El litigi que s'arrossega des de fa dècades entre Mataró Parc i l'Ajuntament de Mataró sobre l'ampliació del centre comercial enceta ara un nou episodi que trasllada el conflicte a una nova dimensió. Segons ha pogut saber l'ACN, Mataró Parc ha presentat una reclamació patrimonial de 357,8 milions d'euros perquè considera que la "inacció urbanística" de l'Ajuntament n'ha "impossibilitat" l'ampliació.
Els serveis jurídics municipals han elevat el cas a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat al·legant que la reclamació no té fonaments ni urbanístics ni jurídics per prosperar. A més, l'Ajuntament recorda que la companyia, propietat de Tomás Olivo, ja va renunciar a compensacions fa gairebé 30 anys, quan va obrir portes l'any 2000.
Encara ara, el web de General de Galerías Comerciales anuncia l'obra d'ampliació "en 30.000 metres quadrats" del centre comercial "en els pròxims anys"
I és que la patata calenta que té sobre la taula l'alcalde de Mataró, David Bote, no és menor. Mataró Parc és propietat de General de Galerías Comerciales, el vaixell insígnia de l'empresari murcià Tomás Olivo, la sisena fortuna d'Espanya segons la darrera llista Forbes. El seu patrimoni personal és d'uns 4.600 milions d'euros.
El centre comercial va obrir l'any 2000 amb 70.000 metres quadrats de superfície comercial que inclouen un gran supermercat de 18.000 metres quadrats i 52.000 metres quadrats de botigues de moda, complements, decoració, esports o informàtica, a més de sales de cinema, zona de restauració i 5.000 places d'aparcament.
En el seu escrit de reclamació patrimonial, al que ha tingut accés l'ACN, Olivo afirma que l'Ajuntament de Mataró no ha complert amb les seves "obligacions" urbanístiques de modificació del planejament i que això hauria impedit a la companyia "utilitzar l'edificabilitat a què té dret" per poder dur a terme l'anhelada ampliació.
Encara ara, el web de General de Galerías Comerciales anuncia l'obra d'ampliació "en 30.000 metres quadrats" del centre comercial "en els pròxims anys", on es projecta la instal·lació de mitjanes superfícies especialitzades en sectors com el bricolatge, la decoració i llar, la jardineria, les joguines o els serveis per a l'automòbil.
Segons la propietat, amb aquesta ampliació es podrien haver "compensat" els perjudicis econòmics derivats de les cessions gratuïtes de sòl que la companyia va fer quan va construir el centre comercial i que, posteriorment, la justícia va declarar nul·les. Entre d'altres, en aquell entorn s'hi va construir també l'Hospital de Mataró.
"És evident que la cessió de 148.833 metres quadrats de sòl, sense compensació econòmica o en espècies, ha provocat un empobriment en el patrimoni", relata l'empresa. L'Ajuntament, recorda en la seva reclamació, va adquirir els terrenys "amb l'aprovació d'un projecte de reparcel·lació (...) sense haver hagut de pagar el preu del sòl".
El magnat murcià va presentar la reclamació a l'abril i durant aquests mesos els serveis jurídics de l'Ajuntament de Mataró han estat traçant l'estratègia per poder donar resposta. Segons determina ara el consistori, la legislació urbanística no imposa a l'Ajuntament el "deure jurídic" de modificar el planejament.
El document, al qual ha tingut accés l'ACN, l'Ajuntament defensa que "no ha incomplert cap deure legal" en què es pugui fonamentar la reclamació de Mataró Parc: "No només no existeix un dret a l'ampliació, sinó que ni tals sols hi ha expectatives urbanístiques derivades del planejament que s'hagin vist frustrades".
El conveni de l'any 2000
El litigi entre Mataró Parc i l'Ajuntament es remunta a principis de segle, quan va obrir el centre comercial. Unes primeres discrepàncies amb relació a la llicència del centre comercial i a un excés normatiu sobre els aprofitaments urbanístics del sector es van acabar resolent amistosament.
Les dues parts van signar un conveni que establia que l'Ajuntament aprovaria una modificació del pla especial urbanístic que concedia un increment de l'edificabilitat al centre comercial respecte a l'autorització que s'havia atorgat el 1996 i, d'aquesta manera, el centre comercial podria obtenir una nova llicència que li permetés obrir portes.
De la mateixa manera, Olivo renunciava llavors a reclamar compensacions econòmiques per l'excés de cessions urbanístiques. "Van renunciar de forma expressa a la compensació", recorda ara el consistori. Tot i això, aquell conveni de l'any 2000 torna ara a ressonar i l'empresa en fa una interpretació del document lleugerament diferent.
Olivo ha dut l'Ajuntament en diverses ocasions davant la justícia, buscant diferents vies per continuar engreixant el seu patrimoni
General de Galerías Comerciales insistia a continuar reclamat un "deute existent" a través de modificacions urbanístiques que s'estarien demorant més del previst, provocant-li, assegura, "perjudicis molt importants". Entre d'altres, cita un contracte amb Leroy Merlin per instal·lar-se a Mataró que es va haver de resoldre davant la impossibilitat d'ampliació.
En paral·lel, Olivo ha dut l'Ajuntament en diverses ocasions davant la justícia, buscant diferents vies per continuar engreixant el seu patrimoni. Segons relata a la seva reclamació, durant aquests anys hi ha hagut una "relació casual immediata" entre "l'enriquiment" de l'Ajuntament i "l'empobriment" de la companyia.
L'intent de modificació urbanística de 2019
Una darrera sentència del Tribunal Suprem, l'any 2017, va obrir una primera porta a l'ampliació, reconeixent-li a l'empresari el dret de fer créixer el centre comercial Mataró Parc, tot i que amb algunes limitacions, fora dels límits de la Trama Urbana Consolidada (TUC) de Mataró.
Amb tot, els terrenys per on vol créixer Mataró Parc són zona verda i per fer possible el projecte cal abans que l'Ajuntament impulsi una modificació del planejament. Això es va començar a plantejar el 2019, amb una proposta de reordenació urbanística a tots els sectors que hi ha per sobre de l'autopista C-32.
El plantejament que feia llavors l'Ajuntament era fer possible una ampliació de fins a 11.000 metres quadrats, concentrant el sòl comercial al voltant de l'actual Mataró Parc, i aprofitar el nou planejament urbanístic resultant per dibuixar una gran anella verda a l'extrem nord de la ciutat.
Els terrenys per on vol créixer Mataró Parc són zona verda i per fer possible el projecte cal abans que l'Ajuntament impulsi una modificació del planejament
A banda de les desavinences entre les parts davant d'aquesta proposta, el desplegament del projecte en aquestes circumstàncies afegia altres entrebancs, com ara l'impacte en la mobilitat que tindria una ampliació del centre comercial en un entorn on hi ha serveis bàsics com és l'Hospital de Mataró.
Amb tot, per a General de Galerías Comerciales aquell intent urbanístic del consistori per reordenar el sector estava clarament "destinat a compensar el deute" amb l'empresa. Tot i això, li retreu a l'Ajuntament que passats els anys "encara no s'hagi aprovat" el nou planejament: "Aquesta situació està provocant danys d'un import molt elevat".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat