Escolta l'article ara…
Són ja deu anys des de la publicació de la primera edició de l’Atles de Distribució de la Renda de les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’estudi a escala estatal que analitza profundament la distribució de la riquesa de la població a partir dels municipis i àrees censals que habiten. I en aquesta dècada, Matadepera no ha cedit en cap moment la primera posició com a població catalana amb una renda més elevada, tant sigui la renda mitjana (45.536 euros) com la renda mediana (37.450 euros).
Ubicat al vessant nord del Vallès Occidental, encabit entre Terrassa i Castellar del Vallès i al peu del massís de Sant Llorenç de Munt, Matadepera no és només el municipi català amb la renda mediana més alta de Catalunya, sinó també el segon de tot l’Estat, només superat per Pozuelo de Alarcón (Madrid), que arriba als 39.550 euros. D’entre els diferents indicadors amb què l’INE presenta la renda dels habitants, la mediana per unitat de consum identifica aquell valor més central, és a dir, que deixa la meitat de la població més rica damunt i la meitat de la població més pobra per sota. A més, quan parla d’unitats de consum atorga pesos diferents als integrants d’una llar en funció de la seva edat: el primer adult té un valor d’1; la resta de membres de la llar amb catorze anys o més, de 0,5; i els menors de catorze anys, de 0,3.
Així, amb una població de 9.808 persones, la renda mediana de 37.450 euros de Matadepera, que correspon a l’any 2024, suposa un increment del 5,9% respecte a l’any anterior, per sobre del 4,4% que creix de mitjana el conjunt de Catalunya. De la mateixa manera, si comparem amb els 20.010 euros registrats el 2015, primer any de la sèrie històrica, el creixement ha estat del 46%, novament superant el 34% acumulat al Principat.
El bon rendiment de Matadepera no es limita a la renda mediana, sinó que també coronava l’índex socioeconòmic territorial de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) de l’any passat, amb dades de 2022. Aquesta mesura, que pren la mitjana catalana amb un 100 com a valor base, analitza un conjunt d’indicadors que inclouen el percentatge de població ocupada entre els 20 i els 64 anys, el pes dels treballadors de baixa qualificació, el percentatge de gent sense estudis superiors, la població estrangera de països de renda baixa o mitjana i, també, la renda mitjana. Amb totes aquestes variables, Matadepera s’assentava a dalt de tot dels municipis de 500 o més habitants, amb una valoració de 130 punts.
El petit poble d’Osona que s’emporta la plata
La segona posició del rànquing de renda mediana catalana es manté a la demarcació de Barcelona, que agrupa vuit dels deu municipis més rics, però es desplaça fins a la comarca d’Osona, al petit municipi de Santa Cecília de Voltregà. Amb només 197 habitants el 2024, Santa Cecília conforma el vessant sud de la subcomarca natural del Voltreganès, conformada també per les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, ambdós termes amb una població que supera els 3.000 habitants.
Però mentre les Masies i Sant Hipòlit presenten medianes de 25.550 i 23.450 euros, respectivament, la poca població de Santa Cecília dispara la seva renda mediana fins als 35.550 euros. Aquesta xifra representa un increment del 6,3% respecte a 2023 i del 51,6% respecte als 23.450 de 2015, el primer registre de la sèrie històrica. Santa Cecília de Voltregà també mostra bons resultats a l’índex socioeconòmic de l’Idescat, amb una puntuació de 125,1 sobre 100 que el situa com a setè municipi català amb millor valoració.
Santa Cecília de Voltregà, amb 197 habitants, és el segon municipi de Catalunya amb una renda mediana més alta per unitat de consum
L’alcalde del municipi, Joan Senmartí, explicava la setmana passada a RAC1.cat que, si bé la història del municipi ha estat marcada per l’activitat agrícola, “ara hi ha molta gent que treballa fora”, o bé que complementa aquesta feina en una altra població amb l’explotació a Santa Cecília. “No conec ningú que estigui a l’atur”, apuntava Senmartí, que també feia valdre el bon rendiment de les granges de vaques i porcs i dels petits negocis del poble.
Sant Cugat, un bronze ferm
El bronze del rànquing de municipis amb més renda mediana de Catalunya torna a ser per una població del Vallès Occidental, Sant Cugat del Vallès, que està més que acostumada a formar part d’aquesta mena de classificacions. Sense anar més lluny, la població vallesana liderava l’Estadística de salaris territorials de 2024 publicada per l’Idescat a finals de 2025 amb 54.549 euros bruts, molt per sobre de la mitjana catalana, de 31.476 euros, i ben bé un 30% més que la segona població amb un salari més alt, Castelldefels.
Pel que fa a les xifres de l’INE, Sant Cugat manté la tercera posició (segona, entre els municipis de més de 20.000 habitants) també des de l’inici de la sèrie històrica, amb una mediana de 33.950 euros. La dada representa un creixement del 4,3% respecte al 2023 i del 40,58% des de 2015, quan va registrar una renda mediana de 24.150 euros. Si fem cas a l’índex socioeconòmic de l’Idescat, Sant Cugat se situa en la part alta dels municipis catalans, amb 123,4 punts sobre la base de 100, tot i que no aconsegueix entrar en el top 10 de poblacions del Principat.
En aquest cas, però, parlem d’una ciutat molt més poblada, amb 97.959 habitants el 2024, i amb un ecosistema industrial i de coneixement molt més consolidat. Sant Cugat acull seus i fàbriques de companyies de la talla d’HP, Epson, Boehringer Ingelheim, Fluidra, Roche o Banc Sabadell, a més a més de tenir connexions molt estretes amb l’ecosistema de coneixement de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o el Sincrotró Alba. Una demostració d’aquest entramat és la creació el 2024 de la Barcelona Innovation Valley Alliance (BIVA), una aliança entre l’Ajuntament de Sant Cugat i l’associació Sant Cugat Empresarial que avui té ja 35 socis fundadors.
De Girona al Maresme, passant pel Baix Llobregat i Osona
La quarta posició catalana de l’Atles de Distribució de la Renda de les Llars és, en realitat, un empat entre quatre municipis de diferents comarques, tots ells amb una renda mediana de 32.550 euros.
El primer d’ells torna a ser un municipi de menys de 1.000 habitants, el primer de fora de la demarcació de Barcelona: Llambilles, un poble del Gironès, al sud-est de la capital de la demarcació, situat al nord-oest del massís de les Gavarres i regat per les rieres de Bugantó i del Corb, que desemboquen a l’Onyar. Amb 732 habitants el 2024, els 32.550 euros de renda mediana van suposar un creixement interanual del 9,4%, el més alt entre els deu municipis de renda mediana més alta. Des de l’inici de la sèrie històrica, la renda mediana ha crescut un 47,6% al municipi. El poble gironí també registra bones xifres a l’índex socioeconòmic territorial de l’Idescat, amb 120,3 punts sobre la mitjana catalana de 100, tot i que no assoleix les valoracions de les anteriors poblacions.
Llambilles (Gironès), Alella i Tiana (Maresme) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat) comparteixen una renda mediana de 32.550 euros
A continuació trobem dos municipis fronterers del sud-oest del Maresme, Alella i Tiana. Amb poblacions similars (10.251 i 9.362 habitants el 2024, respectivament), ambdós tenen un caràcter més residencial, però també formen part de la denominació d’origen vitivinícola DO Alella. Les xifres de 2024 són idèntiques, segons l’INE: una renda mediana de 32.550 euros que creix un 4,5% respecte a l’any anterior. Això sí, l’increment respecte al 2015, l’inici de la sèrie històrica, és més pronunciat a Tiana (43,1%) que a Alella (38,8%). Els dos pobles maresmencs registren també resultants notables a l’índex socioeconòmic de l’Idescat, amb una puntuació de 124,6 per Tiana i de 121,5 per Alella.
Finalment, Sant Just Desvern és el quart representant d’aquest quàdruple empat, a més a més de ser el municipi amb més població dels quatre (21.045 habitants el 2024) i el primer representant del rànquing de la comarca del Baix Llobregat. La població, identificada visualment per l’icònic Walden 7 de Ricard Bofill, replica idènticament les xifres de Tiana i Alella, amb una renda mediana de 32.550 euros i un creixement interanual del 4,5%, que escala al 38,8% des de 2015 (el mateix que Alella). A l'índex socioeconòmic de l'Idescat, Sant Just Desvern també registra bons números, amb una puntuació de 123,2 sobre la mitjana catalana de 100.
El darrer terç del top 10 català també torna a estar format per un empat a quatre, i tornem a tenir una estructura molt similar: dos municipis del Maresme, un del Gironès i, com a novetat, un altre d’osonenc que substitueix el Baix Llobregat. Els protagonistes són Cabrils, Teià, Fornells de la Selva i Gurb, amb una renda mediana per unitat de consum de 31.850 euros. Els tres primers coincideixen també amb el ritme de creixement interanual, del 7,1%, mentre que a Gurb només creix un 4,6%.
L’altra cara de la moneda: les rendes més baixes de Catalunya
Fins ara hem vist els municipis amb una renda mediana per unitat de consum més alta de Catalunya, però les dades de l’INE també ens permeten fer l’exercici invers: analitzar els municipis amb menys riquesa. I en aquest cas, trobem un total de nou poblacions que comparteixen la renda mediana més baixa, de 16.450 euros, una xifra que representa només un 43,94% dels 37.450 euros de Matadepera.
Aquesta llista es reparteix pel territori de manera més heterogènia territorialment: trobem dues poblacions al Priorat (la Bisbal de Montsant i el Masroig) i al Montsià (la Galera i Godall), una a la Terra Alta (Batea), una a Urgell (Guimerà), una al Gironès (Salt), una al Baix Empordà (Ullà) i una a l’Alt Empordà (Castelló d’Empúries). La diversitat també és en volum de persones, ja que veiem una combinació de poblacions que no arriben al miler d’habitants (la Bisbal de Montsant, la Galera, Godall, el Masroig i Guimerà) amb municipis que el superen lleugerament (Batea i Ullà) i pobles que ja sobrepassen la desena de milers de ciutadans (Castelló d’Empúries) o que fins i tot poden considerar-se ciutats (Salt).
En qualsevol cas, el que confirma l’estudi de l’INE és que les posicions són considerablement perennes: Salt ocupa la darrera plaça entre els municipis de més de 20.000 habitants des del 2015, i Castelló d’Empúries la comparteix des del 2017.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat