“Tothom parla de les pimes, però no tothom ho fa sobre els seus problemes. Avui el que farem és menos samba e mais trabalhar”. Amb el que probablement sigui un dels seus lemes preferits, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha avisat als assistents a l’Auditori Pimec que l’informe que l’entitat presentava aquest dimecres era particularment “especial”. “Avui presentem una anàlisi i unes propostes absolutament clau per la nostra raó de ser. Volem posar llum a la foscor”, ha apuntat Cañete, fent referència a l’informe Dimensió empresarial: diagnòstic i propostes, una exhaustiva anàlisi que ofereix fins a 112 propostes per incrementar la grandària de les empreses catalanes, a càrrec de l’Observatori de la PIME de Catalunya, presidit pel catedràtic Oriol Amat, qui ha presentat l’informe.
Cañete: “Avui presentem una anàlisi i unes propostes absolutament clau per la nostra raó de ser. Volem posar llum a la foscor”
El document que ha presentat Pimec gira entorn de tres principals eixos: una anàlisi comparativa de la mida empresarial catalana respecte a altres països europeus, una enquesta de camp a empresaris i empresàries del territori que recull fins a 348 respostes, i el conjunt de 112 propostes que l’organisme planteja per impulsar aquesta necessitat que afronta el teixit empresarial català. “Avui presentem més que una roda de premsa, més que una enquesta, i més que una proposta”, ha continuat Cañete, qui ha afegit que “davant d’aquest treball, Pimec urgeix al Govern i als partits polítics una Llei d’Impuls al Creixement Empresarial per superar el dèficit de dimensió que frena la competitivitat del país”.
La dimensió empresarial, un dels factors que "més té a veure amb el benestar"
Amat no ha trigat a oferir els aspectes clau que recull l’anàlisi, i a avisar que “Catalunya arrossega un dèficit històric de dimensió empresarial que té conseqüències directes sobre la productivitat, la qualitat dels salaris i la capacitat d’innovar”. En aquest sentit, ha assenyalat el cercle virtuós que origina una dimensió empresarial superior: més dimensió vol dir més innovació i més internacionalització i, per tant, més productivitat. “La dimensió és un dels factors que més té a veure amb el benestar”, ha recordat Amat.
En aquest sentit, el catedràtic ha recordat el percentatge de pimes catalanes (99,8%) per posar el focus en el 0,2% restant que representen les grans empreses; un indicador del 0,5% a països com a Alemanya. “Pot semblar que, si arrodonim, no ens trobem tan lluny d’Alemanya, però aquest indicador vol dir que Alemanya té gairebé el triple de grans empreses”, ha dit Amat, qui ha posat en dubte la definició de Catalunya com a territori de pimes: “En el fons, tots els països són països de pimes. Però n’hi ha molts amb moltes més grans empreses”.
Amat: “En el fons, tots els països són països de pimes. Però n’hi ha molts amb moltes més grans empreses”
L’estudi de Pimec ha posat en relleu els 47.720 euros de valor afegit brut (VAB) per ocupat a les pimes catalanes -55.245 euros si tenim en compte també les grans empreses-, en tractar-se d’un indicador un 8% inferior a l’europeu. Tenint en compte el dèficit de dimensió empresarial català, el mateix indicador ponderat amb les grans empreses es troba un 14,36% per sota de l’europeu.
L'actitud emprenedora catalana, condicionada per l'Administració?
Mirant la ràtio d’empreses que sobreviuen amb el pas dels anys, Amat ha destacat la importància d’”ajudar molt” a les persones emprenedores, ja que, generalment, arrosseguen pèrdues fins al quart any de vida del seu projecte, i és el desè any el que comença a florir avantatges competitius per poder créixer. Del treball de camp coordinat pel president de l'Observatori de la PIME, destaca que de cada 10.000 persones, només 603 tenen actitud emprenedora i impulsen una empresa, i amb el pas dels anys -i de la falta d’ajuts i l’excés de càrregues administratives- la xifra queda reduïda a una cinquantena.
A més dels dos mencionats, componen un llarg llistat els factors, tant interns com externs, que condicionen el creixement d’una companyia. Quant al primer grup, Amat ha destacat l’ambició i voluntat de créixer, la professionalització de la gestió i la governança, la formació i gestió del talent, o la innovació i reinversió de beneficis, entre d’altres. Quant al segon, ha destacat la regulació, fiscalitat i burocràcia, la confiança de les empreses en l’entorn econòmic i institucional, l’accés al finançament o els costos energètics i de subministrament.
“Fins a un 74,6% de les empreses han mostrat voluntat de créixer, però només un 35,2% ho ha assolit. Això és un gran problema, ja que vol dir que hi ha persones amb ambició de créixer, però no ho aconsegueixen”, ha recordat Amat, qui també ha assenyalat al 45,3% de les empreses que asseguren no haver rebut cap mena d’ajut o accés a programes públics per impulsar el seu creixement. I és que tenint especialment en compte el primer percentatge, el catedràtic ha destacat que les principals barreres de creixement, segons les empreses enquestades, són la burocràcia (19,2%), la manca de personal qualificat (18,8%) i els aspectes relacionats amb la fiscalitat (14,4%).
Tanmateix, també hi ha un seguit de factors socioculturals que actuen com a fre al creixement. Segons la mateixa enquesta, destaquen els discursos polítics o institucionals que poden generar desconfiança cap al món empresarial, la falta de reconeixement social a les persones emprenedores i la falta d’ensenyament orientat a la cultura emprenedora i empresarial.
Postals suïsses i la importància de valorar la iniciativa empresarial
“Recordem que estem parlant de com podem aconseguir més benestar, no oblidem que l’estat del benestar necessita empreses que generin més valor afegit, i per aconseguir aquesta dimensió cal tenir capital físic, humà, tecnològic, organitzatiu i un fort sector públic”, ha afegit Amat. En aquesta línia, el president de l'Observatori de la PIME ha avançat algunes de les 112 mesures d’actuació que proposa Pimec, algunes d’elles inspirades en el marc europeu, com ara l’impuls de laboratoris d’innovació compartits, “un clar exemple de col·laboració publicoprivada”, segons Amat, o la creació d’espais de testatge -sandbox en anglès- perquè les petites i mitjanes empreses puguin experimentar amb noves tecnologies, serveis o models de negoci i sense riscos regulatoris.
Amat: “El 70% dels documents que les empreses presenten a l’administració, aquesta ja els té”
En clau catalana, Amat ha destacat, entre d’altres, la necessitat d’impulsar un Pla Català de Talent Pime, amb incentius a la contractació de perfils joves, així com la reducció dels costos notarials i registrals o la simplificació administrativa: “El 70% dels documents que les empreses presenten a l’administració, aquesta ja els té”, ha subratllat Amat, qui també ha dedicat un breu espai de la presentació als autònoms i autònomes del territori. “Són una figura molt important al nostre país”, ha dit, després de mencionar algunes mesures per afavorir la seva activitat, com ara els incentius fiscals a l’estalvi i bonificacions per facilitar la contractació i transició a societats.
El catedràtic no ha volgut concloure la presentació sense recordar, a tall de resum, els eixos clau per comptar amb unes empreses catalanes amb més dimensió: “És essencial tenir la voluntat de créixer, però també un bon finançament, un bon marc institucional, una administració eficient i una societat que valora la iniciativa empresarial”. De fet, Amat ha incidit especialment en aquest darrer punt: “En molts indrets de Suïssa és fàcil trobar postals dels seus paisatges i catedrals; però també de les seves empreses. Perquè estan orgullosos d’aquestes”.