Enmig d’un territori que s’afanya per alleujar dia rere dia les incidències ferroviàries, Ramon Alberich, president de la Cambra de Comerç de Sabadell, no ha volgut encetar d'una altra manera el seu discurs anual amb els mitjans: “Ens preocupa molt l’àmbit viari”, ha reconegut. “El ferroviari ha sobrevingut arran dels incidents a la xarxa d’Adif, i ara hi ha el risc que s’aboquin tots els recursos disponibles a arreglar aquestes qüestions", ha advertit. En aquest context, Alberich també ha defensat que Catalunya hauria d’assumir el traspàs absolut de Rodalies “sota un sol paraigua”, i que aquest hauria de recaure en la Generalitat, “seguint el model d’èxit d’FGC”, sempre amb la dotació pressupostària necessària.
Per la seva banda, el vocal d’infraestructures de la Cambra, Pere Puig, ha recordat que les promeses incomplertes s’acumulen: “Zapatero va anunciar 4.000 milions i se’n van executar 400; Rajoy en va prometre uns altres 4.000 i no es va arribar als 300”. Amb tot, aquest diagnòstic s’afegeix a un altre element que preocupa la Cambra: la desinversió acumulada al Vallès. Tot i ser la segona comarca amb més recursos rebuts en termes absoluts des del 1995, la inversió per càpita cau fins als 166 euros, la 35a posició de 41. “És del tot insuficient”, ha lamentat Alberich.
Per l'entitat vallesana, l’emergència que viu Rodalies és innegable, però no pot convertir-se en un forat negre que s’empassi les inversions que calen a les carreteres
Per l'entitat vallesana, l’emergència que viu Rodalies és innegable, però no pot convertir-se en un forat negre que s’empassi les inversions que calen a les carreteres, especialment "als punts més crítics de l’AP‑7, la B‑30, la C‑58 i els accessos a Sabadell, així com el túnel d’Horta". Alberich ha alertat que “els arbres no deixen veure el bosc” i que, mentrestant, queden en suspens microactuacions que “amb quinze milionets es podrien fer, però ni amb això arriba”, ha assenyalat.
L'aeroport, el tresor "infrautilitzat"
Si bé la mobilitat per carretera i ferrocarril concentra avui l'agenda de prioritats, Alberich també ha aprofitat per recordar que el Vallès té una altra infraestructura clau que fa anys que espera el seu torn: l’Aeroport de Sabadell. Malgrat el seu potencial econòmic i logístic, l'equipament ha quedat “infrautilitzat”, i la Cambra vol tornar-lo a situar al mapa. Aquest disposa d’un Pla Director aprovat el 2001 amb una inversió prevista de disset milions d’euros, del qual només es van executar les instal·lacions d’Aena, inclosa "una torre de control de primer ordre".
"És una infraestructura d’interès general i amb capacitat per operar vols internacionals de països tercers, fet que la converteix en el segon aeroport d’aviació civil de l’Estat, després de Torrejón", ha explicat Alberich. El president ha recordat que Catalunya disposa de sis aeroports, entre ells el de Sabadell, on aterren petits reactors i avions particulars de sis a quinze passatgers, i que pot assumir funcions duaneres quan el pla de vol així ho requereix. Ara bé, els reclams de la Cambra no busquen concentrar més trànsit, sinó posar en valor l’impacte econòmic que ja genera la instal·lació: entre 400 i 500 persones hi treballen, “empreses de renom hi mantenen activitat global i l’Aeroclub continua sent un dels motors principals”.
Els reclams de la Cambra no busquen concentrar més trànsit, sinó posar en valor l’impacte econòmic que ja genera la instal·lació
“S’ha de veure com l’aeroport del Vallès, no només com el de Sabadell”, ha defensat el president, que ha demanat culminar el Pla Director i millorar uns accessos que, segons Puig, “són molt deplorables” i allunyen la ciutadania d’un actiu que podria créixer si disposés de les inversions necessàries. En aquesta línia, la Cambra participarà per primer cop el pròxim 24 de febrer en una reunió organitzada pel Hub Aeronàutic, en què s’analitzarà el full de ruta per als pròxims anys.
La Llei de Cambres, a les portes d’un gir estructural
Un cop reivindicat el potencial de l’aeroport, la Cambra ha posat el focus en un altre dossier que també "arrossega anys de retard": la nova Llei de Cambres. "El text es va començar a treballar el 2019 i, set anys després, ha aconseguit entrar finalment al tràmit parlamentari", ha descrit Alberich. Segons s'ha pogut saber, les compareixences s’han encadenat aquestes setmanes -dues ja celebrades i una tercera prevista per al 3 de febrer- i les perspectives apunten que la norma tirarà endavant, malgrat les incògnites sobre les esmenes que acabaran prosperant.
La llei ha de fixar un mecanisme estable de finançament per a les funcions públiques de les cambres, i permetria recuperar capacitat operativa amb més mitjans i recursos, en col·laboració amb patronals i representants econòmics. Enguany, les tretze cambres catalanes rebran un milió i mig d’euros per cobrir aquestes funcions, mentre que el projecte de llei preveu dotacions específiques per al 2026, 2027 i 2028. L’actual situació financera, ha dit, és en bona part herència d’equips anteriors, però ha considerat que seria “inacceptable” que la nova llei no prosperés, perquè “no tindria sentit” després del recorregut fet pel sector per mantenir-se viu amb recursos limitats.
Geopolítica, pressupostos i finançament: el balanç de la Cambra
Tancat el capítol legislatiu cameral, el president ha volgut mirar més enllà i contextualitzar el moment econòmic i polític que afronta el 2026. L’acord comercial entre la Unió Europea i l’Índia els ha obert una finestra “molt prometedora”, però també ha reconegut que han quedat “amb la boca oberta” davant l’anunci que el pacte amb Mercosur no tindrà opinió del Tribunal de Justícia de la UE fins d’aquí a deu anys. “És fumut que es generin expectatives i després tot s’encalli”, ha lamentat Alberich.
A escala interna, el panorama tampoc és més clar. L’Estat i la Generalitat continuen sense uns pressupostos definits, un element que Alberich considera “essencial” perquè marca el full de ruta del país. “Estem en un moment d’incertesa pressupostària que no ajuda”, ha admès. Pel que fa al balanç propi, Alberich ha explicat que la Cambra va tancar el 2025 “pràcticament a zero”, complint el pressupost i mantenint l’estabilitat financera. Per al 2026, l’entitat disposa d’un pressupost de 3,5 milions d’euros, que inclou un petit capítol destinat a finançar les funcions públiques que exerceixen les cambres.
Més enllà d’aquest context global i pressupostari, la Cambra manté actives les seves línies tradicionals de servei a les empreses. En l’àmbit de la promoció internacional, l’entitat treballa sota el conveni amb Acció i disposarà de recursos del Pla Respon, que recull les missions i accions de promoció que es fan arreu de Catalunya. El programa preveu 66 actuacions -59 missions i set fires- i cada cambra s’especialitza en unes àrees geogràfiques concretes; en el cas de Sabadell, el focus se centra en sud-amèrica i part de l’Àsia-Pacífic. “És una eina clau per impulsar la internacionalització de les empreses del territori”, ha remarcat Alberich.
En paral·lel, el butlletí de comunicació continua sent un dels principals canals amb el teixit empresarial. Aquest recull l’oferta de serveis i els temes d’interès que la Cambra detecta, i arriba a unes 13.000 activitats econòmiques -d’un total de 35.000- per criteris de protecció de dades. “És un element de comunicació molt important”, ha subratllat el president. Tot plegat, ha fixat el to d’un any en què la incertesa i les infraestructures marcaran el pas de l’agenda econòmica del Vallès.