El cap de setmana que ve s’acaba la temporada 24-25 a la primera divisió del futbol espanyol. El 30 de juny es tancarà l’any fiscal. És un bon moment per fer una ullada a la situació del FC Barcelona des de l’òptica del govern del club, que és del que ens ocupem en aquesta columna, cada quinze dies.
Des del punt de vista esportiu el balanç només pot ser positiu. Guanyar la Lliga, la Copa i la Supercopa i competir tan dignament a la Champions és un èxit indiscutible. I no ens enganyem, haver guanyat amb superioritat tots els partits de la temporada que hem jugat amb el Real Madrid, aporta una satisfacció extra que resulta impagable pels que som culers. “Sonaren cinc campanades, allà a la porta del sol...” Tremendo!
Més enllà dels resultats, aquesta temporada ens ha permès descobrir la benedicció que suposa Hansi Flick per la plantilla del primer equip i pel club. Com a entrenador i líder del grup, ha aportat sentit comú, tranquil·litat, confiança i resultats. Poca cosa més se li pot demanar.
Pel que fa a la plantilla, hem pogut comprovar que si en el futur es treballa pensant en el club més que en els interessos personals a l’hora de gestionar les baixes i les altes, s’aplica criteri professional i es treballa amb honestedat, podem tenir equip pels pròxims 10 anys i és factible somniar amb tots els títols possibles. No tenir ni un euro a la caixa per malgastar en gaires fitxatges que només calen als representants i als que se’n beneficien, ha permès fer brollar el talent de casa. En època de vaques magres i d’ofec econòmic, la Masia ha tornat a ser la solució del Barça.
Per a un aficionat del Barça que no sigui soci del club, amb aquesta anàlisi ja s’ha acabat la història perquè no li interessa ni té cap responsabilitat de res més. A celebrar-ho fort i la temporada que ve a tornar-hi! Però, i un soci del Barça? Hauria de tenir interès per alguna cosa més? Contestin vostès mateixos, però ja els avanço que l’aspecte econòmic i social del club presenten molts més núvols a la vista.
Incògnites
Recordem que l’exercici econòmic passat, el de la temporada 2023-24, es va tancar amb pèrdues de 91 milions d’euros. Quan només falta un mes i mig per acabar l’exercici actual, res fa pensar que s’hagi resolt el forat negre que representa Barça Vision pels comptes del club i que explicaven de manera contundent els auditors de Grant Thornton en el seu informe signat el 30 de setembre de 2024. Aconsellaven aprovisionar 141 milions d’euros a causa dels impagaments de Libero Football Finance AG, entre d’altres. Això va significar que l’exercici es tanqués amb aquests 91 milions d’euros de pèrdues.
En realitat, els auditors volien apujar encara més el volum de la desfeta perquè consideraven que el valor de Barça Vision no és ni de bon tros de 208 milions d’euros, com la junta de Joan Laporta s’entesta a dir que val, però aquí ho van deixar. Les discrepàncies van motivar que Laporta despatxés Grant Thornton com a auditor del club per haver-li portat la contrària.
Tot i que s’està renegociant, el Barça ha de tornar 817 milions a Goldman Sachs abans de 2028; el passiu total del club puja a uns 2.700 milions d’euros
Veurem què opina ara del tema l’actual empresa auditora del Barça, que es diu Crowe, i amb qui Laporta ja s’ha barallat també perquè els nous supervisors mantenen que no es poden computar de cop els 100 milions que s’han d’ingressar per la venda dels seients VIP del nou Camp Nou que es van fer a finals del 2024 a Forta Advisors i New Era Visionary Group. Els arguments de Crowe per mantenir la seva opinió són que, de moment, només s’han ingressat 58 dels 100 milions compromesos; segon, perquè el servei encara no s’està donant per molt que es planti la gespa al Camp Nou per fer veure que ja està tot a punt, i tercer, perquè els ingressos s’han de prorratejar durant els anys de vigència del contracte.
És de traca la informació que publicava sobre aquest tema, aquest dijous, El Mundo Deportivo. Fernando Polo feia saber que a Ruslan Birladeanu, l’empresari moldau, propietari de New Era Visionary Group li va tan bé la venda de seients VIP del nou Camp Nou que vol pagar immediatament els 42 milions d’euros pendents, tot i que el contracte no l’obligava a fer-ho fins al setembre que ve, una part, i el 2026, la resta. Aquesta és una primera pista de quines formes i amb quin estil s’està preparant Joan Laporta per tancar els números aquest pròxim 30 de juny. No es pot negar que l’actual president del Barça ens té sempre preparades unes situacions divertides, que si no tinguessin la importància que tenen ens permetrien petar-nos de riure.
Sigui com sigui, els comptes tancats d’aquest exercici, un cop venuts per anys i panys molts dels actius del club, s’hauran d’analitzar amb molta atenció. El deute amb Goldman Sachs (i tota la colla de creditors) continua planant sobre l'entitat com un voltor abans de cruspir-se la presa. Tot i que s’està renegociant, el Barça ha de tornar 817 milions a Goldman Sachs abans de 2028. El passiu total del club puja a uns 2.700 milions d’euros. Potser Darren Dein té previst tornar al Club les copioses comissions que Laporta va decidir atorgar-li per, segons ell, haver estat decisiu a l’hora de tancar els contractes de patrocini amb Spotify i amb Nike, i així ajudar-lo a sortir del pou. Veurem.
El soci és propietari?
Amb tot aquest context torna a sorgir la pregunta clau: el soci continua sent propietari del club? Durant aquesta temporada 2024-25, el compromissari ha hagut de tornar a seguir telemàticament les assemblees de l’entitat perquè així ho ha decidit Laporta, malgrat que s’havia compromès a tornar-les a fer presencials un cop superada, sobradament, la pandèmia.
Durant els últims 12 mesos, cap soci ha rebut una explicació de per què uns proveïdors del club van transferir el cost de l’aval que va permetre ser president del Barça a Joan Laporta, en l’últim revolt. Tampoc ningú ha explicat què va passar perquè un banc de Xipre tornés un milió d’euros al Barça després que el Club enviés aquesta quantitat al banc xipriota perquè els anés a cobrar algú en nom de l’intermediari Pinhas Zahavi. Ni cap explicació ni cap denúncia. Ningú ha explicat, tampoc, com s’ha adjudicat la infraestructura de xarxa 5G SA, que desplegarà Orange per al nou Camp Nou, ni què hi fa Aramark, una empresa de restauració, a la propietat de Barça Studios...
Tampoc ningú troba estrany que a un soci se li vulguin cobrar entre 745 i 1250 euros per una entrada que li permetés veure el darrer Barça-Madrid a Montjuïc. Ni que, a la majoria de partits que el Barça juga a casa se senti més a l’afició rival que a la local perquè s’ha decidit desmuntar la Grada d’Animació, sense gaires arguments clars ni cap alternativa que solucioni el cas, almenys teòricament, fins que es torni al Camp Nou, com a mínim.
Ningú troba estrany que a un soci se li vulguin cobrar entre 745 i 1250 euros per una entrada que li permetés veure el darrer Barça-Madrid a Montjuïc
Tampoc ningú demana resposta a la pregunta de si a les eleccions a la presidència del FC Barcelona, de l’estiu del 2026, si no s’avancen, s’haurà de constituir algun aval i de quin import per poder-s’hi presentar, ara que la llei permet prescindir-ne si el club ho decideix.
Al soci cada dia li queda més la cara de client, amb ganes de no sentir-se exclòs de la tribu, però amb la sensació que això s’acaba, tal com ell i els seus avantpassats ho han viscut. Per això algun dia ens preguntarem i reflexionarem, en un dels articles, sobre allò de “quan ens direm la veritat?”.
Ens retrobem 31 de maig si vostès ho volen.