Com saben, per indicació dels lectors de VIA Empresa, en la primera part d'aquest article vaig exposar dues de les quatre reformes que considero que l'economia catalana hauria d'emprendre en cas d'esdevenir un Estat Independent.
En aquesta segona part exposo les altres dues reformes que versen sobre el reforçament dels drets de propietat i la reforma integral de tot el corpus legal que afecta la creació i desenvolupament de negocis empresarials.
3 Reforçament dels drets de propietat
Existeix força confusió sobre el rol dels drets de propietat en una economia de mercat. Segurament gràcies al fet que és un tema poc tractat en la premsa econòmica, la percepció generalitzada sol ser bastant inexacta. Els drets de propietat mesuren en quin grau el sistema legal pot garantir que els contractes signats entre particulars -siguin persones físiques o jurídiques- es poden complir de forma efectiva. Els països que protegeixen correctament els drets de propietat es caracteritzen per tenir una seguretat jurídica molt elevada, ja que garanteixen els drets i les obligacions de les parts que signen un contracte.
Per indicació dels lectors de VIA Empresa enumero les mesures necessàries en un Estat català independent
Si fem un repàs a la història recent d'Espanya, afers polèmics com les clàusules sòl, les inversions sobre energies renovables, els casos d'assetjament que fan alguns fons d'inversió als propietaris o llogaters, les participacions preferents o la inseguretat jurídica que Hisenda ha provocat amb les seves interpretacions sui generis de la legislació fiscal vigent veurem que no ajuden gens al correcte funcionament de l'activitat econòmica i el motiu que amaguen tots aquests casos és que una de les parts té serioses dificultats per exercir els seus drets que consten en els contractes que han signat. És a dir, Espanya no destaca per tenir uns drets de propietat especialment ben assignats:
Cal aclarir que l'índex de drets de propietat és molt inelàstic: costa molt millorar. Una diferència de 10 punts -sobre 100- pot semblar petita però l'esforç que requereix per neutralitzar-la és bastant elevat. Espanya acredita una puntuació de 70 sobre 100 el que es pot interpretar com que a Espanya es compleixen el 70% dels contractes que se signen, el que sens dubte és un percentatge modest i que està bastant lluny dels països rics tal com s'aprecia al gràfic del damunt.
Hi ha dues coses que cal fer per millorar en aquest rànquing: augmentar la despesa pública en tribunal de justícia -els països europeus més rics gasten el doble en tribunals de justícia per habitant que Espanya- i uns mercats de serveis transparents i competitius -i en això Espanya és un dels pitjors països del continent a l'alçada d'Itàlia o Grècia-. El mercat immobiliari, per exemple, és altament sensible als drets de propietat, ja que la legislació sol ser bastant asimètrica a favor d'una de les parts i això genera incentius perversos que només els tribunals tenen la potestat de corregir.
4 Crear un entorn per fer negocis
El Banc Mundial mesura des de fa anys com és de fàcil fer negocis en un país o en les regions d'un país. En aquests índexs mesura la facilitat per obrir un negoci, pagar impostos o registrar una propietat. L'objectiu d'aquest índex és proporcionar informació útil als governs per tal de fer els canvis legals per tal de millorar aquelles àrees en les quals existeix un desavantatge important que impacta negativament en l'activitat econòmica i la inversió. Espanya presenta un perfil volàtil en l'índex Doing Business, ja que en alguns indicadors ho fa molt bé però en d'altres molt malament:
Espanya acredita la 28a posició global però els cinc primers indicadors tenen un marge molt gran de millora. En aquests àmbits ha de centrar Catalunya les seves reformes simplificant els tràmits burocràtics i invertint en tecnologies de la informació per tal de facilitar molt més els tràmits per Internet. En alguns casos, com el registre de la propietat o l'alta de crèdits, la mala qualificació té més a veure amb fenòmens regulatoris (com en el cas dels crèdits) que cal corregir o perquè el registre és un monopoli públic -cal liberalitzar i desregular parcialment notaris, registradors i similars-. L'alta energètica està vinculada també a preus energètics elevats i la mala regulació i la falta de competència tornen a ser els principals motius. En general, els mercats de serveis espanyols i catalans destaquen per tenir nivells de competència llegendàriament baixos i que són un limitador important de la productivitat i competitivitat de la indústria.
Al meu entendre -i malgrat que acredita una bona posició- la resolució de contractes necessita algunes reformes profundes concretament el que fa referència a les clàusules de confidencialitat. Malgrat que aquestes clàusules és un aspecte molt particular, el fet que Barcelona tingui 1.200 startups fa un aspecte especialment rellevant, ja que 'han donat casos on algunes immobiliàries han filtrat a la premsa informació sobre els seus clients on hi havia clàusules de confidencialitat generant pèrdues als llogaters. Fer complir els intangibles en una ciutat com Barcelona és probable que requereixi tribunals especialitzats en finances perquè en cas contrari la ciutat corre el risc que les tecnològiques es comencin a fer enrere a mesura que es vagi filtrant informació.