Gairebé 1.400 milions de dòlars. Aquesta és la quantitat que acumulen els 10 esportistes millors pagats actualment al món, segons la prestigiosa llista de Forbes. Una xifra a la qual mai s'havia apropat aquest sector, i que ha estat possible gràcies a diversos factors. Un d'ells és l'efecte bombolla de l'esport: independentment de futbol, bàsquet o tenis, l'escalada de salaris i de preus que es paguen per traspassos ha anat en augment des de principis de segle. Ara, però, ha tocat sostre a causa d'un segon factor: els petrodòlars. Emirats Àrabs, Qatar i Aràbia Saudita han acabat d'explotar una tendència que abans semblava insostenible.
De la llista, l'esport rei és indubtablement el futbol, amb cinc representants. Cal situar-se a finals de l'any 2022. Tot just abans de jugar-se un Mundial de futbol per primer cop a l'hivern i per primera vegada a l'Orient Mitjà (Qatar), el mercat de traspassos esclatava: Cristiano Ronaldo acabava d'acceptar una oferta de l'Al-Nassr, un equip de la lliga saudita. El portuguès va signar un contracte que li reportaria 200 milions de dòlars per temporada. Una xifra mai vista a qualsevol esport. "Vull canviar la forma en què la gent mira el futbol d'Aràbia Saudita i la mentalitat en les noves generacions", va assegurar el davanter portuguès a la seva presentació. Aquell acord el va convertir en l'esportista millor pagat del planeta, segons Forbes. A més dels 200 milions d'euros que percep anualment, se li han de sumar uns altres 60 milions que genera per publicitat i que també es queda ell.
El moviment de Cristiano Ronaldo va tenir més implicacions. Només sis mesos després, a l'estiu del 2023, es va produir un èxode de futbolistes prestigiosos a Europa. Fins aquell moment, els grans jugadors només abandonaven les lligues europees quan es trobaven a la recta final de la seva carrera. Ara, veure una icona com Ronaldo al mercat asiàtic havia canviat les regles del joc. Els petrodòlars podien discutir el monopoli europeu. Alguns dels moviments més destacats van ser els del brasiler Neymar Junior i el francès Karim Benzema, que van fitxar per l'Al-Hilal i l'Al-Ittihad, també equips d'Aràbia Saudita. A més, el punta francès havia guanyat mig any abans la Pilota d'Or, trofeu que l'acreditava com el millor jugador del món la temporada 2022-23.
Benzema va signar un contracte de 100 milions d'euros per temporada, més del triple del que cobrava al Reial Madrid. A aquesta retribució se li han de sumar uns altres sis milions que el davanter generava per publicitat. En total, 106 milions de dòlars. Una quantitat que el col·locava directament com el vuitè esportista millor pagat al món. Per la seva banda, Neymar va unir-se a l'Al-Hilal a raó de 80 milions de dòlars per temporada, als quals se li han de sumar uns altres 28 per ingressos de màrqueting. En total, 108 milions de dòlars que el situaven a la setena posició, tot just per davant de Benzema.
Encara fora d'Europa, però a l'altra cantonada del planeta, Leo Messi va tancar el seu últim gran contracte després de guanyar la Copa del Món. Segons diversos mitjans, l'argentí va rebutjar una oferta d'Aràbia Saudita que fins i tot li hagués permès superar el contracte de Ronaldo. Tot i això, va signar amb l'Inter de Miami per 65 milions de dòlars, un contracte més profitós que el que tenia mesos abans a Europa. Unit als 70 milions d'ingressos per publicitat, el davanter va assolir la xifra de 135 milions. El tercer esportista millor pagat del món.
Kylian Mbappé és l'únic jugador a Europa que cobra xifres properes als 100 milions de dòlars, però ho fa al PSG, equip de propietat qatariana
A Europa, només quedava un jugador que pogués moure's en aquestes xifres: Kylian Mbappé. L'extrem del París Saint-Germain va protagonitzar una de les sagues més dramàtiques de la història recent del futbol que li va permetre aconseguir un contracte rècord al Vell Continent: 90 milions de dòlars per curs. Cal dir, però, que el PSG és un club propietat de l'estat de Qatar. Novament, doncs, l'origen dels diners era Orient Mitjà. En total, gràcies a uns 20 milions addicionals que Mbappé va generar per drets d'imatge, el francès surt sisè a la llista de Forbes (110 milions de dòlars) i va ser el futbolista que més va cobrar a Europa.
Jon Rahm, un altre cas d'sportswashing?
Si al futbol el fitxatge de Cristiano Ronaldo va canviar el paradigma del mercat de traspassos, en el cas del golf va succeir quelcom similar amb Jon Rahm. El golfista espanyol va ser el primer gran nom del circuit PGA que va decidir abandonar l'elit i unir-se a LIV Golf, una competició impulsada per fons procedents d'Aràbia Saudita. El preu va ser desorbitat: 350 milions de dòlars, la meitat dels quals va rebre per avançat. En total, 198 milions d'ingressos esportius i 20 més de publicitat que el van convertir en el segon esportista millor pagat del món, amb un total de 218 milions de dòlars.
El blanquejament esportiu consisteix a utilitzar un producte tan popular i estimat com són els esports per millorar la reputació i les relacions comercials d'un país
Moviments com els de Ronaldo o Rahm, entre altres, es troben fora dels preus de mercat. Són tan cridaners que molts experts en economia, esports o geopolítica no han dubtat a assenyalar-los com un cas de blanquejament esportiu, el que en anglès es coneix com a sportswashing. Aquesta pràctica consisteix a utilitzar un producte tan popular i estimat com són els esports per millorar la reputació i les relacions comercials d'un país. S'aplica als estats d'Emirats Àrabs, Qatar i Aràbia Saudita, especialment, ja que són aquests països els que han començat a organitzar grans esdeveniments esportius de tota classe i a comprar d'una forma o altra als referents de cada esport. Més enllà dels casos exposats, n'hi ha de més: la Fórmula 1, per exemple, cada cop té més Grans Premis i publicitat d'aquests països; en el cas del ciclisme, ja s'ha parlat d'una Superlliga; la UFC també ha disputat esdeveniments allà (de fet, durant la pandèmia van continuar amb la seva programació a una illa d'Abu Dhabi).
Estats Units, el rival a batre
Tot i això, si l'objectiu d'Orient Mitjà és dominar el món dels esports, encara hi ha molt terreny a conquerir. La majoria dels grans esdeveniments i esportistes mundials continuen sent de procedència nord-americana. De fet, Estats Units és encara el país que més representació té a la llista de Forbes. Més enllà de Leo Messi, que juga a la lliga de futbol estatunidenca, queden quatre integrants més a la llista. Tres d'ells juguen a l'NBA i un altre a l'NFL, les principals competicions de bàsquet i de futbol americà del món.
En bàsquet, LeBron James encapçala la llista de salaris. El jugador de Los Angeles Lakers s'emborsa 48,2 milions de dòlars per temporada que, sumats als 80 milions que acumula cada any per publicitat, el col·loca a la quarta posició de la llista, amb un total de 128 milions. El segueix de ben a prop Giannis Antetokoumpo, jugador dels Milwaukee Bucks, que cobra 46 milions de dòlars per curs als quals li hem de sumar 65 milions més de màrqueting. En total, 111 milions que fan que el grec tanqui el top 5 de la prestigiosa llista. Finalment, Stephen Curry apareix a la novena posició amb un total de 102 milions de dòlars que es distribueixen de la següent manera: 52 milions dels Golden State Warriors i 50 per drets d'imatge.
Curiosament, només hi ha un esportista de l'NFL, la lliga de moda de qualsevol esport als Estats Units. Es tracta de Lamar Jackson, que genera 98,5 milions de dòlars només per la seva activitat esportiva als Baltimore Ravens. Tot i això, segons aquest estudi, només va generar 2 milions més per publicitat, a diferència de les altres grans estrelles que integren aquesta llista.