El Parlament ha validat aquest dimecres el decret llei del Govern que servirà per augmentar la taxa turística. Els textos, pactats amb els Comuns, preveien que l'impost dupliqui —i en alguns casos tripliqui— l'import aprovat el 2017, que en el cas dels hotels de cinc estrelles de Barcelona passaria de 2,25 a 7 euros, i dels 2,25 als 6 euros a la resta de Catalunya. Els habitatges d'ús turístic duplicarien la taxa a tot el territori i els vaixells amb estades de menys de 12 hores passarien a pagar 6 euros per dia.
El decret també preveu que tots els ajuntaments, i no només el de Barcelona, puguin aplicar recàrrecs a les tarifes. A més, estableix una nova distribució dels ingressos derivats de la taxa, el 25% dels quals es destinarien a polítiques d'habitatge de la Generalitat, i el 75% restant, al Fons per al Foment del Turisme, el 50% del qual aniria als municipis i el 20% al Consell General d'Aran.
Originalment, la nova taxa turística tenia previst entrar en vigor l'octubre, ja que diversos grups parlamentaris i entitats del sector havien demanat ajornar-la per incloure modificacions en el text. Tanmateix, el Parlament ha rebutjat aquest dimarts el decret per dur a terme el retardament i ha exigit que s'implementi ja aquest mes de maig. Després de la votació, el Govern ha anunciat que aprovarà en el Consell Executiu del pròxim dimarts un nou decret amb caràcter retroactiu per a ajornar novament l’entrada en vigor de la taxa turística.
Durant el debat, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha recordat que els turistes són els qui paguen la taxa, i que està bé que puguin aportar “una mica més” per compensar les “externalitats negatives” que provoquen. Romero ha subratllat que la taxa es va crear el 2012 i que ja s'ha anat modificant els anys 2017, 2020 i 2023, i que els turistes han continuat venint a Catalunya “sense generar cap element negatiu”.
Reaccions a la nova taxa turística
L'increment de la taxa turística ja va ser rebutjat a finals de febrer pel Gremi d'Hotels de Barcelona, qui va denunciar que el sector està sotmès a una “asfíxia fiscal contínua”. En el comunicat publicat en aquell moment, l'entitat deixava clar que el sector no està disposat a “continuar sent la font constant de finançament per a les administracions” i advertia que la mesura podia fer perillar la competitivitat d'un teixit empresarial “clau per al desenvolupament econòmic i social”. Més posteriorment, a principis d'abril, el president de l'entitat i de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, demanava que el sector dels grans esdeveniments i congressos quedés “exempt” de pagar l'augment de la taxa turística per evitar que la capital catalana pogués “perdre competitivitat”.
El rebuig del Parlament a l'ajornament de l'augment de la taxa turística fins al mes d'octubre ha estat rebut amb “sorpresa, perplexitat i desconcert” per la Federació Catalana de Càmpings (FCC). L'entitat considerava que el temps de marge era “una bona via per poder incorporar les nostres peticions i consensuar una modificació de l'impost que, entre d'altres, tingués en compte l'esforç del sector per desestacionalitzar la temporada i les característiques de cada territori”. L'FCC ha demanat “consignes clares” sobre com han d'actuar els pròxims dies els empresaris del sector. “No es poden canviar les regles del joc d'un dia per l'altre i ens preocupa la imatge que la nostra destinació està donant darrerament”, ha indicat el president de l'entitat, Miquel Gotanegra.