Els preus dels aliments han pujat un 34% a Espanya entre 2019 i 2024, segons el BCE. Una de les causes “estructurals” n’és la gran concentració empresarial i les seves estratègies, un sistema “oligopolístics que maximitza beneficis” segons un informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) publicat aquest dimecres. IDRA posa el focus en com el control de tota la cadena de producció i distribució i la posició dominant de les grans empreses impacta en l’augment de preus, mentre els marges empresarials del sector agroalimentari són els que més han crescut a Espanya des del 2021, de l’ordre d’un 38%, segons recull l’informe. Els autors aposten pel control de preus, almenys dels aliments essencials, que són els que més s’han encarit.
L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) ha fet públic aquest dimecres l’estudi Per què puja la cistella de la compra, de Rubén Martínez i Adrià Rodríguez. El treball identifica estratègies corporatives “de l’oligopoli alimentari per maximitzar beneficis” i posa de manifest mancances en la regulació pública. En aquest sentit, proposa mesures com el control de preus dels aliments essencials i la reorientació dels subsidis i de la fiscalitat per prioritzar l'interès general “per revertir aquesta dinàmica”.
Més enllà de les “causes externes” (costos energètics, les disrupcions logístiques, els conflictes geopolítics, etc.), aquest estudi se centra a analitzar les dinàmiques empresarials del sector agroalimentari, com a factor “estructural” que explica l’encariment de la cistella de la compra. Un fenomen, la inflació alimentària, que segons recorden “s'ha convertit en una de les principals fonts d'estrès econòmic per a milers de llars”. L’informe recull en aquest sentit que segons el Salari de Referència de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’alimentació és la segona despesa familiar (23%), només darrere de l’habitatge (34%).
Segons un estudi recent del Banc Central Europeu (BCE) citat a l’informe d'IDRA, els preus dels aliments a la zona euro han augmentat aproximadament un terç des del 2019. La inflació dels aliments va començar a augmentar una mica més tard que la inflació general després de la pandèmia. No obstant això, va arribar a nivells més alts, superant el 15% al punt màxim, i va trigar més a normalitzar-se. Actualment, la inflació alimentària es manté al 3% (setembre 2025) en l’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC).
En els últims anys, productes bàsics com la carn i la llet s'han encarit entre un 30 i un 50%
En els últims anys, productes bàsics com la carn i la llet s'han encarit entre un 30 i un 50%, mentre que el cafè, l'oli d'oliva i el cacau arriben al 80% o més. A més, segons remarquen els autors, els darrers anys s’ha produït també un fenomen que en anglès es coneix com a cheapflation, és a dir, que de tots els productes de la cistella els més assequibles són els que més s’han encarit proporcionalment. En concret, a l’estat espanyol, els productes més barats han pujat un 37% entre 2021 i 2024, mentre que els de gamma alta només un 23%. “Aquest fenomen impacta especialment les llars amb menys ingressos, que substitueixen productes de qualitat per opcions més barates, però no menys afectades per la inflació”.
Actualment, la inflació alimentària es manté al 3% (setembre 2025) en l’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC). Això no obstant, arrossega la motxilla de la inflació disparada (que va arribar a superar el 15% l’any 2023) i que, segons un estudi recent del BCE citat a l’informe, ha fet augmentar els preus aproximadament un terç des del 2019.