El replà de casa fa temps que s'ha erigit com l'escenari ideal per traslladar el punt de competència dels supermercats. A Catalunya, la densitat urbana i els hàbits digitals creixen a ritme trepidant, i han fet que l’entrega a domicili esdevingui un servei més per a les cadenes de distribució. El consumidor ja no només busca un bon producte o un preu barat -continua fent-ho, per descomptat-, sinó que també exigeix rapidesa i flexibilitat horària, l'aquí i l'ara tan característics de l'era de la immediatesa.
La compra en línia representa entre un 2,5 i un 5% del volum de negoci dels supermercats, segons l'estudi Supermercats a Catalunya segons la seva entrega a domicili de Shopopop, la plataforma d'entregues col·laboratives, però les projeccions apunten que enguany superarà el 6%. En aquest context, la cursa es basa en qui aconsegueix fer l'entrega el mateix dia, qui obre les franges horàries més àmplies, o qui garanteix el servei ben entrat el cap de setmana.
El consumidor ja no només busca un bon producte o un preu barat, sinó que també exigeix rapidesa i flexibilitat horària, l''aquí' i l''ara' tan característics de l'era de la immediatesa
L’informe posa la lupa en sis territoris clau de l’àrea metropolitana i del Vallès: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell i Mataró. En cada ciutat s’han simulat encàrrecs als portals digitals de les principals cadenes per tal d'aprofundir en cada experiència de compra.
Bon Preu i Dia, al podi
L'anàlisi de Shopopop revela contrastos significatius entre les principals cadenes que operen a Catalunya, com ara Bon Preu, Caprabo, bonÀrea, Dia i Carrefour. A Dia se li reconeix la seva velocitat, un avantatge que es veu reforçat pels resultats d'una enquesta publicada per la mateixa plataforma el febrer d'aquest any, que indica que el 87,5% dels compradors considera essencial l’entrega el mateix dia per escollir supermercat.
A més, gairebé la meitat dels espanyols (47,5%) utilitza habitualment el servei d’enviament a domicili, i un 35,9% assegura que la millora en les opcions horàries els faria comprar més sovint. La franja de tarda, que oscil·la entre les 16 h i les 20 h del vespre, és la més sol·licitada (39,2%), seguida de la nocturna, que va de 20 h a 23 h, amb un 34,2%.
El 87,5% dels compradors considera essencial l’entrega el mateix dia per escollir supermercat
Per la seva banda, Bon Preu, des de la posada en marxa del servei l'any 2019, lidera el podi de la disponibilitat horària, amb repartiments de dilluns a diumenge, en blocs d’una hora i de 7 h a 22 h, i cobreix franges que no totes les cadenes s'atreveixen a entomar. bonÀrea, per exemple, només entrega fins dissabte a les 16 h de la tarda; Caprabo i Dia, malgrat permetre escollir franges d’una o dues hores, tanquen la persiana digital diumenge, i Carrefour tampoc reparteix el setè dia. El diumenge s’alça, doncs, com la gran assignatura pendent per a la majoria de supermercats.
El cost, un altre camp de batalla
Però la velocitat i la disponibilitat no són els únics camps de batalla, perquè el cost també pesa. Dia lidera la cursa de preus amb entregues a 4,99 euros i enviament gratuït a partir dels 100 euros. Bon Preu marca l'enviament entre els 3,50 i 6,95 euros, i regala les cinc primeres entregues. Caprabo s'enfila fins als 6,60 euros, seguit de bonÀrea (6,90 euros) i Carrefour (7,99 euros) els quals s'acullen a la lògica de premiar les grans comandes amb enviaments gratuïts a partir de 110, 140 i 120 euros, respectivament.
Ara bé, el preu no ho explica tot. Malgrat no figurar entre les opcions més econòmiques, el supermercat digital de Caprabo, anomenat Capraboacasa, ha estat distingit enguany com a millor comerç en línia. El reconeixement, atorgat per segon any consecutiu als Premis Comerç de l’Any de l’associació Comercio del Año, subratlla que la qualitat del servei i l’experiència digital van més enllà del preu de l’enviament.
I encara hi ha un altre factor que condiciona la competència: el cost de la cistella sencera. El darrer informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) revela que la compra habitual s’ha encarit un 3% de mitjana, per sobre de l’IPC (+2,3%), amb disparitats extremes. En són bons exemples Hipercor (+7%), Lidl (+6,8%) o Supercor (+6,1%). Els productes frescos són els principals responsables, amb un increment del 6,7% de mitjana (impulsats sobretot per les fruites i verdures, que han pujat més d’un 8%). La carn ho ha fet un 7% i el peix un 3,4%. En canvi, els productes envasats només s’han apujat un 0,8% i els olis d'oliva han registrat baixades de preus (-53%).
Dels 241 productes que ha posat l'OCU a la balança, els aliments com el cafè, la xocolata i els ous són els que més han disparat el seu preu. Aquest encariment no ha estat homogeni entre les cadenes. De fet, l’OCU constata diferències notables segons l’establiment. L'hipermercat Alcampo lidera la llista dels que menys s'han encarit aquest 2025, amb una pujada del 0,5%. Li segueixen Carrefour i Eroski, amb un 1%. En l’extrem oposat, entre les cadenes més cares destaquen Sánchez Romero, Sorli Discau i El Corte Inglés.
L'hipermercat Alcampo lidera la llista dels establiments que menys s'han encarit aquest 2025, amb una pujada del 0,5%. Li segueixen Carrefour i Eroski, amb un 1%
L'estudi comparatiu territorial també és il·lustratiu. D'entre les ciutats analitzades, l’informe situa tres ciutats catalanes com les més cares de tot l’Estat: Cerdanyola el Vallès, amb un preu mitjà anual de 6.652 euros; Castelldefels, amb 6.632 euros, i Cornellà, amb 6.582 euros. A Barcelona, el preu mitjà anual es troba als 6.508 euros. I la diferència entre el supermercat més car i el més barat pot arribar a ser de 1.804 euros a l’any, un 32% d’estalvi. I si ens hi fixem en les autonomies, Catalunya se situa entre les més cares, al costat de les Balears i el País Basc, mentre que la Comunitat Valenciana, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia són les més barates.
L'economia col·laborativa, el model que desafia la logística tradicional
I és aquí on l’anàlisi de Shopopop obre un altre front. La transformació més disruptiva no passa per ampliar flotes de furgonetes o modificar preus, sinó per apostar per un model col·laboratiu. “L’entrega a domicili ràpida i flexible es valora cada cop més, i amb els enviaments col·laboratius els supermercats catalans podrien fer un salt decisiu”, assegura Clara Lloveres, gerent de Shopopop a l’Estat.
La proposta és senzilla, però apunta cap a la revolució: connectar supermercats amb conductors particulars que aprofiten els seus trajectes habituals per entregar comandes a canvi d’una propina. Un sistema que, segons la companyia "acceleraria el servei, reduiria els costos logístics i convertiria cada trajecte en una oportunitat sostenible i humana".
Aquest model ja es va posar sobre la taula en un debat organitzat per VIA Empresa el maig d’aquest any, en què Shopopop va participar com a exemple d’empresa emergent de l’economia col·laborativa. Les similituds amb la proposta de BlaBlaCar són força evidents, i l'aplicació ja té més de 1.300 negocis donats d’alta a l'estat espanyol i ha fixat el seu focus a Catalunya, després d’aterrar a la ciutat comtal fa un any i mig. Els comerços adherits van des de supermercats fins a floristeries o pastisseries. La gran diferència respecte a aplicacions com Glovo és que hi ha un límit de 3.000 euros d'ingressos anuals, per evitar que es converteixi en un cas d’economia submergida.