Gairebé la meitat de la població només cobreix les necessitats bàsiques, segons Idra

El 46,3% de la població només arriba a cobrir les necessitats bàsiques, segons un informe d'Idra. En concret, hi ha un 10,2% que amb prou feines cobreix el que és bàsic i un 36,1% que hi arriba, però sense assumir cap més despesa important. Hi ha un altre 34,9% que paga tot el que necessita, però estalvia poc, un 12,5% que viu amb comoditat i estalvia i un 3,1% que no pot atendre l'essencial.

Qui viu de lloguer viu una pitjor situació econòmica. Així, el 65,3% dels llogaters arriben com a molt a garantir el mínim, davant del 44% dels propietaris; i un 21,6% no hi arriba o amb prou feines hi arriba, gairebé tres vegades més que entre els propietaris (8%). Els resultats s'han elaborat a partir d'una enquesta a 1.850 persones el juliol passat.

Les percepcions sobre el futur són també negatives. Així, un 78,3% està preocupat per no poder estalviar, un 74,5% per no tenir prou diners a la jubilació, un 72,2% per no arribar a final de mes, i un 65,5% per no tenir un habitatge digne on viure. Només una de cada quatre persones suspèn la situació de la seva llar, però gairebé tres de cada quatre tenen por de no arribar a final de mes (72,2%).

Retallar en climatització, menjar, vacances i millores a la casa

A l'hora de retallar despeses en les llars en què no viuen amb comoditat, el 35,2% ho fa en climatització si es tracta de coses essencials, el 20% en menjar saludable i el 16,2% en menjar en general. Si es pregunta sobre retallades en descans i lleure, la majoria opta per retallar en vacances (68%), millores a la casa (46,4%), aparells tecnològics (43,2%) i en cultura, esport i lleure (34,4%).

Diferències si s'és llogater propietari, per gènere i per edat

Si es pregunta només a aquelles llars que no viuen amb comoditat, el 90,4% dels llogaters té por de no tenir un habitatge digne, davant del 53,2% dels propietaris; un 88,8% dels llogaters té por de no arribar a final de mes -66,9% dels que tenen un habitatge en propietat-.

En cas de demanar per com estarà la situació en tres o cinc anys, la resposta més freqüent és que continuarà igual (42,3%). A més, hi ha un 39% que espera que el nivell de vida empitjori. Tot i això, els llogaters són més optimistes i un 40% creu que la seva situació millorarà, davant del 28,2% dels propietaris. Però la meitat dels propietaris espera quedar-se igual (51,6%), i aquesta estabilitat es tradueix en molta menys por.

A banda de ser llogater o propietari, l'edat és un altre condicionant que marca diferències. Així, un de cada sis menors de 55 anys no cobreix o amb prou feines garanteix l'essencial, davant d'un de cada deu entre els més grans. Els joves, però, són els que més confien que la seva situació millorarà i els que menys retallen en vacances.

El gènere marca una altra diferència, ja que les dones es mostren més preocupades en gairebé tots els àmbits, i sobretot per la possibilitat de perdre la feina.

Posar un topall als preus i apostar per la distribució pública d'aliments

Entre les propostes davant d'aquesta situació, el 82,5% dels enquestats considera que posar topalls als preus en temps de crisi és una bona idea i un 61% la situa entre les seves cinc prioritats. A més, un 80,5% aposta per la distribució pública d'aliments. Hi ha, però un 60,4% que creu que és bona idea deixar els preus al mercat. Segons l'informe, el topall de preus i la distribució pública d'aliments supera el 73% entre els votants de tots els partits, també del PP i de Vox.

En l'àmbit energètic, un 74,7% veu bona idea les renovables de propietat pública o comunitària, gestionades per mantenir preus estables i no per fer beneficis. El suport baixa al 20,6% si es té en compte aquells que ho situen entre les seves cinc prioritats. Hi ha un 51,2% que creu que és bona idea deixar l'energia a les empreses privades, però un 28,3% que ho situa entre les seves cinc prioritats, entre els que hi donen suport. En l'informe s'estima que 5 Gw de renovables públics en vuit anys tindria un cost estimat d'uns 3.800 milions d'euros.

Que els més rics paguin més

D'altra banda, un 70% considera una bona idea que els més rics han de pagar força més impostos i un 47,3% ho situa entre les seves cinc prioritats. Un 72,1% defensa que hi hagi la riquesa estigui més taxada per rebaixar-los a les rendes baixes i un 74,1% que s’augmenti la fiscalitat de les rendes més altes per millorar els serveis públics.

El suport és transversal, tot i que més alt a l'esquerra. Així, més del 80% dels votants del PSOE i de Frente Amplio hi estan a favor, i al voltant del 60% dels del PP (63,3%) i Vox (58,6%).

Un 70% considera una bona idea que els més rics han de pagar força més impostos i un 47,3% ho situa entre les seves cinc prioritats

Al mateix temps, al voltant d'un 56% dels votants de PP i Vox està d'acord amb l'afirmació contrària, que defensa que els rics han guanyat la seva fortuna legítimament i creen ocupació. Així, bona part d'aquest electoral sosté les dues posicions a la vegada. Aquestes mesures suposarien entre 15.000 i 20.000 milions d'euros de recaptació anual potencial, entre set i deu vegades més que l'actual.

Impost a l'acaparament immobiliari

També hi ha un 66,1% de la població que vol introduir un impost que gravi l'acaparament immobiliari. Aquest hauria de ser progressiu, en funció del nombre d'habitatges en propietat, a partir del tercer habitatge. Segons l'informe, aquest impost donaria uns 2.000 milions d'euros anuals de recaptació addicional. 

D'altra banda, el 65,7% dels enquestats atribueix molta responsabilitat al govern central i el 65,2% als partits polítics, seguits dels especuladors financers (56,8%). Retornar els pisos turístics a l’ús residencial (58,3%) i fer indefinits els contractes de lloguer (53,1%) també tenen majoria, tot i que es prioritzen menys. Els contractes indefinits són, a més, una de les poques propostes d’intervenció amb més suport entre els joves (58,1%) que entre la gent gran (52,3%), i arriben al 70,4% entre els llogaters i al 59,7% entre les rendes més baixes.

En canvi, donar llibertat per comprar habitatges com a inversió obté el suport de menys de la meitat de la població (47,6%), i només ho prioritza un 26,1%. L’habitatge és l’àmbit on les propostes de mercat tenen menys suport: un 69,1% creu que els més rics especulen amb l’habitatge i que per això apugen els preus.