Mike Blackman no s'ha amagat mai: Integrated Systems Europe vol ser el congrés més gran de la capital de les fires al sud d'Europa. Tot i que el director general de l'esdeveniment rarament ofereix competència directa al MWC, no han mancat les ambicions, sigui d'igualar o superar la reunió organitzada per la patronal de la indústria mòbil GSMA. Amb aquestes aspiracions en ment, i després d'una primera edició testimonial a Fira de Barcelona que va servir per a poc més que anunciar-se davant la ciutadania, ISE deixa enrere els dimonis de la pandèmia amb un certamen el 2022 amb xifres que s'apropen a les que el sector s'ha acostumat al festival industrial que organitzen les associacions empresarials Avixa i Cedia. El CEO ha celebrat, de fet, que el suport de les institucions catalanes ha estat una xarxa de seguretat per un ISE que ja mira cap a l'horitzó. "L'Ajuntament i el govern, així com el Clúster de l'audiovisual, Foment del Treball... moltes organitzacions de l'ecosistema han estat molt pacients en el seu suport a l'ISE", agraeix Blackman.
La paciència institucional catalana amb el congrés, però, ha pagat els dividends que les autoritats esperaven. Després de tres anys d'espera, Integrated Systems Europe ha tallat el llacet blau a Fira de Barcelona amb unes projeccions que l'apropen a la capçalera dels congressos del país. Amb prop de 50.000 inscrits, que es poden superar amb escreix amb els registres d'última hora, ISE frega les xifres del MWC del retorn després de la pandèmia, que va arribar als 60.000 congressistes. En un ambient molt més professional, però substancialment més viu que el de la seva contrapart tecnològica, un efusiu sector audiovisual ha demostrat la rellevància de la retrobada en una indústria que cada cop més tendeix cap a la concentració de serveis i les sinergies entre productes. A més dels sospitosos habituals, entre els que han comptat gegants com Samsung, LG, Panasonic o Sony –que va declinar la seva assistència a la fira de GSMA però no ha defugit l'activitat de l'AV professional al país–, Blackman ha volgut subratllar la presència de "petites companyies amb solucions industrials realment creatives", que, amb la plataforma d'ISE, poden fer el salt i esdevenir el nou estàndard.
Les autoritats de la ciutat i del país han donat compte de la rellevància de la fira, amb una visita de més de dues hores que ha recorregut 20 dels stands més rellevants del recinte Gran Via. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acompanyat Blackman; les alcaldesses de Barcelona i Hospitalet de Llobregat, Ada Colau i Núria Marín; el conseller d'Empresa i Treball Roger Torrent o els dirigents de fira Pau Relat i Constantí Serrallonga per les parades d'empreses de tot el món. La visita ha culminat en el ja tradicional aparador català, de la mà d'Acció, on grans propostes com Sono, Filmin o MediaPro reben els visitants internacionals i les idees del nou talent tècnic i empresarial de la indústria. Un dels moments més cridaners de la passejada dels representats públics ha estat el seu pas per l'experiència immersiva, un espai on es mostra el potencial com a generador d'entorns d'un audiovisual en constant transformació. La comitiva ha accedit a l'experiència sota els acords de Here comes the sun amb la fidelitat esperada dels aparells actius a un congrés com aquest.
ISE celebra un audiovisual català que ja factura més de 6.700 milions d'euros anuals
L'stand de Catalunya, a més de la combinació d'empreses emergents i consolidades de les diverses branques del sector audiovisual, ha acollit el projecte de l'Open Innovation Challenge, una iniciativa per la qual diverses empreses audiovisuals catalanes –entre les quals destaquen les mateixes Filmin o Mediapro– han identificat alguns dels principals reptes de l'audiovisual al país. Aquests challenges s'han traslladat a emergents de tot el món, d'entre les que s'han triat 130 propostes per solucionar aquestes mancances detectades per les grans. La iniciativa pretén generar sinergies entre les grans firmes i l'ecosistema startup per fer arribar al públic solucions tecnològiques disruptives que serveixin de puntals per al nou audiovisual mitjançant models de negoci diversos.
El conseller d'Empresa i Treball ha celebrat la situació d'una indústria audiovisual del país en un gran estat de forma. Amb una facturació conjunta de 6.700 milions d'euros i més de 31.000 llocs de treball generats, l'AV és un dels entorns tecnològics amb més projecció del país. La creació d'entreteniment audiovisual concentra més de la meitat de la producció del sector, amb un 51% de la facturació, mentre que el professional, que inclou publicitat, esdeveniments o comunicació corporativa, ocupa el 40% del negoci del país. Amb unes 213 startups, la innovació està present en una indústria que ja capta més de 50 milions d'euros anuals en inversió estrangera, el millor registre de la seva sèrie històrica, segons ha celebrat Torrent.
L'ISE per nosaltres, nosaltres per l'ISE
Si bé Blackman ha reconegut el suport d'unes institucions i un ecosistema empresarial barceloní que ha apostat clarament per la celebració del congrés a la ciutat, l'entorn productiu de la capital del país agraeix la projecció, nom i presència internacional que una fira com aquesta atorga a Barcelona. Com confirma el president del Clúster audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, "L'ISE ens dona una gran reputació. A partir de la fira, s'associa Barcelona amb l'audiovisual". El potencial d'aquest esdeveniment se centra, doncs, en l'atracció de talent, empreses i producció cap a la capital; una expansió, a més, adaptada a l'ampla multiplicitat de la producció al sector. El mateix Rutllant, de fet, confirma que la política del clúster passa per "abraçar tota la transversalitat d'un sector molt divers".
"El sector tendeix a concentrar-se, necessitem créixer totes les empreses com a indústria", confirma Francesc Sabata, COO de Sono audiovisual, una empresa històrica de la indústria a Catalunya, que ha doblat la seva plantilla en poc més de quatre anys –fins als 200 treballadors– gràcies a l'adquisició i integració de nous serveis a la seva cartera. ISE és una prova, a més, d'una tendència que ha acompanyat aquesta diversificació de les activitats de l'audiovisual. Es tracta d'una indústria que ha traspassat les seves fronteres, que ha esdevingut necessària per qualsevol activitat de negoci de cara al públic –congressos, fires, vendes, esdeveniments esportius, espectacles en directe o gestió de continguts–. "Per afrontar les noves necessitats cal molt de múscul", reflexiona Sabata, un dels màxims representants d'una activitat cada dia més exigent pel que fa a tecnologies, talent i creativitat. La fira, en aquest sentit, té aquesta tasca catalitzadora, d'unió de models. Com confirmen des de Sono, ja han rebut propostes d'empreses d'altres països per concretar projectes audiovisuals conjunts a Catalunya. Patricia del Val, CEO de Futura Space, un dels grans exemples de propostes empresarials amb noves tecnologies dins l'audiovisual català, comparteix l'aposta per l'amplada de mires. "Nosaltres tenim clients de tots els àmbits: farmàcia, consultoria, cultura i publicitat...". ISE, en aquest sentit, serveix per apropar les tecnologies a futurs clients de mercats de fora del seu àmbit immediat d'influència.
Sabata: "Les administracions per fi s'han adonat que l'audiovisual està en tot"
ISE, a més, ha contribuït a un procés que ja es va encetar poc abans de la pandèmia. El sector audiovisual, a Catalunya i a l'Estat espanyol –totes les seves branques, des de la il·luminació als continguts– estaven fragmentats, i els mancava reconeixement. En molts sentits, confirma Rutllant, "manquen infraestructures", i aquestes mancances només es solucionaran amb una acció unitària per part dels negocis. Sabata afegeix, a més, la inseguretat jurídica d'un ecosistema que no comparteix ni tan sols figures reguladores. "No tenim ni el nostre propi CNAE, estem amb el metall, que no té cap sentit", critica el COO, que identifica una tendència a l'acció conjunta d'unes empreses cada cop més madures, que es pensen a sí mateixes com a sector. La tasca del clúster i la unitat d'acció que proporciona ISE poden ser palanques per veure's com a un, i per fer les demandes de forma conjunta, però l'acció ha d'emanar de les mateixes empreses.
Així ho considera Del Val, que, tot i que comparteix que la influència d'ISE pot ser positiva en la consideració col·lectiva i també jurídica del sector, no creu que "perquè hi hagi un congrés a Barcelona representi que som la Meca de l'audiovisual". En aquest sentit, la CEO trasllada a les administracions la seva responsabilitat en una gestió responsable i adaptada a les condicions reals de l'ecosistema. Les mancances detectades per les empreses responen en molts casos a la manca d'inversió i cooperació institucional amb un AV català cada cop més avançat. "El congrés ens posa al centre del món, és cert, però si els organismes no ens donen les legislacions necessàries", el teixit no pot créixer. Sabata comparteix el diagnòstic, tanmateix és més optimista. "Les administracions per fi s'han adonat que l'audiovisual està en tot", afirma.
Tracció tecnològica per Catalunya
Futura és un dels diversos exemples que Catalunya és llar de moltes propostes que acompanyen l'evolució d'aquesta indústria. Dins el mateix ISE, de fet, es veu l'ampliació de l'abast d'un audiovisual professional que ha crescut més enllà de les fronteres dels circuits tancats de televisió per entrar als universos digitals. La darrera proposta de la catalana, de fet, s'exposarà en una taula rodona sobre AV i metavers en el marc del mateix congrés. Amb una proposta de plataforma de gestió de continguts per a la web 3D, l'empresa es vol posicionar en el lideratge tecnològic del país. L'avenç tècnic, però, no ha arribat encara a disrompre les organitzacions. "El nostre model de negoci funciona com un builder de tota la vida", comenta Del Val; l'analítica de dades, l'emmagatzematge al núvol o el tractament d'imatges continuen comptant amb un espai prioritari. Ara, però, el component audiovisual es multiplica.
Rutllant valora, per la seva banda, l'aportació de la indústria dels videojocs al creixement de l'audiovisual del país. "Tenim el sector més fort de l'Estat, amb seus de grans multinacionals i molts productors independents". El desenvolupament tècnic que ofereix aquesta vertical, a més, aporta a usos diferents, amb motors gràfics i altres peces de hardware i programari que després poden ser aplicables a iniciatives de realitat virtual, realitat augmentada o audiovisual immersiu. "El que és comú arreu és la tecnologia, i aquesta és l'aposta estratègica del Clúster". Amb tot, concedeix el president del Clúster, ISE es converteix en un dels entorns més rellevants per entendre un sector que, tot i les mancances, comença a superar amb nota els sotracs de les darreres crisis al país. "Les empreses estan satisfetes, l'audiovisual ens comunica que ja estem en nivells prepandèmics", celebra Rutllant.