El Dr. Mario Draghi, recentment guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries i expresident del consell de ministres d'Itàlia i del Banc Central Europeu (BCE), ha estat el protagonista d'una edició especial d'Energy Prospectives, la sèrie de trobades d'alt nivell de Fundació Naturgy i Iese Business School sobre les condicions econòmiques, regulatòries i tecnològiques que s'entreveuen per al futur del sector energètic.
En la trobada, que s'emmarca en el primer aniversari de la presentació de l'Informe Draghi, s'han analitzat la consecució dels objectius, si s'han posat les recomanacions en marxa i en quin punt es troba la Unió Europea (UE) respecte a la resta de potències mundials.
L'Informe Draghi va marcar un full de ruta ambiciós per enfortir la competitivitat i l'autonomia d'Europa en matèria de sostenibilitat i energia. Dotze mesos després de la seva publicació, el continent es troba en una posició encara més fràgil que llavors, amb només un 11,2% de les 383 recomanacions plenament executades.
En aquest sentit, l'exprimer ministre italià ha afirmat que Europa es troba en una situació més complicada que fa un any, atesa la seva dependència de matèries primeres i de tecnologia, a més d'assenyalar la importància que està agafant actualment la situació geopolítica, la seguretat i la resiliència de les cadenes d'aprovisionament. I, entre les prioritats immediates a partir de les seves recomanacions, Draghi avançava que les més urgents són les reformes necessàries, una inversió més gran i enfrontar-se a la regulació actual per poder enfortir-se internament.
Des de la publicació de l'informe, l'escenari internacional ha evolucionat de manera significativa. Els Estats Units, la Xina i fins i tot el Japó estan implementant una política industrial més ràpida i efectiva que a Europa. Davant d'això, Draghi ha mencionat que després de publicar l'informe es va fer una crítica al proteccionisme de la política industrial, cosa que ara perd força, ja que cada cop més potències l'adopten. En aquest sentit, considera que tant els EUA com la Xina apliquen polítiques industrials, tot i que amb models diferents. A més, apuntava la necessitat de revertir el pes de la inversió privada en R+D a Europa, i equiparar-lo al model estatunidenc, on la inversió pública és mínima i el pes està en el sector privat.
En parlar del paper de les pimes a escala europea, que representen el 70% de l'ocupació europea total, i de com les administracions poden ajudar-les a ser més competitives, Draghi apuntava que es tracta d'un tema crucial per la mateixa estructura industrial europea. Assenyalava que a l'hora de preparar l'informe va quedar clar que, tot i que el finançament existia, el gran obstacle per als petits i mitjans empresaris europeus era l'escalabilitat, cosa que evidencia que Europa no està creant les condicions adequades per escalar les empreses locals.
D'altra banda, l'energia continua sent un dels grans reptes d'Europa. Les empreses europees s'enfronten a preus de gas i electricitat més elevats que, per exemple, els Estats Units, cosa que impacta directament en la competitivitat industrial europea. Per poder abordar aquesta situació, Draghi insta a una reforma urgent perquè els costos energètics a Europa siguin competitius. Per a l'expresident del BCE, és prioritari que Europa aprofundeixi en la reforma del mercat energètic, ja que el trilema i els seus objectius han canviat de pes i ara importa tant l'origen de l'energia com el seu preu. A Europa, els permisos per a infraestructures triguen fins a nou anys a estar disponibles a causa principalment d'una governança molt fragmentada. L'informe proposa vincular preus a contractes a llarg termini i renegociar contractes per diferència, agilitar permisos i fer del finançament públic comú la regla per a projectes d'interès europeu, reduint colls d'ampolla i millorant costos i seguretat, i apostar per la neutralitat tecnològica.
Finalment, i com també esmenta en el seu informe, ha destacat la urgència d'una coordinació europea més gran en la gestió de béns públics, com les infraestructures de xarxa. Amb això, destacava la tasca que està duent a terme el sector privat, que ja avança i explora com assolir els objectius. No obstant això, ha posat el focus en el fet que l'esforç més gran ha de venir del sector públic, que ha de simplificar les normatives i la legislació. Assenyalava que urgeix un marc comú i, per impulsar-lo, el sector privat ha d'ajudar a canviar l'opinió pública, fent servir el seu altaveu perquè se senti i es reformin les normes.