La patata veïna truca a la porta

Cada any travessen els Pirineus més de 121 tones d'aquest tubercle, que supera de lluny la producció autòctona i redueix fins a 20 cèntims/kg el seu preu

La patata francesa enfonsa el preu de la patata autòctona | iStock
La patata francesa enfonsa el preu de la patata autòctona | iStock

Si hi ha un aliment que pot presumir d'agradar tothom aquest és la patata. Es pot fregir, bullir, fer al forn, al vapor, en forma de puré... mil i una maneres que fa que difícilment tingui un 'no' per resposta quan se n'ofereix. Al mercat català es pot trobar patata autòctona i espanyola, però majoritàriament les grans superfícies en distribueixen de França. T'hi fixes en l'etiqueta quan en compres?

L'any 2016 els pagesos de Catalunya van produir 21.852 tones d'aquest tubercle. No és, ni de lluny, un productor important per al mercat espanyol. Andalusia, Múrcia i València és on hi ha els principals conreus i representen prop del 70% de la producció anual. Però tot i que aquest aliment, provinent de Nord-amèrica, és de conreu fàcil i rendible, els darrers anys ha anat a la baixa per l'arribada de la patata francesa, amb preus de fins a 20 cèntims més barats que el del producte nacional.

La patata francesa es ven per fins a 20 cèntims menys el kg

Si fa dos anys el mercat català es trobava al voltant de les 21 tones, 10 anys enrere superava les 56 tones. En una dècada s'ha perdut més de la meitat del conreu, segons les dades més recents de l'Idescat. La pèrdua de la tradició agrícola, el canvi climàtic i el baix rendiment que en treuen els pagesos són algunes de les causes.

Què es conrea a casa?

A finals del segle XIX es va estendre el conreu de patata a Catalunya. De fet, va ser dels més comuns, només per darrere del farratge per als animals. I hi havia una gran diversitat de varietats, de manera que cada zona s'especialitzava en una d'acord a les seves condicions climatològiques. Kennebec, Red Pontiac i Bufet són les varietats principals a Catalunya.

Tot això s'ha anat perdent i ara predominen dues classes: Kennebec, de muntanya i conreada principalment a Lleida; i Red Pontiac, més dispersada pels camps catalans. La primera té un color més marronós, mentre que la segona tendeix cap al vermell. En els darrers anys, els pagesos que han optat per l'ecològic han ajudat aquest tubercle a incrementar la seva presència a Catalunya i han introduït una espècie més: la patata Bufet, autòctona del territori.

Què comprem?

No comprem ni Kennebec ni Red Pontiac de Catalunya, i molt menys Bufet, si no és que en busquem expressament. És ben cert que la majoria de malles de patata que es troben a les superfícies comercials especifiquen Espanya com a origen, sense més detalls sobre la procedència exacta. Es poden trobar diverses varietats com Àgata, Caesar, Memphis o Liberta, però bàsicament importades de França. També es busca molt l'Agra, conreada a l'Estat espanyol. Al país s'hi poden trobar fins a 150 varietats diferents.

La patata francesa s'ha introduït amb facilitat al mercat pel seu baix cost

Cal tenir en compte que, en funció del moment de l'any en què es conrea, abunda un tipus de varietat o altre. Ara bé, avui dia, amb les càmeres frigorífiques, tot ha canviat. D'aquí que també es parli de patata nova o vella entre els agricultors i distribuïdors.

Per tant, la tònica general és endur-nos a casa patata francesa (més barata) o bé amb etiquetatge espanyol i sense saber-ne l'origen exacte.

On trobar patata catalana?

El consell sempre és el mateix: buscar empreses que en distribueixin amb un segell que garanteixi l'origen català. O bé identificar distribuïdors que treballen amb agricultors de la zona i producte de quilòmetre zero.

Un exemple és Torribas, amb oficines a Barcelona, Sabadell i França. Per descomptat, el seu catàleg compta amb una àmplia presència de patata del país veí, però també amb producte català ben identificat com la Red Pontiac. La companyia en distribueix d'un lloc o altre en funció del clima i de la producció. Les patates de Torribas es poden trobar fàcilment en fruiteries i mercat, i també en grans superfícies com Bon Preu.

Catalunya té només una IGP, la de la patata de Prades

Una altra opció és comprar directament a pagès o en cooperatives. O pels més gurmets, emportar-se únicament patates amb Indicació Geogràfica Protegida com la IGP de Prades, l'única del territori. Aquest tubercle del Baix Camp és de la varietat Kennebec i de producció baixa comparada amb altres, d'uns 350.000 kg anuals.

El distintiu Productes de la terra també ens pot ajudar. El tenen la patata de Camprodon i la Bufet d'Osona. O bé tenir identificades altres zones riques pel que fa al seu conreu com la Vall d'en Bas i el Solsonès.

A quant la paguem?

El preu de la patata pot oscil·lar entre els 0,8 euros/kg fins als 1,50 euros/kg segons l'origen i el lloc on la comprem. A Mercabarna, però, el producte arriba amb un preu que balla entre els 0,30 i 0,34 euros segons si és blanca o vermella i que després s'incrementa amb el marge per al venedor final. Al llarg d'aquest 2018, s'han rebut 111.838 tones de patata blanca de França, 24.299 de Màlaga, 23.273 de Segòvia i 9.263 de Barcelona.

Aquestes xifres disten de les de fa 10 anys, quan el preu estava entre els 0,27 i els 0,39 euros. El principal productor era també França, amb 121.693 tones, seguit de lluny de les 21.339 de Barcelona. La patata de la capital catalana s'ha reduït un 57% en quantitat a Mercabarna en 10 anys.

Les previsions del Ministeri d'Agricultura per al 2018 eren d'una caiguda de la producció de patata a l'Estat espanyol, el que incrementa la dependència de la importació. I més encara si es té en compte que Alemanya, França, el Regne Unit i Holanda n'han incrementat el conreu. Tot i això, s'ha convertit en un producte amb preu estable i que en els últims 10 anys no ha tingut cap repercussió negativa en la butxaca del consumidor per l'arribada de producte estranger a més baix cost.

Més informació
Oli d'oliva: l'or líquid del supermercat
D’on és l’aigua que beus?
La llet que mamen els catalans
Avui et destaquem
Comentaris