L'objectiu del Projecte Hieronymus és molt clar: reconvertir el món del llibre. Aquesta és la voluntat dels impulsors d'aquest ambiciós projecte que vol identificar els problemes que afecten el sector del llibre com a pas previ a la implantació de les millores que permetin fer-lo més eficient, efectiu i adaptat a les necessitats del món digital. Però no és una feina fàcil. El sector del llibre aplega agents amb realitats diverses, que van des dels autors fins als llibreters, passant per editors, distribuïdors, bibliotecaris i, és clar, els mateixos lectors. Aquesta és una de les particularitats més remarcables del projecte Hieronymus, que ha aconseguit aglutinar el suport de tots els agents del sector. Al capdavant, liderant la iniciativa, se situen el Gremi de Llibreters i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.
El degà de la Facultat de Biblioteconomia, Ernest Abadal, apunta que cal adaptar-se als canvis i novetats que afecten el món del llibre i que per això "cal que el mercat es repensi i s'actualitzi en la seva totalitat i en cadascuna de les seves parts.
"Ara és un bon moment a escala socioeconòmica per fer una pausa" i fer aquesta radiografia del sector, afegeix al seu torn el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura. Estem en un moment en què el comerç intenta superar la forta crisi, en què els hàbits de lectura estan canviant i en què es va implantant lentament el llibre electrònic, apunta Daura, que creu que davant tot això cal "copsar les inquietuds de tots els actors implicats, analitzar les debilitats i amenaces i explorar camins de millora".
Apostar per les noves tecnologies
"Tenim un gran repte que és el d'adaptar-nos a les noves tecnologies, tant pel que fa a la gestió interna com en la prescripció i la promoció del llibre", afegeix Daura parlant ara des del seu punt de vista com a llibreter. I és que el que està clar és que les noves tecnologies són un repte per tot el sector del llibre. Ara bé, els agents consultats coincideixen a destacar que el llibre electrònic no acaba de funcionar: "el llibre digital no és prioritari, la prioritat és que la gent llegeixi", diu Laura Huerga, editora de Raig Verd. Però tots són conscients que cal fer apostes decidides per la venda online i per la gestió de les xarxes socials per arribar a nous lectors.
"Volem donar un millor servei, millorar la comunicació amb el client i donar-li el màxim d'informació", apunta Patricia Prósper, product manager de la llibreria Laie, convençuda que un dels reptes del món del llibre és connectar-se tecnològicament. "Hem de poder crear nuclis entre les llibreries per poder crear una ruta de botigues i adreçar els clients si en una no tenim el que busca. Amb les noves tecnologies ho podem fer", explica, advertint de l'amenaça que suposa Amazon i el servei d'entrega de productes en 24 hores. "La tecnologia ens permet perfeccionar la gestió, però per això calen webs potents, que puguin actuar com a botigues paral·leles a la botiga física".
Massa llibres i pocs lectors
Entre les debilitats del sector, Antoni Daura assenyala que hi ha "dinàmiques que no són prou eficients en la distribució" i també una queixa habitual per part de molts llibreters, i és que "hi ha un excés de títols, que en temps de crisi es fa insostenible". "Aquest és un problema derivat de la recerca del gran best-seller, que ha fet que es publiquin quantitats ingents de llibres", respon Laura Huerga, que també és presidenta del grup d'editorials catalanes independents. No obstant això, tot i admetre que en els darrers anys ha crescut el nombre d'editorials, també defensa la importància "de tenir diversitat".
Huerga assenyala les diferències existents entre el llibre en castellà i el llibre en català, que només representa el 25% de les vendes. "Després del franquisme el català es va voler reivindicar amb llibres molt comercials, però ara es reclama qualitat i costa arribar a nous públics", explica assenyalant una de les problemàtiques del món editorial. Per Huerga, el públic té "un gran desconeixement dels grans autors catalans". Un problema transversal que cal abordar des de diversos àmbits, inclòs el de l'educació.
Des del món editorial, el principal repte no és reduir el nombre de llibres editats sinó "fer créixer el nombre de lectors i l'exigència lectora", afirma Huerga. "Cal que la gent sàpiga on pot trobar qualitat, que sàpiguen que els llibres no es produeixen a la Xina. I que la gent llegeixi més en català", resumeix.
Totes aquestes inquietuds, i també les que puguin tenir els autors, correctors, traductors, agents literaris i altres agents, són les que recollirà el projecte Hieronymus al llarg dels pròxims mesos. I a partir d'aquí, "explorar camins de millora", segons Antoni Daura.
I malgrat els reptes, el president del Gremi de Llibreters es mostra optimista. Creu que les tecnologies contribuiran a potenciar el sector del llibre i, en el cas de les llibreries, que ajudaran també a dinamitzar l'activitat cultural que ja s'està portant a terme a moltes d'elles. "El món de la llibreria és ben viu, però cal que els llibreters cuidin els seus fons, que s'especialitzin i assumeixin noves maneres de treballar actuant com a agents culturals i no només com a venedors", diu, tot afegint que "el futur no està tan malament".
El degà de la Facultat de Biblioteconomia, Ernest Abadal, apunta que cal adaptar-se als canvis i novetats que afecten el món del llibre i que per això "cal que el mercat es repensi i s'actualitzi en la seva totalitat i en cadascuna de les seves parts.
"Ara és un bon moment a escala socioeconòmica per fer una pausa" i fer aquesta radiografia del sector, afegeix al seu torn el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura. Estem en un moment en què el comerç intenta superar la forta crisi, en què els hàbits de lectura estan canviant i en què es va implantant lentament el llibre electrònic, apunta Daura, que creu que davant tot això cal "copsar les inquietuds de tots els actors implicats, analitzar les debilitats i amenaces i explorar camins de millora".
Apostar per les noves tecnologies
"Tenim un gran repte que és el d'adaptar-nos a les noves tecnologies, tant pel que fa a la gestió interna com en la prescripció i la promoció del llibre", afegeix Daura parlant ara des del seu punt de vista com a llibreter. I és que el que està clar és que les noves tecnologies són un repte per tot el sector del llibre. Ara bé, els agents consultats coincideixen a destacar que el llibre electrònic no acaba de funcionar: "el llibre digital no és prioritari, la prioritat és que la gent llegeixi", diu Laura Huerga, editora de Raig Verd. Però tots són conscients que cal fer apostes decidides per la venda online i per la gestió de les xarxes socials per arribar a nous lectors.
"Volem donar un millor servei, millorar la comunicació amb el client i donar-li el màxim d'informació", apunta Patricia Prósper, product manager de la llibreria Laie, convençuda que un dels reptes del món del llibre és connectar-se tecnològicament. "Hem de poder crear nuclis entre les llibreries per poder crear una ruta de botigues i adreçar els clients si en una no tenim el que busca. Amb les noves tecnologies ho podem fer", explica, advertint de l'amenaça que suposa Amazon i el servei d'entrega de productes en 24 hores. "La tecnologia ens permet perfeccionar la gestió, però per això calen webs potents, que puguin actuar com a botigues paral·leles a la botiga física".
Massa llibres i pocs lectors
Entre les debilitats del sector, Antoni Daura assenyala que hi ha "dinàmiques que no són prou eficients en la distribució" i també una queixa habitual per part de molts llibreters, i és que "hi ha un excés de títols, que en temps de crisi es fa insostenible". "Aquest és un problema derivat de la recerca del gran best-seller, que ha fet que es publiquin quantitats ingents de llibres", respon Laura Huerga, que també és presidenta del grup d'editorials catalanes independents. No obstant això, tot i admetre que en els darrers anys ha crescut el nombre d'editorials, també defensa la importància "de tenir diversitat".
Huerga assenyala les diferències existents entre el llibre en castellà i el llibre en català, que només representa el 25% de les vendes. "Després del franquisme el català es va voler reivindicar amb llibres molt comercials, però ara es reclama qualitat i costa arribar a nous públics", explica assenyalant una de les problemàtiques del món editorial. Per Huerga, el públic té "un gran desconeixement dels grans autors catalans". Un problema transversal que cal abordar des de diversos àmbits, inclòs el de l'educació.
Des del món editorial, el principal repte no és reduir el nombre de llibres editats sinó "fer créixer el nombre de lectors i l'exigència lectora", afirma Huerga. "Cal que la gent sàpiga on pot trobar qualitat, que sàpiguen que els llibres no es produeixen a la Xina. I que la gent llegeixi més en català", resumeix.
Totes aquestes inquietuds, i també les que puguin tenir els autors, correctors, traductors, agents literaris i altres agents, són les que recollirà el projecte Hieronymus al llarg dels pròxims mesos. I a partir d'aquí, "explorar camins de millora", segons Antoni Daura.
I malgrat els reptes, el president del Gremi de Llibreters es mostra optimista. Creu que les tecnologies contribuiran a potenciar el sector del llibre i, en el cas de les llibreries, que ajudaran també a dinamitzar l'activitat cultural que ja s'està portant a terme a moltes d'elles. "El món de la llibreria és ben viu, però cal que els llibreters cuidin els seus fons, que s'especialitzin i assumeixin noves maneres de treballar actuant com a agents culturals i no només com a venedors", diu, tot afegint que "el futur no està tan malament".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.