No és el primer cop que la indústria catalana es reuneix en una jornada sectorial. Però, almenys, la cimera industrial que Pimec ha celebrat aquest dimecres al DFactory del Consorci de la Zona Franca Barcelona (CZFB) ha incorporat un component pràctic a la retòrica habitual. L'encarregat de fer-ho ha estat el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que ha aprofitat la cita per avançar un "instrument jurídic" conjunt entre la seva cartera i la Conselleria d'Economia, encapçalada per Alícia Romero. La proposta busca "desenvolupar el teixit industrial català" i neix com a resposta a les reclamacions del sector de guanyar més dimensió per tal de ser més competitiu.
Durant el seu parlament, Sàmper no ha aprofundit gaire en els detalls del projecte i s'ha limitat a anunciar que tot plegat quedarà reflectit en un acord de Govern "en breu". Aviat també arribarà el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), el qual el conseller ha datat en "pocs dies", previsiblement abans que es presenti la primera proposta. Sobre el PNI, Sàmper ha incidit en el pes de la paraula pacte: "No seria un pacte si no estigués pactat amb tothom", ha ironitzat. Amb "tothom", el conseller s'ha referit als diversos agents socials, agents econòmics i grups parlamentaris d'arreu de Catalunya.
Abans de la jornada d'avui ja es coneixien detalls del PNI, com ara els 4.400 milions d'euros de què disposarà -i que Sàmper ha apuntat que espera executar íntegrament-, o bé les 166 mesures que hi inclourà. També es va confirmar que el nou Pacte contindrà cinc grans blocs: sostenibilitat i energia, ocupació de qualitat, innovació i competitivitat, infraestructures i sòl industrial, i simplificar la burocràcia i promoure la compra pública d'innovació.
No obstant això, aquest dimecres el conseller ha afinat més les prioritats i ha concretat que el seu Departament busca que la indústria sigui el "sector de les noves tecnologies, el de l'aposta pel talent i el dels semiconductors i els xips": "Catalunya és puntera mundial quant a prototipatge i disseny de xips, però no quant a la seva fabricació", ha agregat. De fet, aquesta mateixa setmana, Aion Silicon ha confirmat que establirà a Barcelona un dels seus principals centres de disseny de semiconductors a la Unió Europea (UE). Per Sàmper, però, no n'hi ha prou amb aquesta especialització. "Li hem de donar la volta. No sé com, però Europa ha de ser sobirana", ha reblat.
Les dificultats que el conseller atribueix a la fabricació de xips estan associades amb el cost. Segons ha explicat, construir una fàbrica de xips té un preu aproximat de 22.000 milions d'euros, mentre que el Perte Xip del govern espanyol només estava dotat de 12.000 milions.
La col·laboració publicoprivada, eix prioritari
A banda de les novetats, Sàmper ha reivindicat la seva voluntat d'impulsar la col·laboració publicoprivada per tal d'esperonar la indústria del territori. "No podem estar amb un Valor Agregat Brut (VAB) del 19-20%, l'hem de fer créixer. L'aposta del Departament per la indústria hi és i hi serà", ha sentenciat. Tanmateix, Sàmper ha intentat treure ferro a la disminució gradual del VAB en comparar-lo amb les xifres de "locomotores europees" com França, on la dada se situa al 13%: "Això ens ha de fer pensar que no estem tot el bé que hauríem d'estar, però tampoc estem tan malament com altres països".
Davant d'Antoni Cañete, president de Pimec, el conseller d'Empresa i Treball ha aplaudit l'aportació de les pimes catalanes al creixement de l'economia, que l'any passat va millorar un 3,6%. "Tot plegat ha estat possible perquè el teixit estructural ho ha fet possible, i no pas per polítiques", ha afegit.
Cañete ha demanat un "marc jurídic" que resolgui problemàtiques com ara el relleu generacional de les microempreses i la fiscalitat
Abans, Cañete li havia llançat precisament el guant del "problema" de la dimensió empresarial que estima que travessa el sector industrial català. A parer del president de Pimec, és una qüestió que "condiciona enormement" les respostes que s'han de donar per resoldre les necessitats del territori: "A Catalunya hi ha un 99,8% pimes, i a Alemanya un 99,7%. No hi ha tanta diferència. El problema ve quan mirem el percentatge de microempreses: aquí són el 94%, mentre que a Alemanya són un 82%". A aquesta dada s'hi ha sumat una altra: la diferència entre l'aportació de les microempreses industrials catalanes al VAB és pràcticament d'un terç menys que a països referents com França o Alemanya.
Per aquesta raó, Cañete ha demanat que el nou marc que el Govern busca implementar amb l'"instrument jurídic" anunciat reculli àmbits d'interès de les pimes, com ara els problemes de relleu generacional de les microempreses i de fiscalitat, els quals ha demanat que s'abordin a través d'"incentius al creixement": "El Pacte Nacional per a la Indústria que s'està treballant és una condició necessària, però no és suficient", ha tancat.
Una cimera al cor industrial barceloní
La jornada organitzada per Pimec s'ha celebrat al DFactory, on actualment s'allotgen una cinquantena d'empreses. "Algunes són grans i d'altres mitjanes i petites; per nosaltres és molt important aquesta barreja", ha afirmat Pere Navarro, delegat de l'Estat al CZFB. "Aquest és un edifici singular per allò que passa a l'interior, i és que les empreses es relacionen entre elles perquè utilitzen les mateixes tecnologies, el mateix idioma, i això genera noves oportunitats de negoci", ha explicat.
L'objectiu, doncs, era organitzar la cimera en ple cor industrial barceloní, en un "districte 4.0", segons Navarro, de més de sis milions de metres quadrats que ocupa una "galàxia de 300 empreses". A banda dels discursos inicials, s'han organitzat dues taules rodones que combinaven empresaris del sector i entitats, a més d'una primera conferència a càrrec de Joan Torrent, catedràtic i director de la Unitat de Recerca en Management i Governança de la UOC.
"Avui s'han anunciat coses que em fan ser una mica més optimista; tot dependrà de la capacitat que tinguem d'incidir, d'impulsar canvis que hem de tirar endavant", ha admès Torrent tot just començar la seva ponència. Les seves paraules han reflectit el sentiment del sector, cansat de reunir-se i fer diagnosis que després no es porten a la pràctica.
Torrent: "A vegades és més fàcil buscar iniciatives que no pas pensar que totes les microempreses d'aquest país hagin de passar a ser de 25 o 30 treballadors"
Així mateix, Torrent ha fet referència al gran quid dels parlaments institucionals. "Quan parlem de guanyar dimensió, compte amb les empreses grans. Si es fan massa grans, hi ha un problema", ha advertit. El catedràtic ha argumentat que seria un error "menystenir el poder de la tecnologia", fet pel qual ha defensat que "es pot guanyar volum no necessàriament guanyant-hi pes": "A vegades és més fàcil buscar iniciatives que no pas pensar que totes les microempreses d'aquest país hagin de passar a ser de 25 o 30 treballadors. La realitat va d'intentar muntar ecosistemes perquè les empreses petites col·laborin entre elles", ha agregat. Especialment, ha assegurat, si hi ha sectors tan afins com la indústria i la tecnologia.
L'altra gran advertència de Torrent ha estat la manca de talent jove. D'acord amb les dades que ha exposat, a l'estat espanyol hi ha un dèficit de 750.000 enginyers des de fa dues dècades, fet pel qual és el pitjor país de l'OCDE quant a captació i retenció de talent d'entre 15 i 29 anys: "Hem de començar a dir que la indústria fa coses bones i no som el dimoni amb potes, ens hem d'autoexplicar millor". Entre altres coses, Torrent ho ha atribuït al repunt del sector serveis al PIB de casa nostra. "Si t'especialitzes en turisme, generaràs uns efectes a l'economia molt diferents dels que hi ha si ho fas en indústria", ha destacat, abans d'avisar que l'aposta per "activitats de baix valor afegit" com el turisme provoca "diversos tipus de problemes".