Fa mesos que diversos periodistes suecs, belgues, japonesos, anglesos, espanyols o catalans s'apleguen al municipi osonenc de Vilanova de Sau per conèixer el dia a dia dels habitants de prop del pantà de Sau, un embassament que s'ha convertit en el "pluviòmetre" català per excel·lència i la representació gràfica de l’emergència per sequera que viu el país. Un pantà que va néixer durant el franquisme i que va engolir el poble sencer de Sant Romà de Sau el 1963 -amb el campanar de l'església com a únic element visible- i que actualment es pot entrar a dins, juntament amb la resta de ruïnes del voltant. A hores d'ara, pocs són els mitjans que no aborden la sequera catalana amb fotografies del pantà de Sau. I fruit del fenomen, un "turisme de sequera" encuriosit per la greu situació, mentre molts es pregunten per la nova vida d'una infraestructura cabdal que des de fa dècades ha subministrat aigua als residents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Qui coneix de primera mà tots els entrellats del pantà de Sau és Jaume Orra, alcalde de Vilanova de Sau. Des de fa un any ha encetat el seu tercer període al consistori després d’haver estat al capdavant de l’Ajuntament entre 1979 i 1987 i de 1995 a 2007. Orra declara en una extensa conversa amb VIA Empresa que durant els seus 70 anys de vida, en què va veure desaparèixer el poble de Sant Romà de Sau sota les profunditats de l'embassament, ha viscut sis períodes greus de sequera, però enguany és únic: "han deixat assecar el pantà de Sau i només queda l’1,5% d'aigua". "La resta de litres han anat a parar a l'embassament de Susqueda, que es troba just al costat i és el doble de gran que Sau. Actualment, compta amb un 25% de capacitat", apunta l'alcalde. De fet, Susqueda forma part d'un sistema de tres pantans, juntament amb els de Sau i Pasteral, que uneixen les comarques d'Osona i de la Selva.
El pantà de Sau és una infraestructura cabdal que des de fa dècades ha subministrat aigua als residents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Orra és un polític osonenc que va guanyar les eleccions municipals del 2023 sota la llista d'independents per Vilanova de Sau i que durant aquest any s'ha acostumat a les nombroses peticions dels mitjans per un embassament que no era tan mediàtic com ara. Encara més, Sau va començar a fer-se conegut quan el mostraven en imatges a la Televisió de Catalunya en èpoques de sequera i “només venien dos mitjans de comunicació a cobrir-ho: TV3 i el 9 Nou”. Sempre ha estat el “pluviòmetre” català, destaca l'alcalde. "Fa dècades que la zona viu del turisme comarcal i de visitants esporàdics, sobretot barcelonins, que venen a passar un dia sencer. És un pla econòmic, amb vistes úniques i una història que val la pena", continua.
Des de fa mesos el pantà de Sau s'ha fet mundialment famós, no només a Catalunya, sinó a l'estranger. Recentment, el municipi ha atès el corresponsal Ajit Niranjan del diari britànic The Guardian que està especialitzat a cobrir successos relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic. El titular del reportatge és clar: "Em fa estar trist": l'església torna a sortir de l'embassament mentre Espanya s'enfronta a les sequeres. I així ho complementa: "l'augment de l'evaporació, les estacions de pluges més curtes i la menor cobertura de neu de les muntanyes empitjoraran les crisis hídriques a la Mediterrània occidental. El periodista es mostra sorprès per la història de la localitat i pel que "estan vivint". I llança un dard: "Els nord-americans i els australians poden estar familiaritzats amb la sequera, però em sorprèn que una part rica d'Europa els afecti tant l'escassetat d'aigua".
🧵 Fil molt complet arran de l'article del @guardian sobre la #sequera a Catalunya.
— Pere Bosch (@pereboschg) March 4, 2024
És molt interessant llegir la perspectiva de qui ens observa des de fora per entendre l'excepcionalitat del moment que vivim. https://t.co/W8LRtgQkLY
La nova economia del pantà de Sau
Sau, a part de ser l'embassament que emmagatzema i canalitza aigua del riu Ter i que està situat dins l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, no només produeix electricitat, emmagatzema i canalitza l’aigua del Ter, sinó que és un lloc habitual per al senderisme, l'observació de flora i fauna i per a la pràctica d'esports nàutics. El pantà és un pol d’atracció turística de Catalunya, un concepte que ha virat últimament al "turisme de sequera", esmentat anteriorment. Tanmateix, Orra odia la paraula "turisme de sequera" que s’empra als mitjans i considera que s’utilitza "amb menyspreu". "Què vol dir turisme de sequera? Quin morbo hi ha? I el turisme de qualitat només és el que té alt poder adquisitiu? Benvinguts visitants de tota mena al pantà de Sau -perquè tothom té dret a visitar-lo cívicament- i només volem que tot funcioni i no hi hagi problemes. Però de períodes de sequera n’hem tingut sis a la zona i ho recordaré els cops que faci falta”.
"Hem passat de sis a vuit milions d’habitants a Catalunya, cada vegada consumim més aigua i sovint no s'explica les conseqüències que comporta la crescuda poblacional", continua l'alcalde. I ho exemplifica amb Vilanova de Sau. Segons xifres de l'Idescat actualment tenen 300 habitants i, mentre fa anys només tenien una piscina municipal per tots, ara n'hi ha 15 de particulars. A part d’amplis parcs públics que necessiten regar-se, si no volen “morir”. Orra confessa que al llarg de la història -fruit de moments de sequera- també hi ha hagut èpoques en què han pogut accedir a l'església del pantà de Sau a peu i que fins i tot el 1994 van fer obres al campanar perquè fos més segur, atractiu pel visitant i que no es desintegrés amb el pas del temps. Tanmateix, aquesta vegada s'ha arribat a una capacitat "excepcional" del pantà de l'1,5%. I des del 4 d'agost de 2023 baixen aigua de Vilanova de Sau al Pantà de Sau perquè hi ha cases, hotels i diversos habitants que la necessiten pel seu correcte funcionament. I, fins i tot, els pagesos de la zona.
La sequera actual contrasta amb el temporal Glòria del gener de 2020, en què durant unes hores Sau va arribar al 100% de capacitat
La sequera actual és la més marcada i llarga a la conca del Ter de les sequeres anteriors citades, però, per fortuna per als habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, entre d'altres, ara hi ha infraestructures com les dessalinitzadores de la Tordera i el Prat de Llobregat que permeten obtenir aigua potable i reduir així la dependència dels embassaments. Com a curiositat, la sequera actual que afecta el pantà de Sau -i bona part de la resta de Catalunya- contrasta amb episodis de risc d'inundacions com el viscut el gener del 2020 amb el temporal Glòria. Durant unes hores, Sau va arribar al 100% de la capacitat.
Si fa un any des de VIA Empresa alertàvem de la situació de l’embassament en el reportatge El pantà de Sau: d'un poble submergit a una economia "en perill", enguany les cinc empreses que es dedicaven a les activitats esportives i anhelaven que la situació es capgirés amb més pluges, han hagut de tancar l'activitat permanentment. No poden practicar cap esport i res les ha pogut salvar. En canvi, qui treballa a “bon ritme” és la restauració de l'ecosistema. Molts visitants han de reservar amb dies d'antelació per poder menjar a un local de la zona i la dificultat està a gestionar els pàrquings de prop del pantà, mentre alguns fa poc que s’han fet de pagament.
La nova vida del pantà de Sau
“Catalunya, una regió rica del nord-est d'Espanya, es troba en una situació de sequera que està matant els seus conreus, ofegant la seva economia i restringint la vida de 6 milions de persones que viuen sota mesures d'emergència”, relatava el periodista de The Guardian al reportatge àmpliament compartit a les xarxes socials. “Els científics no saben quin paper ha tingut la crisi climàtica en la reducció del subministrament d'aigua de la regió, però diuen que la lluita per mantenir les aixetes obertes és una que arrasarà el sud d'Europa a mesura que la contaminació per combustibles fòssils l'escalfa i n'asseca parts”, continuava.
I amb això: té futur el pantà de Sau? Si es fa una retrospectiva al passat, fa una dècada el pantà tenia en aquestes dates el 64% de les reserves hídriques. El 2023, un “raquític 20%”. Els últims dies amb prou feines superen el 4%, tot i les pluges de l’últim cap de setmana. De moment, entre el mes de maig i juny s’esperen més pluges, com és habitual des de fa anys a la Plana de Vic, segons el Meteocat. Tocarà mirar el cel i que les dites "del maig cada dia un raig” es facin realitat.
Ara bé, l'alcalde Orra explica que recentment va tenir una trobada amb el meteoròleg Tomàs Molina i que el va deixar més tranquil. De fet, Molina li va dir que "és clar que tornaríem a veure el pantà de Sau ple, malgrat que no serà fàcil". I Orra llança un dard: "No entenc com els sobra tanta aigua al Delta de l'Ebre i que existeixi aquesta insolidaritat entre catalans”. “A quin país vivim que no ens podem ajudar els uns amb els altres? És el moment d'obrir portes i que el pantà de Sau tingui l'aigua del Delta de l'Ebre si fa falta”, conclou.