PIB, inflació i Next Generation

Un conjunt d’actuacions encaminades a assegurar un futur pròsper i també per disposar d’un cert grau d’autonomia, és a dir, capacitat de producció i fabricació de proximitat  d’aquells productes  que permeten cobrir les nostres necessitats bàsiques

El Banc Central Europeu | iStock El Banc Central Europeu | iStock

La setmana passada el Banc d'Espanya va rebaixar novament la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2022. Situa el creixement del PIB en un 4,1%. A la vegada va corretegi l’estimació de la inflació indicant que al 2022 assolia un elevant 7,2%.

Unes previsions de reducció del creixement i alta inflació que van en la mateixa línia que les efectuades per la Comissió Europea, a mitat de maig,  en les que estimava que el PIB de la Unió Europea, en 2022, creixeria un reduït 2,7%, al febrer havia estimat un 4%, i que la inflació arribaria a final  l’any al  6,1% en la Eurozona (quasi el doble del anteriorment previst que s’estimava en el 3,5%).

La guerra a Ucraïna ha fet saltar pels aires la prevista expansió després dels estralls causats per la pandèmia. Ara bé, no hauríem d’amagar el cap i ignorar que La Unió i l’Estat segueixen immersos en les mateixos problemes que la Covid va evidenciar amb tota cruesa. La UE no te ni autonomia tecnològica, ni energètica, ni industrial, ni alimentària i, a la vegada, presenta dificultats per convertir el progres tècnic i científic en progres econòmic i socials mitjançant la innovació, una disfunció que s’arrastra des de fa dècades. De fet la Comissió Europea al 1995 la va denominar ‘Paradoxa Europea’ tot alertant, que la potencia en investigació no es traslladava en innovacions en productes o processos productius.

Cal actuar amb eficiència i eficàcia en l’ús dels fons Next Generation i fer-ho a més amb rapidesa

La Unió Europea no pot seguir perdent el temps. Els fons Next Generation haurien de ser la palanca que permeti solucionar aquets problemes, endinsant-se decididament en el camí que permeti assolir la requerida autonomia tecnològica, desenvolupant una potent indústria microelectrònica. Impulsant les fons energètiques que garanteixin les necessitats de la societat, reactivant el projecte en marxa encaminat a utilitzar la fusió nuclear com una font inesgotable per generar energia elèctrica. També incentivant la reindustrialització del països tant en l’industria intensiva en coneixement com en la manufacturera tot potenciant el reciclatge i els cicles de vida circulars de tots dels productes. I, a la vegada, recuperar l’activitat agrària, amb criteris d’agricultura ecològica, posant de nou en producció les milers d’hectàrees que progressivament s’han abandonat

Uns fons, els Next Generation, que a l’Estat espanyol li aportaran 140.000 milions d’euros dels quals 60.000 milions són transferències no reemborsables i, addicionalment, podà disposar de 80.000 milions en crèdits.

Una quantitat de diners enorme que hauria de servir per desenvolupar reformes profundes, deixant  enrere les política pal·liatives, per tancar les  disfuncions i incapacitats del nostre sistema productiu entès en el seu conjunt, es a dir, des de la generació de coneixement a la seva aplicació, us, consum i reciclatge.

Els fons Next Generation són, sens dubte, una oportunitat per deixar enrere el  desajustos sistèmics que patim. Per tant, amb la mirada en el present i el futur, caldria emfatitzar i prioritzar les actuacions encaminades a accelerar el desenvolupament tècnic i científic com a motor de futur; a la gestió i us eficient de l’aigua tot potenciar el sector agrícola i el mon rural; a millorar la mobilitat sostenible; a la transformació energètica potenciant l’energia fotovoltaica i l’Hidrogen; a enfortit la reindustrialització amb criteris d’Industria 4.0 i d’economia circular tot impulsant a la vegada els components tecnològics que la conformen. I, lògicament, a alfabetitzar digitalment  a la societat en la seva totalitat, perquè avui en dia ser o no ser digital ja no es la qüestionable, la qüestió es fer les coses assumint la viabilitat econòmica de les iniciatives, la sostenibilitat i el retorn social.

Un conjunt d’actuacions encaminades a assegurar un futur pròsper i també per disposar d’un cert grau d’autonomia, es a dir, capacitat de producció i fabricació de proximitat  d’aquells productes  que permeten cobrir les nostres necessitats bàsiques, sense que ens veiem afectat per tancaments de fronteres, guerres, especulacions o noves pandèmies.

Per aquesta raó, cal actuar amb eficiència i eficàcia en l’ús dels fons Next Generation i fer-ho a més amb rapidesa, per evitar arribar a aquell moment en que la situació no es pot reconduir per no haver entomat a temps els reptes i aprofitat les oportunitats

Més informació
Llei de la Ciència de Catalunya, caldria incorporar la innovació
Inflació i polítiques de futur
2022, primer any d'una nova era pel treball i les organitzacions
Avui et destaquem
El més llegit