• Economia
  • Naturgy, una presa més a les xarxes del petroli

Naturgy, una presa més a les xarxes del petroli

Malgrat que l’empresa gasista canviï de mans un cop més, el fil històric de més de 180 anys continuarà ben viu

Edifici de Naturgy | EP
Edifici de Naturgy | EP
Roger Vinton
Escriptor
Barcelona
26 d'Abril de 2024

Fa només tres anys i dos mesos, vam publicar aquest article on informàvem de l’OPA que l’agrupació de fons de pensions IFM Investors, amb seu a Austràlia, havia llançat sobre la gasista catalana Naturgy. En aquell cas el volum d’accions sobre els que planejava l’oferta era del 23% del capital total de l’empresa, però al final es van haver de conformar amb un 11%. Malgrat aquest mal començament, amb successives compres al mercat IFM va arribar a disposar d’un 15%, que és la seva participació actual.

 

Recuperar aquell article del 2021 ve a tomb perquè ara Naturgy es troba immersa en una altra OPA, però aquest cop força més ambiciosa i amb més probabilitats de triomfar, la del grup Taqa, dels Emirats Àrabs. En primer lloc, diem que té més ambició perquè va dirigida a la totalitat del capital i no pas a una part; i amb més números de tenir èxit perquè ve de la mà de l’actual màxim accionista de l’empresa, la Fundació Bancària “la Caixa”, i del seu president, Isidre Fainé.

 

Els orígens catalans de Naturgy es remunten fins al llunyà 1843, quan va ser creada com a Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, per part de la família Gil

En aquests moments, el pastís de Naturgy està repartit de la següent manera: el primer accionista és “la Caixa”, amb el 27% del capital, seguida pels fons d’inversió CVC i Global Infrastructure Partners (GIP), amb el 21% cadascun. Enrere queda l’esmentat IFM, amb el 15% i més lluny l’empresa pública algeriana Sonatrach, que té un 4%. Es dona la circumstància que fa no gaire, a començaments d’aquest 2024, la firma d’inversions preferida dels conspiranoics, BlackRock, va aconseguir la propietat del fons GIP després de tancar una transacció valorada en uns 12.000 milions d’euros, de manera que la companyia amb seu a Nova York ha passat a ser, de manera indirecta, un dels principals accionistes de Naturgy.

L’oferta de Taqa arriba just quan els fons d’inversió que hem esmentat miraven com abandonar el capital de l’empresa, però sense acabar de trobar una sortida, perquè tant CVC com GIP són fons que acostumen a entrar al capital de les societats per un període limitat de temps abans de desinvertir de nou. Precisament, la gran concentració d’accions en poques mans ha provocat que la liquiditat a borsa de l’empresa sigui escassa i dificulti la col·locació de grans paquets. I qui és Taqa? Com acostuma a passar als països del Golf Pèrsic, és una empresa controlada per l’Estat, en aquest cas Abu Dhabi, un dels territoris dels Emirats Àrabs Units. Vindria a ser la companyia nacional d’energia (Taqa, طاقة, vol dir energia en àrab), i integra deu companyies locals dels àmbits de l’electricitat, l’aigua, el petroli i el gas. Les arrels de la firma les trobem el 1998, amb la privatització dels sectors de l’electricitat i l’aigua d’Abu Dhabi, però la companyia actual va néixer més tard, el 2005. La seva facturació s’enfila fins als 13.000 milions d’euros, amb més de 2.000 milions de beneficis i compta amb 7.000 treballadors. El primer executiu és Jasim Husain Thabet, que acredita més de dues dècades de serveis al sector de les energies.

El secretari general de Naturgy, Manuel García Cobaleda, el CEO de Naturgy, Francisco Reynés, i el notari Fernando de la Cámara, durant la junta general d'accionistes de Naturgy | EP
El secretari general de Naturgy, Manuel García Cobaleda, el CEO de Naturgy, Francisco Reynés, i el notari Fernando de la Cámara, durant la junta general d'accionistes | EP

En espera dels resultats de l’opa, recordem un cop més els orígens catalans de Naturgy, que es remunten fins al llunyà 1843, quan va ser creada com a Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, per part de la família Gil, uns emprenedors que van situar la nova companyia a unes finques seves a la Barceloneta, i també amb participació de la família Serra. El naixement de la companyia tenia l’objectiu abastir de gas la ciutat de Barcelona després que l’Ajuntament hagués celebrat, el 1841, el primer acord per a tal finalitat amb l’empresari francès Charles Lebon, que també va entrar com accionista de la nova societat. Tres anys més tard, la firma ja cotitzava a la Borsa de Barcelona.

Un dels fills de Pere Gil Babot -el principal fundador- va ser Pau Gil Serra, que va passar a la història de la ciutat per raons filantròpiques, i és que va llegar la seva fortuna perquè l’antic hospital de la Santa Creu -avui seu de la Biblioteca de Catalunya- es mudés a unes noves instal·lacions lluny del centre de la ciutat. Les obres del nou hospital es van encetar el 1901 i fruit d’allò va néixer l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, ben conegut de tots els barcelonins.

Naturgy es troba immersa en una altra OPA, però aquest cop força més ambiciosa i amb més probabilitats de triomfar, la del grup Taqa, dels Emirats Àrabs

Tornant al fil històric de l’empresa, cal recordar fins als anys seixanta del segle XX la companyia va ser dirigida per burgesos hereus de les famílies fundadores. Els dos darrers presidents de l’antic règim van ser Eusebi Bertrand Serra i Joan Bertrand Mata, pare i fill empresaris del tèxtil. La revolució va començar d’ençà del 1965, amb l’arribada al poder l’enginyer de camins Pere Duran Farell, que va modernitzar la companyia com mai no s’havia vist. Els següents canvis rellevants van ser la fusió el 1991 amb Gas Madrid per esdevenir Gas Natural i més tard (2009) l’adquisició d’Unión Fenosa, que va propiciar un altre canvi de denominació a l’empresa, que va passar a ser Gas Natural Fenosa. El darrer canvi rellevant es va produir el 2018, quan es va batejar la firma com a Naturgy.

Malgrat que l’empresa gasista canviï de mans un cop més, el fil històric de més de 180 anys continuarà ben viu.