Fa tot just un mes i escaig, el Departament de Salut anunciava que a Catalunya s'havia arribat als millors temps d'espera per operar-se d'ençà que hi ha registres disponibles. El govern català també esmentava que el grau de satisfacció global de la ciutadania amb l'atenció rebuda es va incrementar fins al 7,72 el 2023, i la valoració del tracte personal rebut pels usuaris per part de metges i infermeres era del 93,1% i del 94,8%, respectivament.
Això no vol dir que el nostre sistema públic de salut no tingui reptes importants o que no s'hagi de millorar en molts aspectes. Però són bones notícies. Això també m'ha fet recordar que ja el 2006, el think tank britànic King's Fund, especialitzat en temes de salut, ja va proposar Catalunya com a model d'estudi pel sistema de salut públic anglès, juntament amb els models alemany, neerlandès i neozelandès. No ens hauria de sobtar, i menys si tenim en compte que la BBC ens advertia l'any passat que hi havia uns 7,47 milions de britànics en espera per iniciar un tractament hospitalari rutinari. Aquest és el nombre més alt des del 2007.
Els experts del Regne Unit semblen mantenir el seu interès en el nostre model. Així, l'any 2017, el NHS Confederation del sistema de salut públic britànic tornava a destacar l'exemple català i analitzava el seu desenvolupament de serveis integrats per a una població envellida, com és la catalana, considerant-lo tota una lliçó europea a tenir en compte. També trobem referències sobre el model català als debats del Parlament britànic sobre la creació de les narcosales i sobre l'extensió de la cobertura mèdica a immigrants en situació irregular.
L'any 2019, el Nuffield Trust, un altre think tank independent sobre salut del Regne Unit, també lloava el model català d'atenció primària i l'enfocament proactiu en la gestió de la salut de la població, facilitat per un sistema d'informació de processos d'estratificació del risc que, fins i tot Clalit (el sistema digital més avançat d'Israel) va considerar impressionants.
El 2020, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va ser considerat el centre de pensament millor valorat de la Unió Europea i el tretzè del món
El tarannà innovador de Catalunya i la col·laboració publicoprivada en general però, sobretot, en la utilització de noves tecnologies, ha demostrat obtenir uns resultats valorats més enllà de les nostres fronteres. Un altre exemple d'innovació és la creació, ara fa tot just un any, del programa per a la promoció i desenvolupament de la intel·ligència artificial en el sistema de salut. Aquest projecte hauria d'ajudar a implementar solucions d’intel·ligència artificial en la millora de la salut de la ciutadania i promoure la sostenibilitat del sistema de salut.
L'esperit pioner català també ha contribuït en altres reptes de salut d'abast mundial. En aquest sentit, el 2020 l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que té com a objectiu la millora de la Salut Global mitjançant l'excel·lència en la recerca enfocada a les malalties infeccioses i les no transmissibles, va ser considerat el centre de pensament millor valorat de la Unió Europea i el tretzè del món.
Els fets d'octubre de 2017 van posar Catalunya al mapa internacional. Des de llavors, ja gairebé no cal explicar al món qui som els catalans. Exemples com els esmentats demostren que Catalunya també gaudeix d'una projecció pròpia en àmbits tan rellevants i complexos com la salut i la innovació. És per aquest motiu que cal aprofitar totes les dinàmiques per continuar enfortint i promovent una marca catalana pròpia i de prestigi, i fer-ho de manera desacomplexada, per crear dinàmiques que beneficiïn al país, als ciutadans i als nostres sectors públic i privat.