
Una vintena de persones van assistir a la presentació del llibre D’un Estat no equitatiu i de la identitat productiva de Catalunya, de l’arquitecte Manel Larrosa, que va tenir lloc el passat dijous a la tarda a l’auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El volum va ser presentat per l’economista i exdegà del Col·legi d’Economistes Joan B. Casas. L’acte el va introduir i moderar el coordinador de la Fundació Vincle, Jordi Manent.
Manent va destacar com a novetat del llibre la "mirada territorial i sobre l’espai en l’economia". "Aquest fet és un enriquiment perquè cal tenir present que Larrosa és arquitecte i, si bé no és economista, destaca pel seu rigor en l’anàlisi", i que “el volum té aspectes crítics respecte a l’Estat, no cal dir-ho, però també cap a Catalunya mateix i en allò que fallem com a país”.
Per la seva banda, Casas va destacar que el treball és "molt elaborat" i que compta amb "suport de dades estadístiques i gràfics que sustenten sòlidament les seves conclusions”. D'aquesta manera, va dir, que es pot "intuir els efectes d’una política d’infraestructures radials, especialment en les ferroviàries” i que “el treball es fa a partir de paràmetres específics d’anàlisi d’aquest tipus d’inversions que ens demostra l’enorme iniquitat de l’estructura actual”.
Larrosa denuncia una "desproporció"
Tot seguit, Larrosa va il·lustrar la seva exposició amb una quinzena de gràfics, taules i infografies. L'arquitecte va reafirmar-se en una de les dues tesis del seu llibre, que “l’Estat espanyol no és equitatiu entre les diverses comunitats autònomes” i que “hi ha greus distorsions en el tema del finançament”. Així, “el conjunt de la recaptació fiscal en 9 de les 17 comunitats autònomes no cobreix el finançament autonòmic” i que, per tant, “no aporten res a la caixa comuna de sosteniment de l’Estat”. Larrosa pensa que “la desproporció entre qui aporta i qui rep és d’una magnitud extraordinària” i que “en la majoria de regions la seva aportació fiscal és residual”.
Larrosa té clar que “hi ha una Espanya formal i una Espanya informal” i, contundent, va arribar a afirmar que “l’economia informal [la submergida] forma part d’aquesta Espanya informal”, i que “aquest problema de la distribució de la riquesa et planteja el fracàs de la regionalització espanyola”. També va exposar l’enorme problema de l’endeutament de Catalunya, en què “de l’ordre del 20-25% del pressupost de la Generalitat de Catalunya és dedicat a tornar crèdits, la qual cosa és un gran llast”. Respecte a l’Espanya buidada, Larrosa va manifestar que “es buida l’interior de classes dirigents que es poden fer càrrec d’un creixement regional”.