Cent vuitanta-quatre milions tres-cents mil vuitanta-tres euros. I vuit cèntims. Aquest és l’import que deuen les 60 persones físiques i jurídiques amb un passiu superior als 600.000 euros amb l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) el 2025, una xifra que s’incrementa un 20,5% respecte a la de l’any passat. La llista negra torna a estar liderada per l’empresari alemany-iranià Yosef Faradji, que va disparar-se l’any passat al llistat amb un deute de 52,3 milions d'euros i que enguany eleva els números vermells fins als 65,23 milions, un 24,7% més.
Pel seu compte, Faradji representa el 35,39% del deute total del llistat. Tanmateix, tant ell com els següents deutors individuals, com Jordi Dalmau Orriols (que amb 9,64 milions, ha incrementat un 127% el seu passiu) o Adrià Camp Buendia (4,52 milions, un 3,2% més), són persones de qui no existeix més informació pública que els seus noms, documents d’identitat i quantitat deguda. Una situació ben diferent de la viscuda amb la hisenda espanyola, on destaquen noms de personalitats com la cantant Isabel Pantoja (1,27 milions), l’expresident de Banesto, Mario Conde (1,93 milions), o el cantant Bertín Osborne (835.000 euros).
En canvi, de qui sí que podem trobar més informació és de les persones jurídiques, les empreses, que formen part del llistat, algunes amb un històric acumulat. Cal recordar que l’ATC s’encarrega de recaptar aquells impostos i tributs cedits, com ara els de transmissions patrimonials, de successions i donacions, d’estades en establiments turístics, els cànons de l’aigua o els tributs sobre el joc, entre altres. Una especificitat que s’identifica ràpidament entre les empreses més endeutades amb la hisenda catalana.
PlayBadalona, la vella coneguda
Tenint això en compte, la primera companyia que apareix al llistat per volum de deute és una vella coneguda, PlayBadalona S.A. L’empresa, que anys enrere havia liderat el rànquing de deutors amb l’ATC, és tercera a la classificació global amb un deute total de 9,29 milions d’euros, la mateixa quantitat que l’any passat.
La companyia és l’antiga propietària del Bingo Augusta de Badalona i es troba en liquidació des de l’any 2020, després que el 2018 el seu president i conseller, Luis Gutiérrez Miranda, presentés un procediment de concurs voluntari en el Jutjat del Mercantil número 2 de Barcelona, segons informava Crónica Global.
És en aquest procés que l’empresa Residencial Tibidabo, propietat de l’empresari Emilio Rodríguez, va adquirir el Bingo Augusta el 2018 per quatre milions d’euros, un negoci que gestiona des d’aleshores, d’acord amb informacions d’InfoPlay.
Els negocis de l'aigua dels germans Mallart
Les següents dues firmes que trobem a la taula de deutors de l’ATC són dues companyies d’aigua estretament vinculades, Riera de Cabanyes Companyia d’Aigües SA i Rec Madral Companyia d’Aigües SA, amb 8,2 i 7,9 milions d’euros, respectivament. Ambdues empreses van ser fundades per l’empresari Carles Mallart, amb la implicació també del seu germà Marc Mallart, i s’encarregaven del subministrament d’aigua potable a diversos municipis i urbanitzacions de la demarcació de Girona, especialment a la comarca de la Selva.
La companyia va anar perdent concessions amb els anys per la municipalització dels serveis, com els de Lloret de Mar, Vidreres i les urbanitzacions Selva Brava i Font Bona de Llagostera, i el 2023 Carles Mallart reconeixia a El Punt Avui que estaven “abocats a tancar”. D’acord amb aquest mitjà, les instal·lacions d’ambdues companyies feia anys que acumulaven avaries i talls d’aigua per falta d’inversió, cosa que va impulsar els canvis als municipis afectats, una problemàtica que Mallart associava a la impossibilitat d’apujar tarifes perquè l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no els deixava fer-ho.
Riera de Cabanyes i Rec Madral, vinculades als germans Carles i Marc Mallart, deuen més de 15 milions conjuntament a l'ATC
El cas ha estat especialment polèmic a Vidreres, municipi en què l’any 2019 es va iniciar una investigació judicial contra Rec Madral i l’aleshores (i encara) alcalde Jordi Camps per presumptes irregularitats en la gestió i el subministrament de l'aigua del poble. El polític i l’empresa van ser denunciats per l'Associació de defensa de les persones consumidores de la Selva d’haver comès un presumpte delicte de malversació de cabals públics, de prevaricació administrativa o de tràfic d'influències. El 2020 va reactivar-se la investigació després d’una aturada, però des d’aleshores no se n’ha fet cap més comunicació pública.
Inversió immobiliària i l'abundància del joc
Cal baixar fins a la novena posició per trobar la següent firma en el top de deutors de l’ATC del 2025, el banc d’inversió alemany Aareal Bank, que deu un total de 3,4 milions d’euros a l’Agència Tributària de Catalunya. Fundat el 1922 i amb seu a Wiesbaden (Hese, Alemanya), és una de les entitats de crèdit comunitàries que presten servei a l’Estat i que són reconegudes per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
La seva vinculació pública amb Catalunya és escassament documentada. El 2009, el banc va embargar els hotels barcelonins La Florida i Miramar després d’impagaments de l’aleshores propietari, el fons estatunidenc Apollo. Més recentment, el 2023, Aareal va finançar l’adquisició del Grand Hyatt Barcelona, antic Hotel Sofia Barcelona, al barri de les Corts de la capital catalana. Però més enllà d’aquests moviments, es desconeix l’origen del deute del banc amb l’ATC.
La següent empresa, en desena posició, és Moramar SA, que amb un deute de 3,3 milions d’euros, es troba en una situació molt similar a PlayBadalona: es tracta també d’una empresa dedicada al sector del joc, coincidint en la gestió de sales de bingo, i va entrar en concurs de creditors el 2020. Com PlayBadalona, fa diversos anys que té presència a les posicions altes dels llistats de l’ATC. La companyia té la seu social a Barcelona i era propietària del Bingo Borrell, que com va passar amb el Bingo Augusta de PlayBadalona, va ser adquirit per una altra companyia el 2020, en aquest cas, el Grup Binelde, una firma també barcelonina, nascuda el 1978, amb deu sales de joc a Catalunya i el País Valencià.
Les empreses vinculades al joc són les més abundants entre els deutors de l'ATC, amb noms com PlayBadalona, Moramar o Recreativos Caballeros
De fet, com ja es comença a desprendre, el sector del joc és un dels més representats al llistat de l’ATC. La següent empresa, la dotzena del rànquing conjunt, és Recreativos Caballero SL amb un deute de 2,6 milions. Amb seu a Premià de Dalt (Maresme), la companyia apareix en aquestes llistes des de la primera edició, el 2020, i es dedica a l’explotació i lloguer de màquines recreatives i esportives, tot i que no tenen pàgina web pública i no dipositen informació corporativa al Registre Mercantil des del 2016, quan tenien dos treballadors.
També forma part de la indústria del joc Valisa Internacional SA, el quinzè deutor per volum de l’ATC, amb 2,6 milions d’euros. D’aquesta sí que tenim més informació: amb seu a Terrassa, gestiona més d’un centenar de casinos i sales de joc a l’Estat i a Catalunya acostuma a fer servir la marca Vali Park, com demostren els negocis de Terrassa, Sabadell o Martorell. L’empresa va ser fundada el 1977 per José Valls Planas i els germans Manuel i Juan Lao Hernández, aquests darrers fundadors també de Cirsa, que van abandonar el capital de Valisa el 2011.
Tanquen el top 10 d’empreses més deutores amb l’ATC el 2025 la barcelonina Circa Jewells SL, dedicada a la compra d’alta joieria, dinovena al llistat amb un passiu de dos milions d’euros; Agref SA, també del sector del joc, amb seu a Lliçà de Vall (Vallès Oriental), 21a amb un deute d'1,7 milions i actualment en liquidació; i Roses Shipyard SL, assentada a Roses (Alt Empordà), 25a amb un deute d’1,6 milions d’euros.