En un article anterior els vaig comentar que en un viatge a França se m’havia plantejat una paradoxa: el servei a restaurants i cafeteries era molt polit i dut a terme per gent del país. Mentrestant, a casa nostra els bars fan, en termes generals, fàstic. En general, tots els serveis d’hostaleria al país estan en un nivell de degradació molt acusat. Donant-li voltes he volgut creuar una sèrie de dades per tractar d’esbrinar què ens està passant. I penso que, bàsicament, tenim un problema d’oferta i demanda en dues àrees: entre el client i l’establement, i entre l’establiment i l’empleat.
La primera constatació és que el dia té 24 hores -fet que els nostres polítics pretenen ignorar-. Es parla que els índexs de lectura són baixos. Com també ho són les activitats lligades a hobbies diaris quotidians. Vull dir que, un cop travessada la Jonquera, les llibreries són molt més importants i freqüents -només han d’observar les publicacions que es venen a les àrees de servei de les autopistes franceses- i el nombre de fabricants i botigues de hobbies és enorme comparats amb les que hi ha pels nostres vorals. I és que els catalans hem passat a practicar un vici que, quan jo era petit, es criticava molt: anar al bar quan no es treballa. Es feia befa de la resta d’Espanya, una Espanya “cañí” a la que s’acusava de gandula. Les nostres terrasses de bar constitueixen un càncer social -promogut pels ajuntaments- que ens hauria de preocupar. Estem davant d’un estil de vida que poc té a veure amb l’Europa evolucionada amb la qual alguns somniàvem. Ho dic jo? No, ho diu la Generalitat, d’amagatotis, és clar, perquè altrament el missatge és poc populista. Dades d’Idescat.
Distribució del valor afegit brut del sector de serveis per branques d'activitat a Catalunya i el seu entorn (2109) | Idescat
Si observen l’epígraf 55-56 (Serveis d’allotjament, menjar i begudes) observaran que aquest sector contribueix en un 9% al total del sector serveis. Més que Espanya, el 390% respecte d'Alemanya, el 240% respecte de França i el 170% respecte d'Itàlia. Aquest fet hauria de ser motiu de preocupació: econòmica i social.
Estem davant d’un estil de vida que poc té a veure amb l’Europa evolucionada amb la qual alguns somniàvem. Ho dic jo? No, ho diu la Generalitat, d’amagatotis, és clar, perquè altrament el missatge és poc populista
O sigui, estem davant d’una sobre dimensió en el nombre de bars i restaurants. Com es cobreix aquest sobredimensionament? Doncs cobrant poc i pagant menys. Mirin, si no:
L’hostaleria és el sector més mal pagat (INE dixit). Gairebé la meitat del que es paga a França (INSEE dixit) tenint en compte que allí treballen 35 hores setmanals estrictes. I, atenció, estem parlant de salaris mitjans. Imaginin-se què guanya el cambrer ras.
Estem davant d’una sobre dimensió en el nombre de bars i restaurants. Com es cobreix aquest sobredimensionament? Doncs cobrant poc i pagant menys
A partir d’aquí, vostès mateixos. Però tot sembla indicar que estem en un entorn de baixa productivitat on el client freqüenta els establiments amb molta més assiduïtat que la resta d’europeus (espanyols inclosos), vol pagar poc i s’explota un servei que, a causa de les característiques salarials, només pot ser cobert per la immigració.
Tot sembla indicar que potser s’haurien de reduir el nombre de visites als bars, pagar més per visita i, així, no tindríem la certesa que l’Europa civilitzada s’atura als Pirineus.