• Economia
  • De pagar una pizza terminis, a conviure amb deutes: el perill de les "despeses formiga"

De pagar una pizza terminis, a conviure amb deutes: el perill de les "despeses formiga"

El 54% dels joves d'entre 18 i 24 anys amb deutes ja arrossega impagaments, segons una enquesta de la filial espanyola de Kruk

L'estudi de Kruk xifra en 9.478 euros el deute mitjà de la generació Z | iStock
L'estudi de Kruk xifra en 9.478 euros el deute mitjà de la generació Z | iStock
David Lombrana
Cap de redacció
Barcelona
20 de Novembre de 2026 - 04:55

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Un cotxe, un grau universitari o una rentadora, però també una multa, la darrera compra de Wallapop o una pizza demanada a Glovo són despeses que avui dia es poden fraccionar. L’auge del compra ara, paga després –buy now, pay later– rau en el sector de les tecnologies financeres, que faciliten als joves i no tan joves l’accés a cada vegada més béns i serveis amb el pagament a terminis. Així, potser, no cal estalviar per renovar l’ordinador o per les entrades del pròxim partit de Champions del Barça, quan pots tenir totes dues alhora i al moment; però la suma descontrolada de despeses fraccionades –o despeses formiga– pot agafar a més d’un consumidor per sorpresa, i a més de dos, si tenim en compte que el 54% dels joves d'entre 18 i 24 anys amb deutes ja arrossega impagaments.

 

Aquesta dada es desprèn d’una enquesta realitzada per la filial espanyola de Kruk, multinacional dedicada a la gestió de deutes en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Consumidors (AEC). “Han sorgit alternatives de finançament que d’entrada són interessants, perquè el consumidor veu que aquells béns i serveis cars, a terminis són més assumibles”, apunta a VIA Empresa Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’Institut d’Estudis Financers (IEF). Martínez ho exemplifica amb el darrer concert que l’artista porto-riqueny Bad Bunny va dur a terme a Barcelona, en què més d’un 20% de les entrades es van comprar a terminis. 

Endeutament "raonable o no raonable"?

“Aquesta és la part bonica… però té el seu perill”, avisa l’expert de l’IEF, qui afegeix que “si sumes les entrades del parc d’atraccions, del futbol, o altres compres, es poden acumular moltes despeses i és aleshores quan es produeixen els impagaments”. Martínez, a més, destaca que l’endeutament pot ser “raonable o no raonable”, i l’oci pertanyeria a aquest segon grup: “Cal finançar l’oci amb estalvi”. D’altra banda, el portaveu de l’IEF recorda que “aquesta moda del buy now, pay later és una banalització de l’endeutament”: “No té sentit demanar una pizza a terminis. Tot està pensat per consumir molt i molt de pressa”.

 

Les declaracions de Martínez es produeixen, a més, a les portes del Black Friday, que dona lloc a una de les setmanes de més activitat en clau consumidora. “Tant el Black Friday com la campanya de Nadal s’han convertit en una prova de foc per les butxaques més vulnerables”, sosté el president de l’AEC, Miguel Ángel Ruiz, qui assenyala el “bombardeig constant d’ofertes” i el “sobreendeutament invisible” que concerneix molts consumidors, especialment joves.

Ruiz: "La millor compra és la que no compromet la nostra tranquil·litat futura”

Segons l’enquesta mencionada, el pagament fraccionat es dispara en aquestes dates: el 28,3% dels joves efectuaria pagaments a terminis durant el Black Friday –molt per sobre del conjunt de la població, 9,6%– i el 22,2% durant Nadal –davant el 9,9% estatal–. “Des de les associacions de consumidors insistim en la importància de planificar les despeses, i recordem que la millor compra és la que no compromet la nostra tranquil·litat futura”, apunta el president de l’AEC.

Paral·lelament, l'estudi de Kruk xifra en 9.478 euros el deute mitjà de la generació Z –davant els 35.854 euros de la mitjana estatal–, malgrat que el 58,7% deu menys de 1.000 euros. Ara bé, la capacitat de pagament d’aquest segment se situa en els 141,8 euros mensuals. Per Ruiz, és “molt preocupant” el fet que s’hagi normalitzat “conviure amb deutes i que els joves assumeixin els impagaments com quelcom quotidià”. Per la seva banda, la directora general de Kruk Espanya, Alina Giurgea, recorda a VIA Empresa que “fraccionar un pagament no significa gastar menys”.

Cultura financera i "friccions" per endeutar-se "amb seny"

Martínez: “Cal finançar l’oci amb estalvi” | iStock
Martínez: “Cal finançar l’oci amb estalvi” | iStock

Per conservar la tranquil·litat a què fa referència Ruiz, el director d’Educació Financera de l’IEF recomana “posar friccions” que dificultin la compra impulsiva. Una proposta passa per no guardar les dades de la targeta de crèdit al mòbil: “Si no podem fer el pagament amb un clic, i ens hem d’aixecar del sofà per anar a buscar la targeta, potser posposem la compra, o directament no la fem. És una de les múltiples estratègies per protegir-nos dels directors de màrqueting”, comenta amb humor.

Tanmateix, Martínez situa en el centre de la qüestió la cultura financera. És per aquest motiu que des de l’IEF imparteix el taller Endeutar-se? Amb seny! adreçat a instituts i centres escolars, per fomentar l’educació financera, especialment baixa a l’estat espanyol i els territoris mediterranis. “Cal tenir cultura financera, fer un pressupost personal, saber cap a on van els diners… però també és cert que hi ha un factor de comportament”, apunta Martínez, qui matisa que “pots saber que has de fer un pressupost, però després incomplir-lo”.

Si bé l’informe de Kruk fa especial èmfasi en les joves generacions, el portaveu de l’IEF trenca una llança a favor seu: “Soc molt crític amb aquells que critiquen els joves”, anuncia. “No poden accedir a l’habitatge, els seus salaris estan estancats… ara només falta que els diguem que no poden anar-se’n de concert”, lamenta. De fet, aquest marc econòmic juntament amb “un entorn marcat per la immediatesa”, ha transformat, segons Giurgea, la nostra relació amb els diners.

“No crec que puguem explicar aquest fenomen únicament com una qüestió generacional”, comenta la directora general de Kruk Espanya, qui assegura que “el context econòmic també condiciona com ens relacionem amb els diners i pot augmentar la vulnerabilitat financera”. “Els ingressos inestables, el cost de la vida redueixen el marge disponible per afrontar imprevistos”, afegeix.

Migranyes, depressions... i les conseqüències de l'estrès financer

Si bé és conegut que els darrers dies de novembre són una època en què el consum es dispara, les xarxes socials lluiten els 365 dies de l’any per acaparar l’atenció dels consumidors. Giurgea destaca la seva “influència rellevant”, malgrat que considera “simplista” relacionar l’augment de l’endeutament a les xarxes: “En molts casos, són un aparador on descobrir productes, tendències i estils de vida, i aquesta exposició constant pot afavorir decisions de compra més impulsives”. En aquest sentit, la directora general de Kruk destaca de l’enquesta que el 78,3% dels joves reconeix haver comprat productes després de descobrir-los a TikTok o Instagram.

Per si les noves generacions no tinguessin prou dificultats en clau econòmica, vergonya (28,7%) o culpa (31,7%) és el primer que senten. Uns sentiments que, segons la directora general de Kruk Espanya, “els poden portar a evitar parlar del problema, posposar la revisió dels seus comptes o no atendre determinades comunicacions”. Quant als impagaments, Martínez recomana “acudir al creditor i explicar la situació”: “Sempre serà més fàcil que et puguin ajudar o trobar una solució, que intentar trampejar la situació”, afegeix, tot coincidint amb Giurgea, qui recomana “trencar el silenci i afrontar-ho com més aviat millor. Com més aviat s’aborda una dificultat financera, més possibilitats hi ha de recuperar el control i evitar que la situació s’agreugi”.

El portaveu de l’IEF, conclou destacant la importància de dur a terme una gestió financera adient, no només per evitar escenaris complicats de resoldre, sinó també per evitar l'“estrès financer”: “Té conseqüències significatives en la salut física i emocional”, assegura Martínez, qui destaca que les persones que pateixen aquest tipus d’estrès s’exposen a més migranyes, mals d’esquena o depressions. Per si no n'hi hagués prou, els consumidors que pateixen estrès financer “tenen el doble de possibilitats de patir un infart”.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara