* Entrevista recuperada del tercer llibre de VIA Empresa, Quan l'empresa catalana mira al món, presentat el passat 30 d'octubre del 2025.
En un DFactory envoltat d’obres es troba el delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro i Morera (Terrassa, 1959). Aquestes obres són les que materialitzaran el Pla Estratègic 2025-2029 del Consorci presentat a inicis d’any, que té la voluntat de transformar el Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona en el Districte 4.0, “el cor que bategarà en el centre de Barcelona”. Així és com el defineix Navarro en una conversa amb VIA Empresa, on destaca la ubicació estratègica de la Zona Franca respecte a la ciutat comtal i les seves principals infraestructures, com ho són el port i l'aeroport, així com l’edifici DFactory, que en els seus actuals 17.000 metres quadrats acull una quarantena d’empreses. Una xifra que s’espera que incrementi quan finalitzi la seva ampliació: aleshores, la superfície haurà crescut més de cinc vegades, fins a assolir els 100.000 metres quadrats.
Després de conviure amb els projectes, el talent i les sinergies que es generen en el seu interior, Navarro assegura que el DFactory “serà un referent mundial de la indústria 4.0”: “El món cada vegada està més internacionalitzat i nosaltres estem en el mercat mundial”.
317 empreses que generen més de 137.000 llocs de treball. Com es gestiona una zona franca com la de Barcelona?
Aquest és un polígon industrial de 600 hectàrees, és a dir, un dels més grans d'Espanya, i la satisfacció que tenim és que es gestiona amb una fórmula molt participativa, perquè tenim un plenari en el qual hi ha totes les forces polítiques, hi ha representants al govern de l'Estat, del govern de la Generalitat, dels sindicats, de les patronals, és a dir, hi ha una representació política social i institucional molt important. Això significa que tot el que fem aquí són accions que es fan sobre la base d'un gran consens, i crec que una institució pública com el Consorci de la Zona Franca estigui basada en aquest consens és una molt bona fórmula.
“És un orgull marcar el camí cap a un comerç mundial més just, més democràtic i més transparent”
Al final, el que estem fent són activitats de promoció econòmica, estem intentant posar plataformes d'aterratge d'empreses, tant al DFactory com al conjunt del Polígon, que, al cap i a la fi, són empreses que creen o mantenen llocs de treball de qualitat i de llarg recorregut, per tant, em sembla que el consens que alimenta aquesta gestió és també una molt bona fórmula.
En alguna ocasió ha definit el Consorci com l’ànima de la Indústria 4.0. Quines accions específiques està impulsant per liderar aquesta transformació de la indústria?
Al llarg de la història hi ha hagut diferents revolucions industrials: la introducció del vapor, de l'electricitat, etcètera, fins a arribar a aquesta indústria 4.0, que jo ja diria que ens trobem en la 4,5.0; ara bé, aquesta no és una revolució que es dona cada 50 anys o cada 100, sinó que és permanent i continuada. Per tant, nosaltres el que fem és preparar el terreny perquè aquesta revolució industrial permanent i continuada es pugui desenvolupar i es pugui fer de manera col·laborativa, i el DFactory és un exemple d'això. És un espai físic que proporciona aquesta capacitat de col·laboració i de treball conjunt de diferents empreses, que ni es mirarien ni es dirien res si no estiguéssim aquí, ni tindrien un punt de contacte, d'adaptació, de coordinació o de generar nous negocis. Som un punt de trobada que facilita el creixement de les empreses i que facilita també la relació entre elles.
A inicis d’any, la Zona Franca de Barcelona va esdevenir la primera a obtenir el certificat de seguretat i transparència de l’OCDE. Què implica l’obtenció d’aquest certificat?
L’OCDE va voler fer un segell que impliqués que les zones franques que el tinguessin complien les condicions de governança democràtica i transparent, de promoció del comerç lícit internacional, etcètera, ja que, desgraciadament, no totes les zones franques del món tenen aquest tarannà. Aquesta acció de l'OCDE ajuda que les que ja tenen aquest tarannà pugui comptar amb el segell, i les que no el tenen vegin una oportunitat de futur per transformar la seva gestió.
Es pot dir que la Zona Franca de Barcelona va oferir una oportunitat a totes les zones franques del món.
Efectivament, vam ser els primers a obtenir aquest segell. I tothom se'n recorda del primer home que va trepitjar la lluna, del segon, però ningú se'n recorda dels que anaven a l'Apollo XII. Per a nosaltres és un orgull, primer, perquè fer de conillet d'Índies sempre és complicat, i nosaltres vam haver de justificar la nostra gestió amb molta documentació i d'una manera molt seriosa. És un orgull ser els primers a obtenir aquest segell i marcar el camí cap a un comerç mundial més just, més democràtic i més transparent.
Quina és la relació actual entre el Consorci i el Port de Barcelona i l’aeroport del Prat, i quina influència té la ubicació de la Zona Franca respecte a aquestes dues infraestructures en l’impuls de la internacionalització de les empreses?
El Polígon Industrial de la Zona Franca, el Port i l'Aeroport formen un àmbit geogràfic d'infraestructures i d'activitat econòmica dels més importants d'Europa i del món. Si el Polígon Industrial de la Zona Franca estigués en algun altre lloc, sense el Port i l'Aeroport, no seria el mateix. Si l'Aeroport estigués en un altre lloc que no fos l’actual, tampoc, i amb el Port exactament el mateix.
"El tema de l'ampliació de l'Aeroport no és un tema de debat, és una qüestió que s'ha de fer"
Aquestes dues darreres infraestructures tenen un àmbit d'activitat econòmica industrial, i econòmica en general també, molt important, justament al contrari respecte a altres ports del món, que només serveixen per intercanviar contenidors. Aquí, en canvi, hi ha un rerepaís que fa que el Port de Barcelona sigui un port que no només intercanvia contenidors, sinó que també genera riquesa en el seu àmbit geogràfic i, per tant, aquesta fórmula de Port, Aeroport, Polígon Industrial de la Zona Franca i regió metropolitana de Barcelona, és una fórmula imbatible a l'hora d'actuar en el mercat mundial. El món cada vegada està més internacionalitzat i nosaltres estem en el mercat mundial.
Com encaixa l’acord assolit el passat mes de juny per part de la Generalitat amb Aena per ampliar l’Aeroport?
Des del meu punt de vista, el tema de l'ampliació de l'Aeroport no és un tema de debat, és una qüestió que s'ha de fer. El mercat mundial vol dir oportunitats pel territori, inversions, activitat econòmica, llocs de treball, i si volem ser-hi en aquest mercat mundial, hem de tenir unes infraestructures molt potents i capaces de jugar a la primera lliga. Tenim un Port que s'ha ampliat diverses vegades per poder acollir vaixells i macrovaixells que transporten mercaderies. I l'aeroport, evidentment, també ha de tenir aquest tipus d'activitat. És una peça fonamental perquè, per exemple, moltes fires i congressos que se celebren a Barcelona converteixen la ciutat en la capital mundial de molts àmbits diferents i que generen activitat econòmica.
Aquest any l’aeroport ja ha arribat al límit de la seva capacitat d'operacions, per tant, ara s’ha arribat a un acord, una fita molt positiva, però que ja s'hauria d'haver assolit fa temps.
El passat juliol, el Plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona va aprovar uns comptes anuals auditats amb un benefici de 29,7 milions d’euros i un import net de la xifra de negoci de 65,5 milions. Quina valoració fa d’aquests resultats?
La primera valoració és que el Consorci és una institució sanejada econòmicament, i aquest sanejament econòmic no consisteix a tenir uns beneficis que s’han de repartir entre uns accionistes. Aquí, al Consorci de la Zona Franca, els accionistes són els ciutadans i les ciutadanes. Som una entitat pública. Per tant, aquests beneficis i resultats econòmics el que fan és invertir-se en activitats de promoció econòmica, com en el mencionat DFactory, del qual estem ja construint la seva segona fase, i en la implantació d'empreses relacionades amb la indústria 4.0.
"El Consorci és una institució sanejada econòmicament"
Amb els resultats d’aquest any sentim satisfacció, perquè volen dir que la gestió no només és responsable, sinó que és exitosa i que això ens permet tenir eines econòmiques per poder tirar endavant el nostre pla estratègic que el que diu és justament això.
Precisament el vostre pla estratègic contempla que la seva segona fase del DFactory estigui enllestida a finals del 2026. Es preveu complir amb el calendari establert?
A finals de l’any passat va acabar la primera fase del pla i, si no recordo malament, vam assolir més del 90% dels objectius que plantejava. En aquesta segona fase del pla estem tirant endavant tots els objectius i no sé si n’assolirem el 100%, però estem convençuts que els complirem d'una manera molt rellevant.
Quins objectius es posa el Pla Estratègic del Consorci de cara al final de la seva segona fase, previst a finals del 2026?
El primer objectiu és desenvolupar tot aquest DFactory. La segona fase s'acaba l'any 2026, i és quan s'acaben els edificis, però en el moment en què estiguin acabats, començarà l'activitat a l'interior, com va passar aquí en el DFactory, que va estar enllestit a la tardor del 2021. La història de l’edifici comença quan està acabat, quan ja s’han instal·lat gairebé 40 empreses que estan desenvolupant les seves activitats, quan podem celebrar el BNEW, etcètera. Per tant, un cop tinguem acabats els edificis comença l'aventura, en el millor sentit de la paraula.
Pot destacar algun àmbit o sector econòmic que guanyarà espai després de l’ampliació del DFactory?
Volem entrar en altres camps en què estem col·laborant, però en els quals encara no tenim la suficient presència, com per exemple el camp de l'economia relacionada amb el món de la salut. Barcelona és un terreny adobat per això. O el camp de l'alimentació, per exemple, són àmbits que pensem que poden ser interessants i que estan relacionats amb la indústria 4.0. El DFactory serà un referent mundial de la indústria 4.0
Les 40 empreses que resideixen en els actuals 17.000 metres quadrats del DFactory representen gairebé un 100% de la seva ocupació. Però s’espera una ampliació fins als 100.000 metres quadrats, cinc vegades més que la superfície actual. Serà factible gaudir del mateix índex d’ocupació?
Això esperem. Nosaltres hem sigut, per una banda, agosarats, perquè construir un edifici d'aquest tipus, amb una inversió de 30 milions d'euros, era un pèl arriscat. Però també és veritat que nosaltres administrem diners que al final són públics i, per tant, sabíem que hi hauria una certa demanda. És veritat que ens ha sorprès positivament perquè hi ha més empreses de les que pensàvem que s’han interessat a ubicar-se aquí, i per això estem iniciant aquesta segona fase.
"El DFactory serà un referent mundial de la indústria 4.0"
Ara bé, sempre mantenim un punt de prudència, per aquesta raó comptem amb un pla que té diverses fases. Imagina que, tal com està el món, amb totes les turbulències que vivim, es produeix quelcom molt fort i resulta que podem omplir una determinada part de l’edifici, però no hi ha demanda per a una altra part. Doncs no passaria res, podem desenvolupar una part com ho estem fent amb la resta del polígon industrial, d’altra banda, ja tenim un DFactory molt potent, i en un futur podríem replantejar el tema.
Per tant, el DFactory es mostra optimista davant aquestes turbulències que vivim a escala mundial.
És clar, nosaltres estem fent tot això perquè pensem que hi ha demanda, de fet estem parlant amb empreses interessades a venir, i amb altres que ja estan instal·lades i que necessiten més metres quadrats perquè estan creixent. L'índex d'ocupació ha de tendir al 100%, que no ho serà mai, perquè les empreses no estan aquí com en el polígon industrial, que es queden 30 o 40 anys perquè s'han de construir la seva nau industrial i han d'amortitzar aquesta construcció. Aquí els contractes són més curts en el temps, per tant, hi ha més mobilitat, sempre hi ha empreses que arriben, empreses que marxen, o empreses que estan en transició, però sempre ens trobarem entre el 80% i el 100%, que és l'objectiu d'aquesta segona fase.
Podria mencionar més objectius que planteja el pla estratègic?
Un gran objectiu és el d’aportar a la ciutat un equipament per fer esdeveniments, i ho farem amb un gran cub de mil metres quadrats. És un projecte que ens fa molta il·lusió perquè, en general, a les ciutats, això no existeix, es tracta d’un cub de vidre, que és com la piràmide del Louvre, però més xulo. Mil metres quadrats és, més o menys, el que mesura el hall del Teatre Nacional de Catalunya, i comptarà amb una pantalla LED engegant que permetrà fer esdeveniments de tota mena, de tipus econòmic, però també cultural, artístic, etcètera.
Això el que fa és aportar un equipament a l'activitat ciutadana, volem que tot aquest espai estigui més en contacte, tant físic com psicològic, amb la ciutat i amb l’entorn metropolità. Per aquest motiu, també tindrà lloc el canvi de nom del polígon, que en comptes de dir-li Polígon Industrial de la Zona Franca, li direm Districte 4.0, i actuarà com un cor, un cor que batega en el centre de Barcelona. Perquè, el centre que estem construint no és la plaça Catalunya, és això, ja que compta amb una ubicació estratègica respecte a l'aeroport, el port, i la ciutat.
En aquesta línia, quines millores en matèria de mobilitat s’estan duent a terme per gaudir d’una millor connexió amb la Zona Franca?
Actualment, estem estudiant especialment la connexió amb el barri de la Marina Prat-Vermell, un barri que s'està desenvolupant ara. En aquest moment hi ha dues connexions principals, una d’elles és el pont de la Feixa Llarga, on preveiem la construcció d'un nou pont. A més, hi ha millores molt evidents, tenim en aquest moment dues línies de metro, la Línia 9 Sud, que té una parada a quatre minuts del nostre edifici corporatiu, i llavors té una altra parada a l'altura de Mercabarna, i que enllaça amb l'aeroport. I també tenim la línia 10, que té una parada de metro just aquí al davant.
Traient el futur pont de la Feixa Llarga, només menciona la connexió amb metro?
Bé, també comptem amb una bona cobertura de carrils bici que estem millorant, així com la circulació amb vehicle pesant, perquè això és un polígon industrial i per aquí hi circulen tràilers. També hi ha línies d'autobusos que passen pel polígon i plans de mobilitat que estan lligats amb els plans que té l'àmbit metropolità de Barcelona.
"Tot està més desconnectat del que sembla, el món públic i el món privat de vegades no es parlen prou, o ho fan amb llenguatges diferents"
D’altra banda, estem fent una experiència, que hem d'acabar de concretar, de vehicle elèctric i connectat. Hi ha un tram del carrer 3 que ja té els aparells adequats per poder guiar, entre cometes, els vehicles autònoms perquè es puguin entrenar en un àmbit que no sigui un circuit tancat. Això millorarà la mobilitat, no ara, ni demà, però en un futur relativament proper.
Aquestes millores facilitaran l’entrada d’assistents de futures edicions del BNEW, el BWAW… i ara del Global AM Hubs Summit?
Aquest setembre hem celebrat el Global AM Hubs Summit, que reflecteix la centralitat del DFactory pel que fa a aquest tipus d'activitats. No es tracta només de les empreses o institucions que hi ha aquí, sinó del que organitzen. S'han fet congressos, activitats, exposicions, presentacions de llibres i moltes altres qüestions.
Ara estem en la fase de donar a conèixer el DFactory, d’explicar què és el que passa aquí i que això sigui un gran centre de trobada per poder connectar mons. Tot està més desconnectat del que sembla, el món públic i el món privat de vegades no es parlen prou, o ho fan amb llenguatges diferents. Les comunicacions de l’àmbit públic amb les empreses han de ser molt més simples, les gestions no han de ser tan enrevessades, i amb tot això estem intentant generar un idioma universal.
Per què creu que encara avui dia el sector públic i el privat parlen idiomes diferents?
Perquè potser farien falta més punts de contacte com el nostre. Nosaltres som públics, però estem íntimament lligats al món privat, per tant, entenem molt bé les necessitats d’aquest sector. Entenem molt bé que el món privat va a una velocitat, de vegades, molt més alta que en el món públic. Nosaltres podem entendre que els reglaments, les lleis, i el sector públic han de ser molt garantistes, i això requereix uns sistemes d'aprovació de reglaments, de lleis i normatives relativament llargs. Però hem de ser capaços d'escurçar tot això, i si ho fem, ha de ser en contacte amb els que estan en el dia a dia competint al món.
