Estalviar representa una gesta cada vegada més complicada en un “país de salaris baixos” i on l’habitatge deixa de ser un dret per convertir-se en un luxe: de fet, el 2025, els catalans van destinar un 70% del sou al lloguer, lluny del 30% que avalen els experts del món bancari i força més del 50% que determina “una situació d'autèntica emergència residencial”, segons la directora d'estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos. Així, davant d’aquest escenari, el fet d’arribar a final de mes s’imposa en gran part de les llars, mentre l’estalvi es veu forçat, en moltes ocasions, a passar a un segon pla.
“Quan el curt termini mana per una situació econòmica complicada, hem de ser capaços de desideologitzar el debat. Si no, no avançarem mai”. Aquesta és una de les reflexions que ha compartit el conseller delegat de Mapfre Vida, José Manuel Corral, en una reunió amb mitjans. Durant la trobada ha presentat les principals dades del primer estudi que la filial del grup Mapfre dedicada a la gestió de segurs de vida i plans d’estalvi ha dut a terme a Catalunya.
Quant estalvien els catalans i per a què?
Les primeres xifres que treuen el cap a la radiografia apunten que set de cada deu catalans estalvien cada mes, malgrat que fins a un 96% afirma que estalviar és important. És a dir, la gran majoria de la població és conscient de la rellevància d’apartar cada mes una quantitat de diners, però no tothom és capaç de fer-ho. L’estalviador mitjà, d’altra banda, guardaria uns 292 euros mensuals, i ho faria motivat per necessitats futures, tranquil·litat i per complementar la pensió de jubilació. Tanmateix, la xifra d’estalvi mensual mitjà dista de la mediana, és a dir, el valor central del conjunt de dades que ha recollit Mapfre Vida, que se situa sobre els 150 euros.
Un 96% dels catalans afirma que estalviar és important, però només ho fa el 70%
La gran majoria dels catalans (79%) estalvia a través del seu compte corrent, mentre tan sols el 21% vehicula el seu estalvi mitjançant fons d’inversió. Ni de bon tros l’efectiu ha quedat en l’oblit, si tenim en compte que el 17% de la població es guarda els diners en físic, mentre només un 15% gaudeix de plans de pensió i un 3% residual estalvia mitjançant el sector assegurador. El fet que tots cinc recursos sumin plegats una xifra superior al 100% s’explica amb el fet que els estalviadors combinen diversos mètodes.
Ara bé, on van a parar aquests estalvis? L’estudi de Mapfre Vida detalla que gairebé la quarta part (24%) es destina a fons d’emergència, just per sobre de la compra d’un habitatge (22%). Probablement, el context d’incertesa global sigui la gran motivació d’apartar diners per sobre de l’adquisició d’un habitatge que, tal com es troba el panorama immobiliari, cada vegada més joves dona l’operació per perduda. Tenir un extra durant la jubilació (14%) o fer un viatge durant les vacances (10%), són altres de les motivacions que recull Mapfre Vida.
L'educació financera, l'assignatura pendent a Catalunya
Dins del gruix de persones que no estalvia, fins a un 67% assegura que abans ho feia, però en algun moment va deixar de fer-ho, i en cas que poguessin tornar a l’estalvi, destinarien aquests diners a fons d’emergència. Val a dir que gran part d’aquells que ni estalvien ni estalviaven, no es veuen capaços de començar. “Aquesta és una gran barrera”, afirma Corral, qui relaciona les dificultats d’apartar diners amb l’educació financera, “el principal factor per estalviar”.
De fet, de les dades que ha ofert la filial de Mapfre es desprèn que “més formació significa més estalvi”: entre la població sense cultura financera és capaç d’estalviar un 53,8%, mentre que fins a un 77,4% de les persones amb coneixements baixos estalvia, i el percentatge d’estalviadors amb coneixements financers elevats és del 81%. “Un mínim de coneixements ja dispara l’estalvi”, recorda el conseller delegat de Mapfre Vida.
Tanmateix, les dades no són especialment rellevants en clau estatal. Segons dades de l’Eurobaròmetre 2023 elaborat per la Comissió Europea -i recollit per Mapfre Vida-, Espanya i veïns mediterranis com Itàlia o Grècia compten amb un nivell d’educació financera d’entre el 10% i el 15%. Val a dir que la mitjana europea (18%) no és molt més elevada, però hi ha marge de millora si tenim en compte països -que es deixen veure al llarg de l’estudi de la filial de Mapfre- com ara Països Baixos (43%), Dinamarca (40%), Finlàndia (40%) o Estònia (39%).
En clau catalana, i relacionat amb la cultura financera del territori, destaca que tan sols un 33% dels estalviadors inverteix, i ho fa a fons d’inversió (63%), accions (29%) o lletres del tresor (13%). Un 11% dels enquestats no coneix cap d’aquests productes d’inversió. Tanmateix, la cultura financera a Catalunya començaria a estendre’s entre els joves catalans: “Sé prou bé que la gent jove està molt interessada per tenir un cert aprenentatge financer”, assegura el director general de GVC Gaesco, Jaume Puig, en aquest article, on també assegura que “si tota aquesta nova generació no es perd en el costat fosc, gaudirà d’un patrimoni financer com mai cap altra generació haurà vist”.
El teixit empresarial també necessita educació financera
Aquests coneixements també interpel·len el món empresarial: el 61% dels treballadors assegura que la seva empresa no disposa de “cap sistema d’estalvi per a treballadors”, mentre més d’una quarta part (25,5%) no sap si el seu ocupador n’ofereix. D’altra banda, tan sols un 6% dels treballadors catalans es beneficien d’algun sistema d’estalvi. “És curiós que un teixit empresarial amb tanta iniciativa privada no tingui desenvolupat aquest aspecte” assenyala Corral.
Per la seva banda, l’economista Oriol Amat detalla que aquestes iniciatives només les poden plantejar les companyies que generen benefici perquè, al cap i a la fi, “incrementen la despesa”. En aquest sentit, Amat xifra en un 25% el percentatge d’empreses catalanes que el 2024 van augmentar vendes i beneficis, mentre que “aquelles que guanyen diners” se situen lleugerament per sobre del 50%. A aquests indicadors s’afegeix, segons Amat, que tant a Catalunya com a l’estat espanyol hi ha “menys tradició de cobertura de riscos respecte a altres països”: “Hi ha menys política de prevenció i hi ha més gent que viu en el dia a dia”, matisa.
Amat: “Hi ha menys política de prevenció i hi ha més gent que viu en el dia a dia”
Les dades de l’estudi de Mapfre Vida mostren el gran contrast que hi ha respecte a països europeus -generalment, nord-europeus-: si bé a Espanya només el 10% dels treballadors disposa de sistemes privats d’estalvi per la jubilació, la mitjana europea se situa entre el 50% i el 60%, mentre a territoris com Dinamarca, Països Baixos o Suècia aquest indicador supera el 90%. “Hi ha una part de la població que espera una pensió que no està molt allunyada del salari que tenen. En altres països, en canvi, la pensió no supera els 500 euros, i que, per tant, els seus habitants saben que hauran de desenvolupar un pla privat”, comenta Amat.
Tenint en compte les dades mencionades, val a dir que, la setmana passada, el ministeri d'Economia va aprovar el Compte d'Estalvi i d'Inversió Finança Europa (Caife), una proposta de la Comissió Europea per fomentar la competitivitat de les empreses a escala europea. La iniciativa pública, segons el sector financer, la més completa en matèria d'inversió a Espanya en el que portem de segle, també pretén impulsar la inversió a llarg termini a l'Estat, accelerant el transvasament del bilió d'euros que les llars tenen aturades en dipòsits que no ofereixen cap remuneració. El compte, inspirat en altres productes europeus d'inversió exitosos, permet invertir fins a 150.000 euros en diferents actius d'inversió que apostin per Europa.
Un sistema de pensions "insostenible": “Si això fos una empresa, tindríem una situació de liquiditat complicada"
La reflexió de l’economista coincideix de ple amb les dades de Mapfre Vida: la taxa bruta de substitució de les pensions, és a dir, el percentatge que representa la pensió de jubilació respecte al salari brut, a Espanya és del 80,4%. Dit d’una altra manera, si un treballador cobrava 2.000 euros bruts al mes, la Seguretat Social li reconeix una pensió de 1.600 euros -també bruts al mes-. L’indicador estatal és considerablement generós a l’hora de comparar-lo amb la resta d’Europa, on la mitjana se situa sobre el 57% i països com el Regne Unit compten amb una taxa del 28,4%; seguint l’exemple anterior, amb el mateix sou brut, la pensió es reduiria a uns 568 euros.
“Hem de posar en valor el sistema públic de prestacions, i el defensem a ultrança, però no és sostenible”, apunta Corral, qui xifra en un 12,9% la despesa en pensions sobre el PIB. “Si això fos una empresa, tindríem una situació de liquiditat complicada. Les matemàtiques són molt tossudes”, afegeix. Les reflexions del conseller delegat de Mapfre Vida van acompanyades de les retribucions mitjanes a Catalunya, on el salari brut mitjà ronda els 2.543 euros, mentre la pensió per jubilació els 1.610 euros.
A aquestes dades, Amat afegeix que “l’augment de l’esperança de vida de la població i els costos sanitaris fan pensar que, a llarg termini, les pensions altes hauran d’anar perdent poder adquisitiu”; un fet que podria promoure “la necessitat de complementar la pensió amb plans privats”. Per la seva banda, Mapfre Vida recorda que l’indicador de persones dependents del ministeri d’Afers Socials és d’1,6 milions de persones el 2026 davant els tres milions que s’esperen el 2050.”Hem d’afrontar les despeses derivades d’aquesta nova situació. No podem aplicar receptes dels anys vuitanta o noranta”, sentencia Corral.
L'estalvi per gènere i províncies
I és que la radiografia de la filial de Mapfre també desgrana els indicadors financers, tant per gènere com per província: quant al primer filtre, detalla que les dones (72%) estalvien lleugerament per sota dels homes (74%). Aquests darrers estalvien, de mitjana, uns 318 euros, mentre les primeres uns 276 euros, la qual cosa representa una diferència de 42 euros mensuals.
Quant al lloc de residència, destaca que la taxa d’estalvi a Barcelona (72,3%) és la més elevada, seguida per Lleida (71,4%), Girona (68,6%) i Tarragona (64,3%). Hi hauria, a més, una diferència substancial entre les àrees rurals, on el percentatge d’estalviadors és d’un 65%, i la ciutat, on és del 76%.
El conseller delegat de Mapfre Vida explica que el sector assegurador espanyol impulsa en l’actualitat un seguit d'iniciatives a través de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores (UNESPA) per sensibilitzar sobre la necessitat de l’estalvi i el desenvolupament de productes que donin resposta a la longevitat. “El nivell dels professionals del sector financer espanyol és espectacular”, ha apuntat Corral, qui ha remarcat la importància de “reforçar la col·laboració publicoprivada del sector per encetar els reptes del demà”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat