Les mobilitzacions de la producció d'audiovisual independent de l'Estat espanyol van començar només entrar la Llei General de Comunicació l'Audiovisal al Congrés dels Diputats. El document que ha passat la cambra baixa del legislatiu espanyol s'ha posat en contra les associacions de distribuïdores i productores autònomes, que el veuen com una concessió a l'activitat dels grans mitjans i les plataformes digitals de vídeo. El president de l'associació de productors PROA, JordiOliva, és explícit en la seva valoració: "La llei és nefasta, i ens quedem curts amb la definició", argumenta el representant del sector, que considera que la nova norma significa una aposta per la competitivitat a la baixa de la indústria cinematogràfica espanyola. "Han posat en safata l'arribada de les plataformes a Espanya; ha estat com un Benvingut, míster Marshall".
El primer conflicte, al centre de tota la resta, rau a la definició de productora independent. Com explica el mateix Oliva, mentre que una definició exacta de productora independent és una que no depèn directament d'un gran grup mediàtic, la nova legislació considera independents també les productores associades a firmes de comunicació – Atresmedia o Mediaset, per exemple – sempre que aquestes treballin directament per a un tercer. És a dir, si una productora lligada a una gran televisió privada és contractada per una plataforma com Netflix o HBO per produir un projecte de sèrie o pel·lícula, aquesta seria considerada independent. Per a PROA, i la resta d'entitats del sector, això suposa un gran "greuge comparatiu". Els factors són diversos: una productora independent pot oferir pressupostos més modestos; mentre que una associada a un mitjà te la capacitat de portar sense cost una gran campanya de difusió precisament en les seves capçaleres i programes.
Oliva: "La nova llei de comunicació audiovisual descapitalitza el país en termes culturals"
Aquesta "porta del darrere", com la defineix el president del Clúster de l'Audiovisual de Catalunya MiquelRutllant, no és només un desavantatge al mercat, sinó que fa irrellevant una de les eines de defensa de la producció independent: les obligacions de mínims d'inversió en producció local que exigeixen les institucions europees. La llei espanyola, de fet, és la transposició d'una directriu comunitària dirigida a la conservació de la diversitat de la producció cultural dels països de la Unió; i estableix la possibilitat de marcar un sòl de finançament a peces locals. Altres estats han marcat la pauta a les plataformes en aquest sentit: França, per exemple, obliga els inversors externs a dedicar un 25% del seu capital al país a obres independents locals; mentre que Itàlia marca el límit inferior en un 18%. Espanya, per la seva banda, estableix un paupèrrim 5% –un percentatge que, a més, pot acabar copat per productores que no siguin independents amb projectes encarregats directament per les plataformes, gràcies, precisament, a aquesta entrada trampa–.
La norma, però, deixa el camp obert a substituir les produccions de l'ecosistema col·laborades per plataformes per originals de les grans empreses produïdes al país per empreses lligades a gegants mediàtics. "Es descapitalitza el país en termes culturals", considera Oliva, que critica a més que no se sàpiga veure la potència del cinema i l'audiovisual independent del territori. Tant el president de PROA com el del Clúster argumenten que l'ecosistema cinematogràfic espanyol i català ha demostrat amb escreix la seva capacitat de fer aportacions rellevants a la cultura que signifiquin, a més, un gran èxit comercial. L'exemple més recent, el d'Alcarràs, amb una recaptació de dos milions d'euros. "Les produccions funcionen; però ningú altre les hauria fet". Tot i això, aspectes com les campanyes de màrqueting, la presència en programes televisius o radiofònics o l'accés a abundants recursos propis poden decantar la balança molt més que les propostes artístiques. "Les plataformes no s'arriscaran a treballar amb productores independents –lamenta Oliva– perquè no tenim la capacitat llaminera dels mitjans".
Rutllant, al capdavant d'una entitat que agrupa representants de tots els cantons de la producció audiovisual, reconeix el valor de la norma, però opina que planteja importants renúncies. El nou marc legal "afavoreix l'arribada d'operacions internacionals; té un plantejament més industrial que cultural, quan l'esperit havia de ser cultural", explica el president del Clúster. Si bé des de les empreses que s'hi dediquen donen la benvinguda a l'arribada de grans produccions, amb l'escala que aquestes suposen, Rutllant avisa que "aquesta no era l'única manera de fer créixer la indústria audiovisual del país". Catalunya, i el conjunt de l'Estat, ja produeixen "productes de gran qualitat", i el legislador no ha sabut trobar l'equilibri entre negoci i identitat. "Indústria sí, cultura també".
El català, arraconat
Si l'obligació de la producció independent i lligada al territori ha estat apartada per la nova legislació, les entitats fan una lectura similar de la defensa de les llengües cooficials de l'Estat que no són l'espanyol. "Igual que hem de protegir l'obra independent, ho hem de fer amb les llengües", reclama Rutllant, que concedeix que les plataformes prefereixen centrar-se en "llengües que perceben que tenen més recorregut". La literalitat del text legislatiu, així, deixa també escletxes perquè les plataformes evitin les obres en català, euskera o gallec –el requisit de produir "en castellà i/o en llengües cooficials", recorda Oliva–.
Rutllant: "Igual que hem de protegir l'obra independent, ho hem de fer amb les llengües cooficials"
Segons el president de PROA, les plataformes no tenen problemes necessàriament amb produir en català, gallec o euskera; sí que ho tenen amb "les imposicions europees". Els grans actors multinacionals, així, reclamen que s'eliminin les exigències de mínims de productor, "no volen acceptar obligacions". A diferència d'altres estats europeus, i de la directiva comunitària original, el govern espanyol ha fet la concessió d'"anar retallant", com denuncia l'associació de productores independents, apropant-se a les exigències de les plataformes. "Es diu: Americans, veniu a Espanya, serà tot fàcil! Però al final algú surt perdent, i són els productors independents", lamenta Oliva.
Alternatives legislatives
La situació en què la producció local queda davant la norma, critica PROA, és veritablement precària. "La llei acabarà aprovant-se, i serà una veritable sentència de mort per al sector", augura Oliva. Amb un format que afavoreixi tant als grans actors, molts productors no tindran oportunitat d'invertir i recuperar les apostes econòmiques en pel·lícules catalanes i en català – o d'altres territoris de l'Estat–. "Quan Netflix fa una pel·lícula amb una productora de fora, és igual on la rodi; la propietat és seva, i l'obra és americana", a diferència de les produccions locals finançades per altres actors, que "pertanyen al teixit cultural local". Aquesta és, segons el sector, la gran pèrdua de la cultura espanyola si es porta a terme el que proposa la norma.
El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, durant la presentació de l'avantprojecte de llei del cinema | EP
Davant aquesta tessitura, les empreses locals busquen influir sobre altres processos legislatius per, si bé no recuperar el que s'ha perdut amb la llei de l'audiovisual, compensar el retrocés. Els dos debats més propers són els de la llei de propietat intel·lectual i la del cinema, que afecten també profundament l'activitat dels creadors. En aquest sentit, Rutllant considera que s'hauria d'operar de tal manera que els drets de les obres es quedessin en bona part amb l'artista. "Sovint les condicions que se signen amb les plataformes i mitjans contemplen una cessió total dels drets", una situació que s'hauria de regular amb una legislació que "afavoreixi el creador o productor". Les hipotètiques victòries en aquest debat, si bé "no contrarestaran tot el que es perd" poden "generar un entorn més positiu". Com a alternativa a l'aposta industrial de l'Estat, a més, el president del Clúster posa el focus en la fiscalitat. "Volem atreure tot el que puguem en inversió per les nostres produccions, de tal forma que el gap de finançament sigui cobert per les mateixes concessions fiscals", raona.
Per altra banda, des de PROA exploren com elevar una queixa formal a la Comissió Europea. En tant que la nova llei de l'audiovisual és una transposició de la normativa comunitària, els productors independents opinen que s'hauria d'ajustar molt més a l'esperit d'aquesta. La proposta de l'Estat "viola les directrius europees, i haurien de tombar-la". L'equip legal de l'entitat, confirma Oliva, pensa que poden rebre una resposta positiva de les institucions de la Unió, davant una legislació "feta a correcuita, tard i malament". "La filosofia que hi ha al darrere de la directiva europea és el foment del producte propi, i aquesta llei ho vulnera", coincideix Rutllant.
On són els creadors de continguts?
Un altre dels col·lectius professionals que esperaven una regulació de la seva activitat davant grans plataformes tecnològiques són els creadors de continguts. Streamers, tiktokers, youtubers i influencers en diversos formats, ja fa mesos agrupats per primer cop a l'Estat al voltant de la Red de Creadores de Contenido de la Unió General de Treballadors, reclamen normalitzar "un àmbit completament nou" –una iniciativa a la que la llei de l'audiovisual ha renunciat–. Rubén Ranz, coordinador de Turespuestasindical i de la Red de Creadores, reconeix que "en aquests moments el centre del debat era un altre", tot i que "era important fer-ho per al reconeixement d'una nova activitat, d'un nou treball".
Ranz: "És molt més fàcil explicar al legislador el que necessites amb un acord entre parts; el primer pas és que les plataformes negociïn amb nosaltres"
Així, les principals reclamacions del sector són un major diàleg amb les plataformes, un reconeixement clar de la tasca dels creadors de contingut i una definició de les responsabilitats d'empreses com Twitch (Amazon) o TikTok (Bytedance). Ranz reclama, per exemple, un CNAE específic que defineixi la cotització de les treballadores i treballadors d'aquestes plataformes. La classificació d'autònoms, ironitza el representant dels treballadors, "està pensada als 80", i no s'adapta a la nova realitat de moltes professions per compte propi que operen en entorns digitals.
Per altra banda, un dels temes més rellevants és l'assignació a les plataformes del registre de creadors a la CNMC, l'òrgan encarregat de la gestió de la publicitat en mitjans i que també concentra la fiscalització de l'activitat comercial d'influencers i altres treballadors digitals. Fins ara, la responsabilitat de traslladar la informació a la Comissió rau al mateix treballador, mentre que UGT demana que l'encarregada sigui l'empresa. "Molts microinfluencers no tenen capacitat i estructura com per entendre i complir amb la normativa; equiparar un treballador amb una productora és massa", opina Ranz. Amb tot, la tasca exigeix posar al centre del debat la situació d'aquests perfils, i això passa per l'acció col·lectiva i el diàleg social. "És molt més fàcil explicar al legislador el que necessites amb un acord entre parts; el primer pas és que les plataformes negociïn amb nosaltres", reclama el sindicalista.