Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Productivitat i envelliment

30 de Maig de 2025
Francesc Raventós | VIA Empresa

La UE, Espanya i Catalunya s’està envellint. Res greu encara, però una comunitat que envelleix inicia la seva decadència. El canvi de l’estructura demogràfica d’un país té moltes conseqüències. Modifica la demanda social en sectors com l’educació i la sanitat, el mercat de treball, la competitivitat, el model de consum, el finançament dels serveis públics, el medi ambient o la cohesió social, entre d’altres. 

 

Les causes de l’envelliment sou prou conegudes. Una baixa taxa de natalitat i l’augment de l’esperança de vida gràcies al progrés mèdic i de les condicions de vida. A Espanya l’expectativa de vida en néixer és de les més altes del món, de 84,4 anys per les dones i cinc anys menys pels homes.

Quina és la situació de l’envelliment a la UE, a Espanya i a Catalunya? En tots tres àmbits la població més gran de 65 anys està augmentant. A la UE l’any 2001 era del 16% del total i, ara, l’any 2024, és del 21,6%. Les projeccions estimen que l’any 2050 serà del 28,5%. A Catalunya l’any 2024 era del 19,4%, una mica més baixa que la mitjana de la UE. També està augmentant la mitjana d’edat de la població que l’any 2003 era de 42,2 anys i, ara, l’any 2024, ja ha pujat a 44,7 anys. Empíricament parlant, la productivitat individual arriba al seu màxim al voltant dels 50 anys. 

 

A Espanya l’expectativa de vida en néixer és de les més altes del món

Hi ha un fort debat sobre l’impacte econòmic, social i cultural de la immigració; però en tot cas la immigració és imprescindible per Catalunya atesa la baixa natalitat que té, tot just de 1,2 fills per dona, quan, per mantenir el mateix nivell de població, hauria de ser de 2,1.

Si un país no augmenta la seva població, envelleix i es transforma el model de societat. D’una banda, disminueix la força de treball, la capacitat productiva, i el dinamisme econòmic: es tanquen escoles, hi ha més demanda d’atenció sanitària i necessitat de residències per la gent gran, cal dedicar més recursos a les pensions, es deixa de construir habitatges i els ingressos fiscals disminueixen. D’altra banda, l’augment de la població té un impacte molt directe en la demanda de serveis públics, especialment en els relacionats amb l’habitatge i la salut, els quals haurien d’augmentar amb el mateix ritme que l’augment de la població. I també impacta i causa tensions en la integració social i cultural del país: són qüestions de difícil solució. 

Si volem evitar que a Catalunya la població envelleixi, cal incentivar la natalitat i la conciliació familiar i, en paral·lel, facilitar de forma controlada la immigració per cobrir les necessitats de personal qualificat que l'economia necessita. També per raons humanitàries caldrà atendre a les persones que, per qüestions polítiques o a conseqüència de guerres, es troben en situacions molt greus. En tot cas, s’haurà de tenir present la capacitat d’integració i d’acceptació social. 

Però un aspecte clau és transformar el model productiu espanyol i català, que estan molt basats en sectors de baixa productivitat. S’ha d’avançar cap a sectors de més valor afegit i augmentar la productivitat. Per això cal invertir en recerca, educació i en noves tecnologies i disposar d’una força laboral més qualificada. Un augment de la productivitat redueix la necessitat de personal laboral. 

Per garantir el progrés present i futur a Catalunya li cal un augment moderat de la població que la rejoveneixi, la dinamitzi i n’augmenti la productivitat. Una Catalunya forta i dinàmica tindria més pes dins d'Espanya i de la Unió Europea, cosa que li permetria garantir millor el seu benestar econòmic i social.