De l'ultimàtum de Pimec a Foment i la posterior pau entre patronals, arriba l'any de les pugnes entre els agents socials i les cambres de comerç pel decret llei que havia de donar una base al seu finançament. Han estat anys mogudets en el món patronal, però quan tot semblava posar-se a lloc, les urgències per tirar endavant aquest decret i les destitucions que Quim Torra va executar a principis de setembre, van tornar a remoure-ho tot. I això enmig d'un 2020 marcat per la covid-19, els ERTO, els tancaments d'empreses, les restriccions i una caiguda de l'activitat i de l'economia sense precedents. Si bé és cert que l'any (i la XII legislatura) acabarà sense que el decret de cambres s'hagi tirat endavant, també ho és que farem el salt al 2021 amb un visible malestar en el món empresarial, agreujat, encara més, per la participació del president del Consell de Cambres de Catalunya i de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, a les primàries de Junts de cara a les eleccions del 14-F.
"La decisió de dedicar-se a l'entorn de la política quan es volen mantenir càrrecs, la considerem de dubtosa legalitat i, en qualsevol cas, de dubtosa ètica perquè són entitats de dret públic". Clar i contundent, el president de Pimec tancava la tradicional roda de premsa de Nadal amb els periodistes, aquest any a distància, en format virtual i sense el mític esmorzar de cada any, però, això sí, amb l'optimisme que sempre ha caracteritzat Josep González, que ha tancat el seu discurs amb un desig clar: "Que tinguem menys problemes dels que estem pronosticant, no cal gaire perquè l’any vinent sigui millor que aquest".
I que sigui millor ho deia en tots els sentits: en el sanitari i econòmic, però també en el de les relacions empresarials. I és que, es lamentava, les cambres "ens han obligat a una certa defensa d’aquestes ingerències" quan, assenyalava, "els podem donar idees de com millorar la seva situació", però no ho han fet perquè, assegura, "en cap moment se'ns ha consultat". Ara bé, sigui com sigui, en aquest sentit Pimec tanca l'any "satisfeta" perquè el decret llei de cambres no s'ha aprovat i, a parer de González, "si ni Torra, ni la consellera Chacón, ni el conseller Tremosa l'han aprovat, serà per alguna raó" que, segons ell, és el "clar intent d’ingerència no justificada en el rol dels agents socials i manifesta desproporció de les seves demandes".
González: "La decisió de dedicar-se a l'entorn de la política quan es volen mantenir càrrecs, la considerem de dubtosa legalitat i, en qualsevol cas, de dubtosa ètica perquè són entitats de dret públic"
Però no tot és blanc o negre i, si bé és cert que caldrà esperar a que passin eleccions i s'enceti una nova legislatura al Parlament per veure què passa amb el decret i la llei de cambres, també ho és que, com explicava l'exconsellera d'Empresa, Àngels Chacón, en una conversa amb VIA Empresa, el text final del decret llei estava a punt d'arribar a la cambra catalana per ser sotmès a debat després que ella mateixa es reunís en diverses ocasions tant amb Pimec, Foment del Treball, CCOO i UGT, com amb les 13 cambres de comerç catalanes.
Un fil conductor de batalles empresarials
Però Pimec continua pensant que el propòsit d'aquest decret no és el que correspon a les cambres i, precisament per això, González s'empara de nou, en l'article 7 de la Constitució espanyola que diu que "els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis". Més enllà de tot això, hi ha una altra pugna amb la Cambra, però aquesta va al marge de la llei i, tot i que el president de la patronal de les pimes assegura que no té res a veure, sí que hi ha un fil conductor que uneix les dues batalles.
I és que Canadell va dir durant l'acte unitari de les 13 cambres catalanes que tenia per objectiu reclamar l'aprovació del decret llei per lectura única als últims plens del Parlament que "en aquest país passa que hi ha patronals que fa 25 anys que no fan eleccions i que es designa a dit", cosa que, segons apunta González, ha reiterat en diverses ocasions. Això va portar Pimec a interposar una querella criminal per injúries contra el president del Consell de Cambres de Catalunya per fer "constants atacs i mentides en contra de Pimec perjudicant la imatge de l’entitat", una afirmació que, adverteix González, no és real. "Cada quatre anys s’han fet eleccions, però no hi havia candidatures i ell ha admès que es va intentar presentar el 2014 i que no ho va aconseguir", ha volgut fer saber.
Josep González i Antonio Cañete durant la roda de premsa de balanç del 2020 | Pimec
Aquesta querella és "a títol personal" i, insisteix el president de la patronal, "no té res a veure amb la no entesa amb la llei". A això, González hi ha afegit un punt més i és la decisió de Canadell d'anar a les llistes de les eleccions catalanes, cosa que, si el permetés fer el salt a la política, igual voldria compaginar amb la seva presidència a la Cambra fins que passés el relleu de la presidència a Mònica Roca. Tot i això, Canadell ja havia dit que, si aquest cap de setmana surt escollit a les primàries de Junts, delegaria les seves funcions a la vicepresidenta de l'entitat de dret públic. "Acumular càrrecs no està a l'alçada dels temps moderns", ha avisat el president de Pimec per donar per tancat aquest tema.
I més enllà de tot això...
Hem passat de veure el 2018 com les batalles patronals arribaven al seu punt més àlgid després de 12 anys de disputes per a la representativitat, a un 2019 marcat per la pau patronal entre Pimec i Foment i la reincorporació de la Cecot a la patronal liderada per Josep Sánchez Llibre; i, finalment, un 2020 que, més enllà del coronavirus i totes les conseqüències que ha comportat la pandèmia, quedarà marcat a la història per la unió dels agents socials contra les cambres de comerç catalanes. El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, ja recordava aquest dijous que aquesta "no és una situació de color polític, sinó de necessitat del teixit econòmic" i afegia que "les cambres representem tot el teixit empresarial, qualsevol empresa o autònom".
González: "Mirem el 2021 amb optimisme, però cal tenir en compte que la majoria d’empreses no aguantarà les restriccions d’una tercera onada"
Un teixit empresarial que necessita una unió que faci la força davant d'un panorama incert i, en part, no gaire optimista. Segons l'informe sobre l'impacte de la covid-19 en pimes i autònoms presentat per l'economista i gerent de l’Àrea Institucional de Pimec, Àngel Hermosilla, actualment un 9,8% de les pimes i autònoms no té activitat, una xifra que representa un 5,2% més que les dades publicades per la patronal el mes de setembre. A més, un 79,1% de les empreses enquestades han admès haver patit una davallada de l'activitat en durant el 2020 i, el que és pitjor, dues de cada tres empreses assegura que no podrà aguantar noves restriccions derivades d'una possible tercera onada amb les conseqüents restriccions que aquesta comportaria, motiu pel qual un 16,8% hauria d'abaixar la persiana per sempre.
I aquesta unió empresarial, més necessària que mai, ha d'anar acompanyada d'un optimisme que superi les expectatives com ho expressa González, que té clar que el 2021 serà millor que aquest any perquè "tenim uns factors com ho són l’augment de l’estalvi de les persones, els fons europeus, la previsible caiguda dels contagis i unes vacunes que ho haurien de confirmar, la pujada del turisme i un president dels EUA que serà Biden i no Trump" que haurien de fer de les seves previsions una realitat. Només el futur sap el que ens depara, però, altra vegada i com resa la dita, la unió fa la força i d'això també en dependrà la nostra posteritat.