Apuntin aquests dos noms: Factorial i Amphora Logistics. La primera acaba de tancar una sèrie D de 150 milions de dòlars que la consolida com una de les vint empreses més ben valorades a la Unió Europea, amb una estimació de 2.500 milions de dòlars. La segona ha aconseguit assolir una facturació de 40 milions d'euros des que es va fundar el 2021; tan sols en els últims quatre anys, la companyia ha experimentat un increment d’ingressos del 5805%.
Totes dues són exemples clarividents de models empresarials basats en un creixement econòmic ràpid i sostingut en el temps, el qual les ha permès posicionar-se com a referents de sengles sectors. Perquè més enllà de la importància de mantenir una bona reputació empresarial o d'aconseguir ser ben valorada pels seus propis treballadors, la capacitat d'augmentar constantment els ingressos en els primers anys de vida és un valor altament preuat en el món empresarial. I això és precisament el que l’empresa d’informació comercial Informa D&B recull a l’estudi Empresas gacela y de alto crecimiento.
L’estudi fa ús d’un concepte que ens introdueix una nova metàfora zoològica en el camp empresarial: si els unicorns són les startups que assoleixen una valoració de més de 1.000 milions de dòlars, les gaseles són aquelles firmes joves (de menys de cinc anys) que mantenen un creixement interanual del 20% durant tres anys o un de triennal del 60%. D’acord amb les dades d’Informa D&B, hi ha 777 empreses d’aquesta tipologia al conjunt de l’Estat, un 20,71% menys que el 2025, mentre que les empreses d’alt creixement més consolidades en el temps (amb el mateix ritme de creixement, però més de cinc anys de vida) arriben a les 21.696, un 30% menys que l’any passat.
Catalunya, segona a l'Estat
De totes elles, Catalunya concentra 3.858 empreses de gran creixement, que representen un 21,68% de tot el teixit empresarial català i un 17,78% de totes les firmes d’aquesta categoria de l’Estat. Aquesta xifra situa el Principat com a segona comunitat autònoma amb un nombre més elevat d’empreses de gran creixement, per davant d’Andalusia (13,69%), i superada únicament per Madrid (18,03%).
Pel que fa a les gaseles, Catalunya també és segona a escala estatal amb un 16,34% que equival a un total de 127 companyies, el 0,71% de totes les empreses catalanes. En aquesta categoria, la distància amb Madrid és més àmplia, ja que hi concentren el 22,65% de les companyies gaseles de l’Estat, i Andalusia torna a ser tercera escurçant distàncies, amb un 16,09%.
El predomini de l'hostaleria
Per sectors, i tornant a xifres estatals, l’hostaleria és l’àmbit econòmic que domina més clarament tant l’àmbit de les empreses consolidades de gran creixement, amb un 20,19%, com les gaseles, amb un 22,01%. Però la resta de posicions del rànquing canvien en funció de la veterania: dins del primer grup, la construcció i les activitats immobiliàries són el segon sector més abundant, amb un 15,76%, mentre que la indústria (14,85%) i el comerç (14,49%) es disputen frec a frec el bronze. En canvi, en el cas de les gaseles, construcció i comerç empaten en segona posició amb un 14,93%, mentre que la indústria cau a la cinquena posició amb un 11,07%, superada pels serveis empresarials (12,61%).
Segons els autors de l’estudi, aquestes xifres són un bon mirall de “l’impacte diferencial de la crisi de 2020 i la posterior recuperació”, ja que els sectors més representats són aquells que “van patir una caiguda d’activitat més gran durant la pandèmia” i que han experimentat un creixement més gran en anys posteriors.
Fins ara ens hem fixat en els valors absoluts, però si avaluem el pes relatiu que aquestes entitats tenen en el conjunt d’empreses del seu sector, el relat canvia lleugerament. En el cas de les empreses més veteranes, l’hostaleria es manté al capdavant amb un notori 51,03%, cosa que vol dir que més de la meitat de les companyies del sector registren creixements de rècords en els darrers tres anys. La categoria d’altres serveis és segona, amb un 32,88% del total, mentre que les comunicacions són terceres, amb un 27,9%, seguides molt de prop pels serveis empresarials (27,74%). En canvi, a la part més baixa trobem la sanitat, on només un 12,78% de les entitats signen grans creixements.
Més de la meitat de les empreses d'hostaleria de més de cinc anys registra creixements interanuals del 20% en els darrers tres anys
En el cas de les empreses gaseles, l’hostaleria torna a liderar amb un 1,99% de les empreses del sector, xifra que més que duplica la mitjana del 0,84% que representen totes les gaseles dins del conjunt d’empreses espanyoles. Només hi ha dos altres sectors que superen el llindar de l’1% dins dels seus sectors: les comunicacions, amb un 1,51%, i els serveis empresarials, amb un 1,01%. A la part més baixa del rànquing trobem les indústries extractives, amb una única empresa gasela a l’Estat que representa el 0,28% del seu sector.
La incidència de l'especialització tecnològica
Curiosament, un factor que no sembla incidir en el bon rendiment de les empreses que més creixen a l’Estat és la seva especialització tecnològica. Destaquem aquest fet perquè les mateixes consultores semblen identificar ambdós adjectius com a sinònims: al seu Technology Fast 50 Programme, Deloitte recull anualment les 50 empreses tecnològiques espanyoles que més han crescut percentualment en ingressos en els darrers quatre anys, un rànquing amb tres firmes catalanes —Amphora Logistics, Payflow i Brickbro— al top 5.
En canvi, l’estudi d’Informa D&B no identifica diferències significatives entre les empreses tecnològiques i les no tecnològiques quant al seu creixement. En el grup de control d’empreses diverses que l’informe fa servir per comprar amb les protagonistes de la investigació, les companyies que treballen en indústries que l’INE identifica com a tecnològiques són un 7,85% del total, mentre que entre les empreses d’alt creixement, el percentatge és del 7,43%, i entre les gaseles, del 7,98%.
Les empreses tecnològiques no tenen creixements més elevats que les no tecnològiques, però dins del sector, les gaseles abunden en els serveis de tecnologia punta
Ara bé, si entrem dins dels sectors tecnològics i avaluem el grau d’especialitat, aquí sí que sorgeixen diferències importants. En el grup de control, els manufacturers de mitjana-alta tecnologia són un 7% del total; els d’alta tecnologia representen un gruix del 55,25%, i els serveis de tecnologia punta, un 37,75%. En el cas de les empreses consolidades de gran creixement, la manufactura de mitjana-alta tecnologia és lleugerament més alta, del 8,44%, mentre que les altres dues especialitzacions pràcticament inverteixen representació: la manufactura d’alta tecnologia cau fins al 35,75%, i els serveis de tecnologia punta pugen fins al 55,8%. I les gaseles demostren la mateixa tendència, però molt més exagerada: la manufactura de mitjana-alta tecnologia representa només un 3,23%, i la d’alta tecnologia, un 24,19%; el 72,58% correspon als serveis de tecnologia punta.