Josep Dosta tenia 24 anys i recorria Europa en autocaravana anant a fires per vendre les seves ulleres de fusta. Són els orígens de Woodys, que deu anys després està present en 15.000 punts de venda de 70 països, fabrica 350.000 ulleres l'any i factura uns 17 milions d'euros. En la seva curta història hi ha decisions en solitari i contra tothom i una clara aposta pel disseny i l'atreviment.
Entre la moda i el wakeskate
"Tenia 22 anys i vaig començar a treballar en una petita empresa de complements per Inditex, H&M i altres multinacionals", recorda Dosta, que explica que buscant nous productes diferencials per salvar la companyia va descobrir una marca austríaca que fabricava ulleres de fusta, però les venia a partir dels 600 euros.
Va buscar una alternativa més econòmica, fent una petita producció a Torelló. Però es trencaven. És aquí on va aparèixer la gran afició de Josep Dosta, el wakeskate, on era campió d'Europa. "La taula era de fustes laminades i era molt resistent", recorda.
Una guingueta a Austràlia
Així, van plantejar ulleres fetes amb taules d'skate reciclades, van agradar molt però no encaixava en el preu dels clients. I l'empresa de complements on treballava va acabar tancant.
Dosta tenia al cap anar a Austràlia, a treballar en una guingueta a tocar del mar. Era Woodys Shark. "Però vaig veure que el negoci de les ulleres de fusta tenia futur i m'hi vaig centrar". I d'aquella idea d'anar a Austràlia en va quedar el nom pel projecte.
Un deute de 300.000 euros amb 24 anys
Així va néixer Woodys. Dosta va posar en marxa el negoci amb un préstec del seu pare i amb crèdit de 300.000 euros al banc. "Tenia 24 anys i ja devia més de 300.000 euros", assenyala. Però la por va desaparèixer ràpidament quan el primer any ja van facturar uns 600.000 euros amb un benefici per sobre dels 300.000: "Pràcticament no teníem sous ni pagàvem cap lloguer, es venia tot a través de fires. El marge va ser altíssim".
Dosta: "El producte era molt diferencial"
L'èxit del producte va ser pràcticament immediat, a tot arreu on l'ensenyava triomfava. Però amb una feina artesanal. Anava a les fires amb autocaravana i aprofitava qualsevol escletxa per fer mercat. "Una vegada vaig contactar amb uns possibles clients de Finlàndia i no em van contestar. I vaig agafar un avió i m'hi vaig presentar, vaig picar a les oficines i els vaig dir que els hi volia vendre ulleres", explica Dosta, que creu que, al·lucinats perquè viatgés fins allà, gairebé es van veure obligats a comprar-ne. I avui dia són dels millors clients de Woodys.
"S'ha de picar molta pedra per trobar clients", resumeix. I un bon producte: "Ningú feia ulleres de fusta en colors, érem gairebé únics a nivell mundial. El producte era molt diferencial". I també hi havia una història darrere, la de dos nois joves que anaven per Europa amb autocaravana a vendre ulleres de fusta. I així van facturar 1,2 milions d'euros el segon i any i més de 2 el tercer.
La decisió més difícil de la seva vida
A partir d'aquest tercer any van començar a constatar que la tendència de les ulleres de fusta anava a la baixa i el futur era incert. I Josep Dosta va haver de decidir si mantenir l'aposta de la fusta, que era l'ADN principal de Woodys, o emprendre un nou camí. I va apostar per la segona opció, però amb moltes complicacions i molt sol: "El canvi va ser molt difícil. Poca gent ho veia clar, ningú em donava suport i tothom deia que no funcionaria".
Però ell ho tenia clar: "Vaig prendre jo sol la decisió, una de les més difícils de la meva vida". I així va ser com Woodys es va llançar a fer ulleres d'acetat, un material fet amb cotó, resines i fusta. De fet, la sostenibilitat va ser un valor que van voler mantenir. I Josep Dosta va tenir raó: "Quan vam llençar la primera col·lecció al setembre ja va agradar i les vendes van créixer un 20%". I en els últims anys estan en creixements del voltant del 40-50%.
La clau de l'èxit
El gran repte per Woodys era seguir diferenciant-se, ara que no ho feien pel material. "Ens diferencia el disseny", sentencia Dosta, que veu el sector de les ulleres com molt clàssic i conservador: "Les multinacionals no s'arrisquen gaire". En el seu cas han apostat per ulleres úniques, amb colors i formes molt atrevides. I aposta per la sostenibilitat: per exemple, els envasos són de material reciclat i també fan servir ulleres antigues per fer-ne de noves.
De Vic a Nova Zelanda
Avui dia es poden trobar ulleres de Woodys en 15.000 punts de venda de més de 70 països. De Nova Zelanda a Azerbaidjan, passant per Itàlia, Canadà o Namíbia. En una òptica flotant que recorre els diferents pobles inuits del Pol Nord o en altres llocs més exòtics i càlids com les Seychelles. El 80% de les vendes són fora d'Espanya i destaquen països com Itàlia, França i Canadà.
I amb una xarxa de comercials pròpia a Europa amb seixanta persones i distribuïdors per altres continents. Venent en òptiques independents, fugint de les grans cadenes. "Cada any anem creixent i obrint nous mercats. Internacionalitzar-se és com jugar al Risk i vas conquerint països", ironitza.
I tot plegat ho fan des de Vic, on Woodys té la seu central amb 40 treballadors i on dissenyen tots els models i gestionen tot el negoci. Les ulleres es fabriquen a Àsia: "Hem mirat de muntar una fàbrica aquí, però econòmicament no és viable. A més, no queda cap fàbrica d'ulleres i no hi ha coneixement, fer una ullera és molt difícil". La matèria primera surt d'Itàlia i Alemanya.
Dosta: "No tenia clar si muntar l'empresa a Vic o Barcelona"
Però sí que va apostar per la capital d'Osona: "No tenia clar si muntar l’empresa a Vic o Barcelona, on hi ha un gran moviment de la moda, dissenyadors o màrqueting. A Vic hi ha molta indústria, però no relacionada amb la moda, és més alimentària". Però Dosta va veure que grans gegants com Inditex tenen la seu en petits pobles: "Si han sigut capaços de muntar empreses d’èxit en pobles petits, per què no fer-ho. I si m’agrada viure a Vic, per què no quedar-m'hi". El 2023 van estrenar unes noves oficines i un magatzem de 4.000 metres quadrats: "A Barcelona no es podria pagar".
I des de Vic han construït una marca d'ulleres que ha triomfat en tots els continents i amb uns dissenys que han estat revolucionaris i que captiven i enamoren arreu del món. I amb l'ambició de marcar camí i ser reconeguts. "M’agradaria que fos una marca coneguda a nivell mundial, que la gent pensi en Woodys quan pensi en unes ulleres", conclou Dosta.