La Comunitat de Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions de l'Estat a Renfe l'any 2021, mentre que Catalunya va rebre el 14%. Segons consta a les dades difoses aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda per facilitar el càlcul de les balances fiscals, la inversió total de Renfe Operadora, la quarta empresa amb més inversió pública aquell any, va sumar 644,9 milions aquell any. D'aquest import, Madrid va liderar el rànquing de despesa per territoris amb 352 milions seguit de Catalunya, amb 90,6 milions, i Andalusia, amb 55,7. Les dades també mostren que més d'una vintena d'organismes estatals com Loteries o l'Institut de Crèdit Oficial van invertir únicament a Madrid aquell any.
A més de Renfe, el document també recull les inversions en altres empreses públiques. Adif Alta Velocitat va destinar 22,4 milions d'euros a Catalunya davant els 96,4 milions de la Comunitat de Madrid. En aquest cas, el govern espanyol va invertir 1.089,7 milions d'euros i les majors partides van ser per al País Basc, amb 174,7 milions, seguit de Galícia i Extremadura, amb 164,5 cadascuna.
Inversió per ports a Madrid
Pel que fa a Adif, Catalunya va rebre més inversió (amb 169,1 milions) que la Comunitat de Madrid, que en va percebre 66,9 milions. La partida a tot l'Estat era de 708,5 milions d'euros. Una altra de les empreses públiques més destacades és Enaire, que el 2021 va destinar 799,8 milions d'euros, dels quals 76,9 es van destinar a Catalunya i 121 a la Comunitat de Madrid, que va ser el territori de l'Estat que va rebre una major aportació.
En el cas de Ports de l'Estat, a Catalunya s'hi van destinar 89,2 milions d'euros del total de 359,3 milions i va ser la comunitat que va rebre més inversió, seguida d'Andalusia, amb 65,9 milions d'euros i Galícia amb 38,5 milions. Madrid, tot i no tenir litoral, també va rebre una inversió d'1,18 milions d'euros. És l'única comunitat autònoma sense costa que rep inversió d'aquest organisme estatal.
Sense càlcul oficial
La difusió de les dades brutes d'inversió del Ministeri d'Hisenda permetrà que governs autonòmics, entitats privades, partits i patronals puguin fer el seu propi càlcul de les balances fiscals del 2021. Des de l'executiu espanyol, tanmateix, apunten que no realitzaran un càlcul oficial com s'havia fet en el passat, i ressalten que hi ha diferents metodologies per analitzar la inversió per territoris.
Resposta del Govern
La difusió d'aquestes dades en brut per part del govern espanyol, que formava part d'un acord entre el PSOE i Junts del mes de gener, no ha convençut al Govern de la Generalitat. Des de l'Executiu català apunten que la informació publicada per l'Estat no aporta "cap novetat" i el que cal és la territorialització de la despesa.
"Hi ha 102.000 milions d'euros de despesa de l'Estat que el govern espanyol encara no ha dit en quins territoris es gasta. Pel volum que representen, disposar d'aquestes dades és un factor clau per calcular les balances fiscals. El dia d'avui, aquesta informació continua sent secreta", lamenten des del govern de Pere Aragonès.