la seva independència o l'augment de la confiança en les pròpies capacitats algunes de les claus de la inserció laboral
L'estratègia de cerca de feina de l'entitat, com recorden els usuaris, abasta tots els racons de la recerca de feina: des de l'elaboració del currículum fins a com enfrontar una entrevista de feina, passant, com recorda Galtes, per la gestió de perfils professionals a les xarxes d'ocupació. "Em van ajudar molt per buscar feina; a acostumar-me als portals i a la tecnologia". L'acompanyament, així, està pensat per deixar de ser necessari pel foment de l'autonomia present en la tasca competencial. "M'han donat un cop de mà per espavilar", raona la usuària, que destaca que, si bé la disponibilitat de la tècnica és total, "quan va veure que estava adaptada, va estar pendent d'altres coses". Valls, per la seva banda, destaca la "confiança en un mateix" que es guanya amb aquest format. "He après a veure què és el que puc donar, com fer conèixer a la gent el que valc", declara.
El potencial d'aquesta formació, però, supera l'engranatge propi de la inserció laboral. Un enfocament proper a les inquietuds personals dels usuaris impulsa sovint noves ocupacions. Serra, per exemple, compagina amb la feina al Goya uns estudis Formació Professional en atenció a la dependència que sorgeixen, com expliquen des de l'entitat, d'un compromís de què ja s'han trobat diversos exemples. Sense anar més lluny, va presentar-se com a candidat a l'Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat; i veu el seu futur laboral en un punt comú entre el món de la cultura i la lluita pels drets de diversos col·lectius.