No li cal corda a Antoni Cañete per posicionar-se en els principals debats que afecten l’economia catalana. L’absentisme, la dimensió de les empreses, la productivitat, la falta de representació o l’habitatge són qüestions sobre les quals el president de Pimec ha parlat durant la presentació del compte de resultats de 2025 de la patronal, on també s’han repassat les principals fites de l’Assemblea General Ordinària. Fins i tot la vaga d’educadors que ha omplert els carrers de Barcelona aquest dimarts ha tret el cap al final de la presentació, introduïda pel mateix Cañete després que cap dels periodistes presents li preguntés directament per ella. Un fet que, més enllà de l’anècdota, evidencia la voluntat de Pimec de ser present en tots els debats que afecten el 99,8% de les empreses del Principat.
D’entre totes elles, la dimensió de les petites i mitjanes empreses ha estat un dels principals reptes que Cañete ha identificat com a claus per al 2026. “Tenim un problema de dimensió, i no perquè siguem pitjors”, ha deixat clar el president de la patronal, que ha fet referència a l’estudi Dimensió empresarial: diagnòstic i propostes, presentat el passat novembre, com a argument. “Quan comparem el valor afegit brut que aporten les microempreses, a Espanya és de 34.000 euros per treballador, mentre que la mitjana europea és de 42.000 euros i a Alemanya, de gairebé 60.000 euros”, ha remarcat. Una qüestió que Cañete ha vinculat a l’alt percentatge de microempreses que hi ha a l’Estat: un 94% del total, per un 82% que representen al país germànic.
Cañete: “Tenim un problema de dimensió, i no perquè siguem pitjors”
“Si ens poséssim al nivell de França o Alemanya, seríem el doble de rics, podríem pagar més salaris, exportaríem més i tancaríem menys empreses”, ha assegurat el president de Pimec. Un context pel qual ha tornat a demanar la posada en marxa d’una Llei d’Impuls al Creixement Empresarial que faciliti el creixement en dimensió de les pimes per guanyar competitivitat. En aquesta línia, i vinculat a “l'instrument jurídic” anunciat pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, per ajudar les empreses a guanyar dimensió, Cañete ha compartit una bona sintonia amb el Govern i la “sensibilitat” mostrada i ha asseverat que “progressa adequadament”.
Lligat a aquest primer repte, el segon assenyala una temàtica en auge en el debat econòmic del país, el de l’absentisme i les baixes laborals. En aquest sentit, Cañete ha assegurat sentir-se “molt contents” que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) “hagi posat llum a la foscor” amb dades sobre absentisme dins de l’administració, “com Pimec ho ha fet en el sector privat”. En referència a l’estudi presentat el febrer de 2024, el cap visible de l’entitat ha recordat que “la baixada de l’atur comporta un creixement de les baixes laborals” a tots els països europeus, però que Espanya i Catalunya trenquen aquesta tendència: malgrat tenir un atur relativament elevat, l’espanyol és el segon estat amb un absentisme més elevat del continent. “No culpabilitzem a ningú, simplement denunciem dades”, s’ha escudat un Cañete que, això sí, ha tornat a demanar destinar 60 milions d’euros a l’assistència primària per combatre el problema.
La tercera qüestió, el tema migratori -novament a la taula per l’aprovació de la regularització extraordinària del govern espanyol-, s’ha tancat ràpidament: “No té un debat, és una necessitat”. Amb aquesta contundència, Cañete ha deixat clar que la regularització permet “desenvolupar la dignitat humana de les persones” i que “ningú les ha de qüestionar, amb els seus drets i els seus deures”.
Cañete defensa la regularització extraordinària de migrants com "una necessitat" i reclama una fiscalitat progressiva en l'impost de societats
On sí que s’ha reobert el debat és en el darrer dels quatre grans reptes identificats per Cañete, el de l’àmbit impositiu. “Mentre cada vegada es fan més impostos i s’augmenten, Pimec ha denunciat que la fiscalitat del petit en l’àmbit empresarial és injusta i poc competitiva”, ha etzibat el cap de la patronal. El gran assenyalat ha estat l’impost de societats, que des de Pimec reclamen que es regeixi per una fiscalitat proporcional: “La botiga de sota de casa paga més impost de societats que la gran empresa”. Cañete ha aprofitat també per celebrar el paper de Pimec en l’assoliment d’una llei que ajudés a reduir aquest impost per a les micro i petites empreses, que el 2025 ja s’ha traduït en una reducció de la recaptació impositiva de l’Estat en aquest àmbit concret -un dels pocs que no creix, quan es compara amb la resta d’impostos-.
Caiguda de beneficis… fruit dels ingressos extraordinaris de 2024
Entre la multitud de titulars, no queden ofuscats els resultats de la patronal, que va tancar el 2025 amb uns ingressos de 25,7 milions d’euros, un 1% menys que l’exercici anterior. Una davallada que és causada pels ingressos extraordinaris que es van registrar el 2024 per la venda d’unes naus a Romania, que van disparar els ingressos financers i extraordinaris fins als 1,6 milions, pels 407.000 euros de 2025. En la resta de categories s’ha crescut: 5,5 milions en quotes de socis (+5,74%), 13,602 milions en serveis i projectes (+4,67%), 5,6 milions en formació contínua (+1,08%) i 540.000 euros en acords, publicacions i actes (+5,88%).
Són aquests ingressos extraordinaris del 2024 els que expliquen la caiguda del 67,77% dels beneficis de l’entitat, que passen dels 2,11 milions d’euros als 682.000 euros de 2025. La xifra es troba també per sota dels 763.000 euros pressupostats inicialment, un canvi que Cañete ha vinculat principalment a “una part impositiva important i un increment de costos en seguretat social i temes de personal”.
La venda d'unes naus industrials a Romania el 2024 expliquen la caiguda del 67,77% dels beneficis de Pimec, marcada també per l'increment de costos laborals i de serveis i projectes
En l’àmbit de les despeses, el 2025 es van registrar un total de 25,05 milions, un 4,84% més que el 2024, liderades per la pujada dels costos de personal estructural fins als 8,3 milions (+6,33%) i amb increments també notoris en els costos de serveis i projectes (set milions, +10,6%), i les despeses generals, de 3,82 milions (+4,86%). En canvi, s’han reduït els costos de formació contínua, fins als 5,3 milions (-2,69%) i els d’acords, publicacions i actes, fins als 611.000 euros (-6%).
De totes les partides, la que ha estat assenyalada com a més important per Cañete ha estat la de les quotes de socis. En termes absoluts, el 2025 es van incrementar un 8% el volum de socis de la patronal, i la previsió és continuar amb la mateixa tendència i créixer un 9% el 2026. Aquesta seria un dels principals arguments dels beneficis pressupostats per a l’actual exercici, de 817.000 euros, que suposarien un increment de prop del 20% respecte al 2025. El pressupost apunta a uns ingressos lleugerament menors, de 25,43 milions d’euros (-1,18%), però d’una reducció una mica més notòria de les despeses, fins als 24,62 milions (-1,75%).
Un monument per a les pimes a Barcelona
Però més enllà de reptes i resultats, Cañete no ha volgut cloure la roda de premsa sense un anunci simbòlic: la construcció del primer monument reconeixement a les pimes -juntament amb emprenedors i autònoms- que es farà a la ciutat de Barcelona, al districte del 22@, a principis de 2027. A falta de determinar l’autoria i els detalls específics -encara s’ha de plantejar el jurat per escollir el projecte en un concurs públic-, el president de Pimec ha avançat que el projecte tindrà un cost aproximat d’uns 200.000 euros que assumirà en gran part l’Ajuntament de Barcelona, amb una aportació minoritària (s’ha parlat d’entre un 10% i un 20%) per part de Pimec. “És una qüestió de justícia i de dignitat per a la societat civil que ha construït aquesta ciutat. Un reconeixement a la realitat econòmica i social del país”, ha celebrat Cañete.