Estem immersos en un món caracteritzat per canvis accelerats, incertesa permanent i transformacions tecnològiques que posen a prova la capacitat d’adaptació de les persones i les organitzacions. En aquest escenari, on les regles del joc canvien constantment, les empreses es veuen obligades a repensar les seves estratègies per sobreviure i créixer.
Com prendre bones decisions quan tot és incert? Com construir avantatges competitius en un context tan volàtil? Aquestes qüestions van ser al centre del debat durant el XI Congrés de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), celebrat la passada setmana a la UOC, on es va analitzar l’impacte de la tecnologia, la sostenibilitat i el canvi de model productiu en la gestió empresarial. En aquest marc, la conferència inaugural va anar a càrrec del professor Enric Serradell, de la UOC, amb una ponència titulada Direcció d’empreses en l’era de la disrupció: IA, Bitcoin i estratègies per a un món VUCA. La seva intervenció va ser un recorregut lúcid per les grans transformacions que afronten les empreses en l’actualitat.
Segons estudis recents de Protiviti, el World Economic Forum, BCG i ManpowerGroup, les principals preocupacions dels CEO giren entorn de la disrupció tecnològica, la guerra per l'accés al talent, els riscos geopolítics, la sostenibilitat, la ciberseguretat i la necessitat d’adaptació a nous models de treball. En aquest entorn, les receptes tradicionals ja no funcionen. Fa anys que parlem d’un món VUCA —Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat. Però avui ja estem entrant en un nou paradigma encara més exigent: el món BANI, acrònim de Brittle (fràgil), Anxious (angoixant), Nonlinear (no lineal) i Incomprehensible (incomprensible).
La diferència és clara: si el món VUCA demana adaptació i flexibilitat, el món BANI exigeix resiliència, empatia, capacitat de desaprendre i coratge per actuar en entorns incomprensibles. En aquest nou món, ja no n'hi ha prou amb adaptar-se al canvi: cal aprendre a navegar sense mapa, gestionar la fragilitat, conviure amb l’ansietat, interpretar allò que és no lineal i actuar enmig de la incomprensió. Serradell recorda que moltes empreses han sobreviscut dècades gràcies a l’adaptació estratègica. Als anys seixanta dominava la producció massiva i els mercats locals. Als vuitanta es va impulsar la internacionalització i l’economia global. A partir dels anys 2000, la transformació digital i els nous models de negoci van començar a trencar les regles establertes. Avui, la intel·ligència artificial, la sostenibilitat i els ecosistemes col·laboratius esdevenen claus. La lliçó és clara: qui s’adapta, perdura.
Cal aprendre a navegar sense mapa, gestionar la fragilitat, conviure amb l’ansietat, interpretar allò que és no lineal i actuar enmig de la incomprensió
D’acord amb informes com els del World Economic Forum el mercat de treball està experimentant un canvi radical. Les feines repetitives desapareixen i emergeixen noves professions relacionades amb les dades, la sostenibilitat, la intel·ligència artificial, la gestió de persones i la ciberseguretat. La major part dels treballadors necessitaran requalificació durant els pròxims anys. Les professions que creixen més ràpidament són les d’analistes de dades, especialistes en IA, experts en sostenibilitat, desenvolupadors de tecnologia blockchain i formadors en habilitats humanes. Davant d’això, el lideratge ha de transformar-se. Ja no és només gestió de recursos; és activació de talent, generació de confiança i creació de cultura organitzativa.
En aquest entorn, els avantatges competitius ja no es basen només en el preu o la capacitat de producció. Cal identificar el "moat" estratègic de cada organització -concepte que fa referència al fossat defensiu que envoltava els castells per protegir-los dels enemics-. Aplicat al món empresarial, el moat representa aquells elements que donen una protecció sostenible davant la competència: pot ser la marca, la fidelitat dels clients, l’efecte xarxa, els costos de canvi, les patents o una estructura de costos avantatjosa. Detectar i reforçar aquest fossat estratègic és clau per mantenir una posició competitiva sòlida a llarg termini. Pot ser el cost de canvi per al client, els actius intangibles com la marca o la cultura, l’efecte xarxa, l’avantatge en costos o una escala eficient.
Aplicat al món empresarial, el moat representa aquells elements que donen una protecció sostenible davant la competència
Però fins i tot aquests factors poden ser imitables. El que no és fàcilment reproduïble són les competències humanes. Els soft skills esdevenen el veritable avantatge competitiu en un món on la tecnologia pot automatitzar gairebé qualsevol tasca. La creativitat, el pensament crític i la intel·ligència emocional són les competències més buscades i també les més difícils d’automatitzar.
Cal repensar el lideratge i l’estratègia empresarial. La incertesa ja no és una anomalia; és la norma. Per això, es necessiten organitzacions àgils, persones preparades per aprendre constantment i equips directius centrats en el propòsit i els valors.
Com deia Peter Drucker: “no s’ha de prendre una decisió si no hi ha desacord”. En un món de canvis constants, la col·laboració i el debat són més necessaris que mai. I el professor Serradell conclou: “la incertesa és l’única certesa”. Però podem convertir-la en una oportunitat si fem, cada dia, un petit pas cap al futur que volem construir.