En els darrers mesos s'està tornant a parlar del dèficit fiscal, un tema que estem debatent des de fa dècades. Si fem memòria, Ramon Trias Fargas, que va ser conseller d'economia de la Generalitat a principis dels anys vuitanta, ja en va parlar en el seu llibre Narració d'una asfíxia premeditada (1985). I més recentment, en 2012, el president Mas va fer una proposta al president Rajoy per millorar aquest tema, però la resposta va ser negativa. Ara, amb motiu dels equilibris al Congrés de Diputats, el debat torna a estar sobre la taula i ahir el govern espanyol es va comprometre a tornar a publicar les dades de balances fiscals que permeten conèixer el nivell de dèficit. Una altra mostra de l'oportunitat del tema és que Economistes pel Benestar acaben de publicar l'informe per millorar el dèficit fiscal que ja ha estat subscrit per diversos col·legis professionals i institucions catalanes.
El dèficit fiscal és la diferència entre el que aporten els habitants d'un territori a l'Estat, en concepte d'impostos, i la despesa que aquest territori rep per part de l'Estat. D'acord amb les darreres dades de la Generalitat, el dèficit anual és de 21.982 milions d'euros. Aquest dèficit és rellevant per molt motius. En primer lloc, perquè té a veure amb el nivell de benestar de les persones i aquest, no ho oblidem, és l'objectiu final de l'economia i dels governs. El concepte de benestar està relacionat amb la salut física i mental de les persones, amb la satisfacció laboral, amb la possibilitat de poder viure la vida que volem. I això depèn molt de la qualitat de l'ensenyament, sistema de salut, habitatge, ocupació, infraestructures, reducció de desigualtats, etc. Tot això està influït pel dèficit fiscal.
El dèficit fiscal és la diferència entre el que aporten els habitants d'un territori a l'Estat, en concepte d'impostos, i la despesa que aquest territori rep per part de l'Estat
I 22.982 milions d'euros és una xifra elevada si la comparem amb el PIB català, ja que representa un 8%. És una dada superior a la que tenen aquelles regions d'altres països on s'ha calculat. D'acord amb dades d'Economistes pel Benestar, les regions que tenen més dèficit fiscal als Estats Units, Canadà, Bèlgica o Austràlia, el tenen en una franja que oscil·la entre el 2% i el 4% del PIB. 22.982 milions també és elevat si ho comparem amb el pressupost de la Generalitat, ja que és una quantitat que supera a la despesa conjunta en sanitat, ensenyament i despesa social.
A continuació, ens podríem preguntar per què existeix el dèficit i la resposta té diverses parts. En primer lloc, la causa està en el fet que es pressuposta poc per a Catalunya i s'executa menys. Per exemple, si parlem d'infraestructures, quan es comuniquen els pressupostos de l'Estat, Catalunya ja en surt mal parada, però després el problema és que el nivell d'execució és molt baix. El 2021, per exemple, a Catalunya es va executar el 36% del pressupost d'infraestructures, mentre a Madrid es va executar el 184%. I el resultat és que Catalunya, que té el 16% de la població de l'Estat, paga el 19% dels impostos, però només rep el 13% de la despesa estatal regionalitzada. I això és així des de fa molts anys.
En segon lloc, és lògic que les regions més riques aportin més a fi de poder aplicar solidaritat. Ningú discuteix que hi hagi d'haver solidaritat, el problema és la magnitud d'aquest dèficit. En aquest punt convé recordar que és raonable que la solidaritat tingui límits a fi que no es doni la paradoxa que una regió més rica acabi més pobre que una altra regió que rep solidaritat. A Alemanya, per exemple, varen posar en marxa fa uns anys un sistema anomenat d'equalització per garantir el principi d'ordinalitat. Això vol dir que s'ha d'aconseguir que un cop fetes les aportacions de les regions més riques, aquestes mantinguin el mateix ordre quant a riquesa disponible per càpita. A Espanya no passa això. Així, el 2021 de les comunitats autònomes de règim comú, Catalunya era la tercera en riquesa generada (darrere de Madrid i les Illes), però un cop fets els pagaments d'impostos, els recursos rebuts varen fer que Catalunya quedes la número 10.
Quan es comuniquen els pressupostos de l'Estat, Catalunya ja en surt mal parada, però després el nivell d'execució és encara més baix
I això, no té un efecte neutre en el benestar de les persones. D'acord amb les dades de la Unió Europea, en el 2022 de les 240 regions europees, Catalunya era la 76 en PIB per càpita, però en Índex de Progrés Social era la 135. Aquest índex mesura essencialment el nivell de benestar de cada regió. Aquesta diferència tan important es deu a l'empobriment que genera el dèficit fiscal. Es genera riquesa, però el dèficit fiscal fa que una part important no arribi a les persones.
Per posar un exemple, el País Basc, que és més ric que Catalunya i ocupa el lloc 51 en el PIB per càpita, encara guanya posicions en termes d'Índex de Progrés Social, ja que és la regió 48 d'Europa. El País Basc a causa del sistema de concert no té el problema de dèficit fiscal que sí que té Catalunya. Un altre aspecte a tenir en compte és que el dèficit fiscal provoca pitjors infraestructures i infrafinançament en la majoria dels serveis que presta el sector públic. Això està influint negativament en la percepció de la població sobre la qualitat de l'autogovern i de la gestió pública.
Per arguments com els exposats, aquest és un tema rellevant; i ara que hi ha capacitat per influir més en el govern de l'estat, hi ha l'oportunitat d'intentar millorar-ho. És el moment d'aconseguir acords que millorin el benestar de les persones. Ara sí que toca.