08
de Febrer
de
2016
Act.
08
de Febrer
de
2016
Des de fa uns anys, els pisos turístics s'han convertit en objecte de desig tant de grans cadenes hoteleres com de propietaris particulars que busquen la porció d'un pastís que, fins no fa gaire, estava en mans dels gestors d'apartaments turístics "de tota la vida". L'aposta turística de Barcelona i Catalunya sumat a l'intent de regulació de fa uns anys ha servit d'impuls d'aquest model de negoci que es presenta a les principals plataformes online de compravenda de pisos com un habitatge de rendibilitat elevada. A tall d'exemple, l'any 2010, a Barcelona, hi havia registrats uns 2.000 habitatges d'ús turístic (HUTS). El 2015, la xifra s'ha multiplicat per cinc, fins a 10.000 pisos turístics. Les dades parlen d'un negoci potencialment molt lucratiu.
Però no tot són flors i violes. La falta d'una regulació clara que defineixi els drets, deures, usos i tipologies dels habitatges turístics; la moratòria existent a Barcelona des de fa un any; la competència de propietaris particulars i cadenes hoteleres dins el negoci; el boom de l'economia col·laborativa que fa triomfar propostes com Airbnb o Coachsurfing; o les actituds incíviques que donen mala imatge als pisos turístics han obligat a encetar un debat profund sobre la gestió, les oportunitats i el futur d'aquest model de negoci.
Tolerància zero
La manca de regulació i la moratòria existent a Barcelona és el tema que genera més debat. A finals d'any, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar un procés sancionador contra Airbnb i Homeaway amb dues multes de 30.000 euros per a cadascuna. "Tindrem tolerància zero contra tot tipus d'oferta il·legal d'allotjament turístic", ha assegurat la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz.
En aquest sentit, en un debat organitzat a Esade, tant gestors d'apartaments com hotelers estan d'acord en què és necessària una normativa que reguli els pisos turístics, però amb matisos. "L'Administració ha de jugar un paper de control i supervisió perquè hi ha molts habitatges turístics il·legals", demana Roger Vall, director financer del Majestic Hotel Group (firma que ha entrat dins el negoci dels apartaments turístics).
Pablo Zubicaray, president de la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR) creu que aquesta situació és culpa de la moratòria existent, "que provoca situacions alegals. Si la gent pogués, es trauria la llicència", assegura.
Però no tot són flors i violes. La falta d'una regulació clara que defineixi els drets, deures, usos i tipologies dels habitatges turístics; la moratòria existent a Barcelona des de fa un any; la competència de propietaris particulars i cadenes hoteleres dins el negoci; el boom de l'economia col·laborativa que fa triomfar propostes com Airbnb o Coachsurfing; o les actituds incíviques que donen mala imatge als pisos turístics han obligat a encetar un debat profund sobre la gestió, les oportunitats i el futur d'aquest model de negoci.
Tolerància zero
La manca de regulació i la moratòria existent a Barcelona és el tema que genera més debat. A finals d'any, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar un procés sancionador contra Airbnb i Homeaway amb dues multes de 30.000 euros per a cadascuna. "Tindrem tolerància zero contra tot tipus d'oferta il·legal d'allotjament turístic", ha assegurat la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz.
En aquest sentit, en un debat organitzat a Esade, tant gestors d'apartaments com hotelers estan d'acord en què és necessària una normativa que reguli els pisos turístics, però amb matisos. "L'Administració ha de jugar un paper de control i supervisió perquè hi ha molts habitatges turístics il·legals", demana Roger Vall, director financer del Majestic Hotel Group (firma que ha entrat dins el negoci dels apartaments turístics).
Pablo Zubicaray, president de la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR) creu que aquesta situació és culpa de la moratòria existent, "que provoca situacions alegals. Si la gent pogués, es trauria la llicència", assegura.
Els ponents durant l'acte 'El model de negoci dels apartaments i els habitatges d'ús turístic' organitzat a Esade
Una regulació a la carta
Segons ChemaGonzàlez, fundador d'AlterKeys i director de desenvolupament de negoci de BeMate.com (plataforma que fusiona els serveis d'un apartament amb els d'un hotel tradicional) "tots volem una regulació, perquè així faríem fora els pirates. Ara bé, tots advoquem per una regulació justa, però no tots volem la mateixa".
"Els hotelers reclamen als HUTS les mateixes condicions que han de complir els hotels", lamenta Zubicaray, posant com a exemple el fet que es pretengui que els apartaments turístics s'ubiquin únicament en sòl terciari, com els hotels. "Quan es crea la normativa dels apartaments turístics hi ha una pressió profunda del sectorhoteler, que intenta posar clàusules per deixar fora altres models", afirma Zubicaray, molt crític amb la posició adoptada pel sector hoteler. No obstant això, el president de FEVITUR es mostra partidari de desregularitzar els hotels, sotmesos a unes normes estrictes per aconseguir unes estrelles que, avui, ja no responen a les demandes de qualitat dels clients. De la mateixa manera, Zubicaray reclama unes mesures més elàstiques per als pisos turístics.
Usuaris dels apartaments
Els quatre ponents desmenteixen la mala imatge que tenen els pisos turístics des que els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les actituds incíviques d'uns turistes de la Barceloneta, un barri on proliferen especialment els HUTS. "Un 79% dels usuaris dels pisos i apartaments turístics sónfamílies i no borratxos despullats com ens han volgut fer creure", explica Zubicaray.
Segons Gonzàlez, avui els apartaments i hotels es reparteixen la clientela perquè es complementen. "No hi ha un producte per a cada persona, sinó per a cada moment", argumenta explicant que quan viatges en família optes per l'apartament i en canvi, en un viatge de negocis, potser resulta més còmode l'hotel.
Propietaris particulars vs. grans empreses
El perfil dels propietaris dels apartaments també és un tema a considerar: el 48% dels pisos turístics està en mans de propietaris que tenen cinc o més HUTS, mentre que el 35% pertanyen a propietaris que només tenen un apartament turístic. La mitjana, segons el president de FEVITUR, és de dos pisos per cada barceloní, una dada que demostra que els guanys provinents de la gestió de HUTS acaba anant a parar, en bona part, en la mateixa ciutadania i no pas en les grans empreses o cadenes hoteleres, com es tendeix a pensar.
"En els darrers 12 o 13 anys el sector ha canviat molt", explicar Zubicaray, especialment amb la bombollaimmobiliària que va fer entrar nous operadors en el negoci. "Les petites empreses que avui es dediquen a comercialitzar pisos turístics estan mortes, però sí que hi ha negoci en la gestió dels apartaments. Jo veig un futur brillant", afegeix.
Aquest futur, no obstant això, passa per "consolidar la regulació dels apartaments i pisos", apunta Gonzàlez, que també pronostica bones perspectives per aquells "que sàpiguen escoltar el client, entendre que vol i que necessita, i que siguin capaces d'oferir-li alguna cosa diferent i personalitzada".
Una regulació a la carta
Segons ChemaGonzàlez, fundador d'AlterKeys i director de desenvolupament de negoci de BeMate.com (plataforma que fusiona els serveis d'un apartament amb els d'un hotel tradicional) "tots volem una regulació, perquè així faríem fora els pirates. Ara bé, tots advoquem per una regulació justa, però no tots volem la mateixa".
"Els hotelers reclamen als HUTS les mateixes condicions que han de complir els hotels", lamenta Zubicaray, posant com a exemple el fet que es pretengui que els apartaments turístics s'ubiquin únicament en sòl terciari, com els hotels. "Quan es crea la normativa dels apartaments turístics hi ha una pressió profunda del sectorhoteler, que intenta posar clàusules per deixar fora altres models", afirma Zubicaray, molt crític amb la posició adoptada pel sector hoteler. No obstant això, el president de FEVITUR es mostra partidari de desregularitzar els hotels, sotmesos a unes normes estrictes per aconseguir unes estrelles que, avui, ja no responen a les demandes de qualitat dels clients. De la mateixa manera, Zubicaray reclama unes mesures més elàstiques per als pisos turístics.
Usuaris dels apartaments
Els quatre ponents desmenteixen la mala imatge que tenen els pisos turístics des que els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les actituds incíviques d'uns turistes de la Barceloneta, un barri on proliferen especialment els HUTS. "Un 79% dels usuaris dels pisos i apartaments turístics sónfamílies i no borratxos despullats com ens han volgut fer creure", explica Zubicaray.
Segons Gonzàlez, avui els apartaments i hotels es reparteixen la clientela perquè es complementen. "No hi ha un producte per a cada persona, sinó per a cada moment", argumenta explicant que quan viatges en família optes per l'apartament i en canvi, en un viatge de negocis, potser resulta més còmode l'hotel.
Propietaris particulars vs. grans empreses
El perfil dels propietaris dels apartaments també és un tema a considerar: el 48% dels pisos turístics està en mans de propietaris que tenen cinc o més HUTS, mentre que el 35% pertanyen a propietaris que només tenen un apartament turístic. La mitjana, segons el president de FEVITUR, és de dos pisos per cada barceloní, una dada que demostra que els guanys provinents de la gestió de HUTS acaba anant a parar, en bona part, en la mateixa ciutadania i no pas en les grans empreses o cadenes hoteleres, com es tendeix a pensar.
"En els darrers 12 o 13 anys el sector ha canviat molt", explicar Zubicaray, especialment amb la bombollaimmobiliària que va fer entrar nous operadors en el negoci. "Les petites empreses que avui es dediquen a comercialitzar pisos turístics estan mortes, però sí que hi ha negoci en la gestió dels apartaments. Jo veig un futur brillant", afegeix.
Aquest futur, no obstant això, passa per "consolidar la regulació dels apartaments i pisos", apunta Gonzàlez, que també pronostica bones perspectives per aquells "que sàpiguen escoltar el client, entendre que vol i que necessita, i que siguin capaces d'oferir-li alguna cosa diferent i personalitzada".