"Emprendre no és innat, és un procés". Així ho ha afirmat aquest dimarts Javier Faus, president i fundador de Meridia, durant la primera sessió del cicle De crear a consolidar. Lideratge empresarial de primera generació. La iniciativa, impulsada pel Cercle d’Economia i l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), té com a objectiu aportar visions innovadores sobre l’empresa i el lideratge.
El cicle es concep com un espai de trobada entre empresaris amb trajectòries diverses: d’una banda, professionals amb una llarga experiència forjada al llarg de diferents cicles econòmics; de l’altra, emprenedors amb recorreguts més recents però ja consolidats i en fase de creixement. L’objectiu és fomentar la reflexió sobre els reptes empresarials, generar coneixement compartit i contribuir a l’enfortiment del teixit empresarial en un entorn en constant evolució.
En aquesta primera sessió hi han participat Javier Faus, president i fundador de Meridia, i Josep Dosta, fundador de Woodys Eyewear, en una conversa moderada per Joan Torras Solanes, soci del Cercle d’Economia, membre de la Junta Directiva de l’AIJEC i fundador i CEO de House Group.
Durant la sessió, Faus ha defensat la importància de la formació, l’experiència prèvia i la necessitat de sortir de la zona de confort. "No s’emprèn ni per diners ni per fama, sinó per la llibertat i el control del propi destí", ha assegurat.
De l’Hotel Arts a Meridia: el camí d’un projecte fet a Barcelona
Aquesta visió de l’emprenedoria com un procés es reflecteix en la seva pròpia trajectòria professional. Faus és fundador i president de Meridia, una de les gestores catalanes més rellevants i situada entre les cinc primeres d’Espanya, que tal com ell mateix ha reiterat públicament en diversos fòrums "sempre mantindrà la seva seu i direcció efectiva a Barcelona".
Meridia va néixer el 2006, després de la venda de l’Hotel Arts al fons sobirà de Singapur, GIC
Meridia va néixer el 2006, després de la venda de l’Hotel Arts al fons sobirà de Singapur, GIC. Cinc anys abans, Faus n’havia impulsat la compra mitjançant l’organització d’un grup inversor liderat pel Deutsche Bank, del qual també formava part com a coinversor. El consorci el va nomenar president i, sota el seu lideratge, l’operació va culminar cinc anys més tard amb una plusvàlua de 129 milions d’euros. Amb la part corresponent d’aquests beneficis, Faus, que havia iniciat la seva trajectòria com a advocat als despatxos Garrigues de Nova York i Cuatrecasas de Barcelona, va fundar Meridia Capital.
Prèviament, havia cursat la llicenciatura en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, un màster en Dret Internacional a la Universitat de Georgetown, amb una beca de la Fundació “la Caixa”, i un MBA a ESADE.
"He patit molt, però al meu cap el fracàs no existia"
Per la seva banda, Josep Dosta ha explicat que va emprendre sense experiència ni grans estudis, però amb la voluntat de demostrar a la seva família i al món que era capaç de crear alguna cosa. "He patit molt, però al meu cap el fracàs no existia", ha afirmat, i ha admès també que "ser emprenedor és una obsessió".
"Tenia 22 anys i vaig començar a treballar en una petita empresa de complements per a Inditex, H&M i altres multinacionals", ha recordat Dosta. En la recerca de productes diferencials per salvar la companyia, va descobrir una marca austríaca que fabricava ulleres de fusta, però que les comercialitzava a partir dels 600 euros, un preu que el va portar a plantejar-se la possibilitat d’oferir una alternativa més accessible.
El primer any van facturar prop de 600.000 euros, amb un benefici superior als 300.000
Dosta va posar en marxa el projecte amb un préstec del seu pare i un crèdit bancari de 300.000 euros. El primer any van facturar prop de 600.000 euros, amb un benefici superior als 300.000. Aquests són els orígens de Woodys, una marca que, una dècada després, és present en 15.000 punts de venda de 70 països, fabrica 350.000 ulleres anuals i factura prop de 17 milions d’euros.
Des del principi, Dosta també va apostar per establir l’empresa a la capital d’Osona. "No tenia clar si muntar-la a Vic o a Barcelona. A Vic hi ha molta indústria, però no relacionada amb la moda, sinó més aviat amb el sector alimentari", ha detallat. Tot i això, va trobar inspiració en grans grups com Inditex, amb seus en municipis petits: "Si han estat capaços de crear empreses d’èxit des de pobles petits, per què no fer-ho? I si m’agrada viure a Vic, per què no quedar-m’hi", ha afegit.
Conciliar o dedicar-s’hi al 100%: el xoc generacional de l’emprenedoria
Un dels punts més delicats del debat ha girat entorn de la conciliació. Segons ha explicat Dosta, les diferències generacionals són evidents: "Les generacions anteriors dedicaven moltes més hores a la feina, mentre que avui la família i la societat ens demanen més presència a casa. Ara intentem compaginar l’empresa i la vida familiar". En aquest sentit, ha subratllat també el canvi en els rols: "Abans l’empresa era el més important i la dona no treballava fora de casa; avui la dona treballa i les tasques domèstiques han de ser al 50%".
"Abans l’empresa era el més important i la dona no treballava fora de casa; avui la dona treballa i les tasques domèstiques han de ser al 50%"
Una visió que contrasta amb la de Faus, que ha defensat una dedicació absoluta al projecte empresarial: "Un emprenedor no pot emprendre a temps parcial; s’hi ha de dedicar al 100%".
Finalment, Faus ha assenyalat que el seu gran objectiu és la continuïtat del projecte empresarial. "El meu somni és que l’empresa continuï", ha afirmat, i ha advertit que "quan deixes d’obsessionar-te, és el principi de la fi de l’empresa". En aquest sentit, considera que a Catalunya sovint la segona i tercera generació d’empresaris "no tenen tantes ganes de guanyar el partit".
Per contra, Dosta ha defensat una visió diferent del futur empresarial: "El meu somni és fer coses que em facin il·lusió". En aquesta línia, ha assegurat que no li agradaria que les seves filles continuessin a l’empresa perquè, segons ell, "una empresa ha de néixer, créixer, madurar i morir".