El centre d’aprofitament que gestionen Mercabarna, el Banc dels Aliments i la Fundació Formació i Treball, el Foodback, va rebre el 2024 un total de 1.233 tones de fruites i hortalisses d’un centenar d’empreses majoristes. Eren caixes d’excedents, amb peces massa madures o que havien arribat tard el divendres i no s’haurien pogut vendre el dilluns. Després de separar el menjar bo del que no es podia recuperar, van poder aprofitar 837,6 tones (68%), distribuïdes entre 116.077 persones a través de 300 entitats adscrites al Banc dels Aliments. La directora del Banc, Elisabet Viladomiu, reivindica l’impacte social i també l’ambiental de la recuperació: per cada quilo de menjar que no es llança, calculen que n’estalvien dos d’emissions de CO₂.
“Hi ha moltes persones que necessiten ajuda alimentària mentre que com a país estem malbaratant molts aliments”, ha advertit Viladomiu en una roda de premsa aquest dijous per explicar la tasca del centre Foodback per minimitzar el malbaratament d’aliments. Al centre, en funcionament des del 2022, hi arriben palets amb caixes de fruites i verdures que els majoristes no podrien vendre. Després d’una primera inspecció visual, si més de la meitat del producte sembla que es podrà aprofitar, les caixes entren al centre i comença el procés de triatge per separar la part considerada bona de la que no ho és. La majoria de les fruites i verdures, prop del 70%, s’acaba recuperant.
A més, una petita part de les tones recuperades (8,5 l’any passat) es destinen a elaborar cremes, melmelades i sucs, amb un total de 14.196 unitats, que també s’han distribuït a persones en situació de vulnerabilitat.
El Banc dels Aliments també ha posat sobre la taula dades més globals de la seva activitat de l’any passat, quan va distribuir 15.602 tones d’aliments, amb un valor aproximat, a preu de mercat, de 38,6 milions d’euros. El 61% d’aquests aliments provenien de la recuperació i la institució calcula que va evitar una emissió de 18.509 tones de CO₂ a l’atmosfera i l’estalvi de 6.174 milions de litres d’aigua.
“És molt important que prenguem consciència que som una societat que estem sobreproduint i que això té un impacte ambiental”, ha alertat Viladomiu sobre la producció, distribució i destrucció d’aliments que s’acaben llançant. La directora del Banc dels Aliments ha reivindicat la Llei contra el malbaratament alimentari, que el Congrés dels Diputats va aprovar el març per reduir la quantitat de menjar que acaba a les escombraries i que obliga supermercats i empreses de la cadena alimentària a disposar d'un pla per prevenir el malbaratament i arribar a acords amb bancs d'aliments o ONG per facilitar les donacions.
“La llei posa el malbaratament com una de les prioritats de l'agenda política i també empresarial i social i això és molt important”, ha recalcat. Tot i que encara és d’hora per preveure l’impacte de la llei, Viladomiu ha apuntat que compten que es reduiran les quantitats donades —perquè les empreses aprofitaran millor el menjar—, però esperen que hi hagi una diversitat i aflorament d’empreses i agents del sector per a les donacions.