El Congrés d'Economia i Empresa del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha estrenat la seva quarta edició a l'Auditori L'Illa de Barcelona tot oferint una radiografia del moment econòmic del territori. Els encarregats de fer-la han estat quatre veus autoritzades: Antoni Castells, Pere Aragonès, Jaume Giró i Natàlia Mas. Tots ells, exconsellers d'Economia de la Generalitat. Cadascun ha recordat els reptes que va entomar durant la seva legislatura i posteriorment han abordat tots plegats el problema de la productivitat.
A banda de l'exconseller Oriol Junqueras, qui també estava convocat i no ha pogut assistir, la gran absència de la sessió ha estat el model de finançament català entre els punts a tractar. Només ha aparegut a pinzellades durant les intervencions d'Aragonès, Mas i Giró. "En lloc d'un pal, hi ha un tronc d’eucaliptus a la roda, que és madrileny, i que és el model de finançament", ha defensat aquest últim. Amb la seva metàfora ha volgut comparar el sistema de finançament espanyol amb les àmplies arrels d'aquest arbre, que "xucla gran part dels recursos de la terra". Giró ha ressaltat que el tema "no és una llegenda urbana" i que, per tant, "no es pot obviar" a l'hora de prendre el pols de la salut financera de Catalunya.
Al seu torn, Aragonès s'hi ha referit en dues ocasions. La primera, durant una conversa prèvia a la taula amb la moderadora de la sessió, la vicedegana del Col·legi, Àngels Fitó. "Tenim una conjuntura excepcional per fer un pas endavant amb el finançament", ha afirmat. El també expresident de la Generalitat ha ressaltat que aquesta conjuntura "difícilment la tornarem a tenir en molt de temps", fet pel qual ha demanat "responsabilitat" als governants actuals, juntament amb la societat civil: "Seria important que fes un clam molt clar i contundent a favor d’un finançament just".
L'expresident Aragonès considera que la Generalitat ha de començar a tenir pressupostos plurianuals per "donar seguretat a les inversions i plans estratègics"
Més tard, ha reprès la seva reivindicació en acusar l'estat espanyol de finançar-se "a costa d'ajuntaments i comunitats autònomes, fins i tot a curt termini". Aragonès no veu "normal" la diferència que hi ha entre l'avançat i el recaptat a les liquidacions del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA), que suposa l'1% del PIB espanyol i que impacta als comptes del Govern. "Els terminis de pagament de la Generalitat són dolents perquè es genera un desfasament entre la realitat econòmica i els recursos que hi ha disponibles", ha sentenciat.
En aquest sentit, l'expresident Aragonès ha proposat començar a planificar pressupostos plurianuals, tal com fa la Unió Europea (UE). Entre altres coses, per evitar pròrrogues com la que va viure el seu Govern o l'actual de Salvador Illa. L'exdirigent ho considera un "problema" que es podria evitar amb la solució que posat sobre la taula. "Hem d’avançar cap al model de gestió pressupostària per poder donar seguretat a les inversions i plans estratègics", ha tancat.
Quatre receptes per millorar la productivitat
A banda del finançament, també importa, i molt, la qüestió de la productivitat. Una bona part del teixit empresarial i polític la considera la principal preocupació de l'economia catalana. Mas, però, ha preferit ser optimista i ha destacat la darrera referència de l'Idescat. Segons l'últim estudi, el creixement ja ha arribat a l'1%, xifra que mostra una millora de mig punt. Als Estats Units, la taxa es troba entre el 2% i el 2,5%. "Caldrà veure si és flor d’estiu o un canvi estructural", ha qüestionat l'exconsellera.
Per tal d'assegurar-se que sigui la segona opció, Mas ha recomanat fomentar "l'efecte clúster". És a dir, treballar de bracet amb els territoris geogràficament pròxims per "dibuixar estructures i accions coordinades". Com a exemple, ha citat el projecte del corredor mediterrani: "S'ha d'acabar. Serà un recurs important per a la competitivitat".
Castells també ha aportat noves idees. Abans, però, ha calmat l'eufòria amb les dades que mostren un fort repunt del PIB català i espanyol durant els darrers exercicis. "L’augment s'explica perquè hi ha més persones ocupades, no perquè siguin més productives", ha subratllat. Entre altres coses, perquè els qui estan liderant aquest creixement són el turisme, el comerç, la restauració o el servei a les persones. Tots ells, sectors en què l'impacte a la productivitat és "molt petit".
Amb tot, l'exconseller ha demanat "fer un canvi" que implica constituir un "Estat Major" arran de la nova política industrial. "Creem-ne un de veritat, que tingui poders i mitjans, i posem en marxa projectes que actuïn amb una força expansiva", ha etzibat. Des del seu punt de vista, una bona referència de futur seria el MareNostrum.
Mas proposa fomentar "l'efecte clúster" en projectes estratègics com el corredor mediterrani; Castells aposta per crear un "Estat Major" inspirat en el MareNostrum
Aragonès ha aplaudit la intervenció. L'expresident i exconseller ha recordat que, precisament, el MareNostrum va finançar-se amb un 50% aportat per Brussel·les. Per aquest motiu, ha demanat aprofitar els recursos de la UE per impulsar els projectes de país. "Els pressupostos mai donen per fer tot el que es necessita, ens hem de nodrir de fons europeus", ha opinat. En aquest sentit, Aragonès ha demanat "reivindicar" els actius de què disposa Catalunya: "Tenim una economia orientada a l’exportació, un sector industrial que s’acosta al 20% del PIB i bastant diversificat, i unes infraestructures tecnològiques extraordinàries".
Giró, l'únic escèptic amb la productivitat i la reindustrialització
La nota discordant del matí l'ha aportada Jaume Giró. Ha estat l'únic dels quatre que s'ha desmarcat del discurs compartit. Primer ho ha fet amb el mot 'productivitat': "M'agrada parlar més de competitivitat", ha matisat. L'exconseller considera que es tracta de "fer la mateixa feina amb menys treballadors o bé intentar fer més feina amb els mateixos treballadors" i ha recordat que els empresaris tenen una "sèrie de pals a la roda", com ara "la burocràcia, la fiscalitat i l'absentisme laboral".
Tot seguit, també ha diferit amb el projecte de reindustrialitzar Catalunya. "La indústria ja no és el que era", ha lamentat. L'exconseller ha convidat a observar què s'està fent a "grans països" com els Estats Units, Alemanya o el Japó. "La indústria és important a països on ningú vol emmirallar-se, com Veneçuela", ha conclòs.
Giró es mostra "escèptic" amb una indústria que "ja no és el que era", mentre que Mas demana fer del Pacte Nacional per la Indústria "l'eix central" de l'economia
Prèviament, l'exconsellera Mas havia fet una gran defensa del Pacte Nacional per la Indústria, el qual es va signar durant el seu mandat, amb 3.200 milions d'euros de pressupost. "Ha de ser l’eix central de la nostra economia", ha proclamat. A diferència de Giró, Mas considera que apostar per la indústria contribueix a "millorar la cohesió territorial, el sistema educatiu o la política sanitària", entre altres.
D'altra banda, Giró també ha instat a "no planificar l'economia, sinó ajudar-la". Novament, una premissa poc intervencionista que ha xocat frontalment amb l'opinió majoritària a la taula. Per exemple, l'expresident Aragonès havia apuntat abans que "la idea que l’Estat no intervé a l’economia no és certa".
Més enllà de coincidències i divergències, la taula rodona ha servit per fer un repàs dels reptes que ha enfrontat la conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya durant els últims 25 anys: des de la bonança econòmica de principis de segle a la crisi de la covid-19, passant per una recessió mundial l'any 2008. Lliçons apreses que els economistes catalans esperen que siguin útils a l'hora de mirar cap al futur.